Temàtica:
Ubicació:
El municipi de Cardedeu està situat al centre de la depressió vallesana i constitueix un punt estratègic en les vies de comunicació entre Barcelona i Girona, fet que ha marcat el seu desenvolupament històric. L’arribada d’estiuejants va promoure la reforma d’antigues cases i la construcció de noves residències, primer dins els corrents arquitectònics de finals del segle XIX i posteriorment amb una estètica plenament modernista.
L’antic Casal Daurella va ser una de les primeres residències d’estiueig construïda al municipi, el 1848, segons consta en una de les llindes dels balcons de la façana principal. Durant el passat segle XX, el casal va patir vàries reformes, incloent la transformació en seu del Museu Arxiu Tomàs Balvey, després que Santiago Daurella de Rull, fill de Josep Daurella, fes donació del recinte a l'Ajuntament de Cardedeu. L'element més destacat del Museu Arxiu és el conjunt de la farmàcia Balvey,
Reforma Can Llibre (1912). Reforma portada a terme pel mestre d’obres Josep Masdeu i Puigdemasa d'una antiga masia de la qual encara n’és testimoni una llinda descoberta a l’actual façana, amb l’escut de la família i flanquejat pel nom del promotor.
Can Cot. Casa reformada i arreglada al llarg dels anys, però que conserva la seva imatge externa. Com a element més destacat té una finestra gòtica d'arc conopial amb florons a les impostes i als fistons. Sota la finestra hi ha un portal amb carreus de diverses dimensions i llinda plana.
Torre Lligué. Seu actual de l'ajuntament des del 1953. La torre original era residència de la família Lligé, polític i estiuejant a Cardedeu. Va ser construïda el 1890, segons projecte de l'arquitecte Adrià Casademunt.
Casa Josep Vilaseca i Mogas. Es tracta d'un habitatge entre mitgeres, coberta a dues vessants i amb una torratxa.
Casa Arquer (1908). Casa d'estiueig de Francesca Arquer, entre mitgeres en cantonada, reformada per M.J. Raspall.
Casa Clavell (1908). Casa d’estiueig entre mitgeres, de façana estucada i simètrica segons tres eixos verticals. Va ser reformada per M. J. Raspall per encàrrec d’Antoni Clavell i Bot.
Fleca Vella (1550). En l'entorn d'una plaça transformada durant la dècada del 1970, es troba la Fleca Vella, un dels edificis més antics de la vila que conserva l'estructura de casa torre amb unes magnífiques finestres conopials historiades del segle XVII.
Casa Amadeu Borràs (1932). La casa va ser construïda per a l'industrial Amadeu Borràs i Font, anys després d'instal·lar la seva fàbrica de punt a Cardedeu, com a casa de temporada. L’edifici és singular dins l’extensa obra de Manuel J. Raspall al Vallès.
Casa Balvey (1915).| La casa Balvey, obra de Raspall, va ser una de les primeres edificacions realitzades en aquesta zona nord del municipi, anomenada el punterró, quan tot just començava a créixer.
Reforma casa Marc Viader i Bas (1917-1922). L’actual casa prové de la reforma i unió en un sol edifici de tres cases entre mitgeres del segle XVIII, feta per Raspall, amb la qual queden unificades a través dels esgrafiats i els arrambadors ceràmics. El promotor va ser Marc Viader, industrial lleter, promotor de la Granja Viader de Cardedeu, fundador de la Granja Viader del carrer Xuclà de Barcelona i creador del Cacaolat. Granja Viader (1925). Conjunt d’edificis construïts a partir de 1925, el principal dels quals va ser destinat a habitatge. La Granja Viader, centrada en la producció de llet, va ser a l’època una explotació moderna i modèlica, obra de l’arquitecte Raspall i propietat de Marc Viader, la casa del qual hem comentat anteriorment.
Cal Peó. Magatzem Farinera i casa Salvador Clavell i Morató (1909 i 1912). Magatzem de la família Clavell, tractants de gra, pinsos i farines. És un exemple d’arquitectura funcional adequada al seu ús, però amb elements propis de l’estil modernista. Al costat del magatzem podem observar la casa Clavell, domicili del seu propietari, construïda després del graner. És un exemple de cases per a vilatans, amb els constants sòcols, les finestres emmarcades per impostes ceràmiques, les reixes i baranes de forja treballada i la decoració dels coronaments, aquí de forma molt tímida. Totes dues obres són de M.J. Raspall.
«Alqueria Cloelia». Casa Mercè Espinach de Granés (1904). Manuel Joaquim Raspall va començar a construir a Cardedeu el 1904, un any després d'acabar la carrera d'arquitectura, i continuà fent-ho fins ben entrada la dècada de 1920.
Vil·la Paquita (Inici segle XX). Al llarg de la carretera de Caldes es pot veure una gran varietat d'estils arquitectònics des de l'eclecticisme, modernisme, noucentisme i edificis més moderns.
Casa Àngela Gual i Canudes. «Torre Montserrat» (1910-1912). La casa, encàrrec d'Àngela Gual i Canudes, és la única obra d'Eduard Maria Balcells i Buïgas a Cardedeu. Dins la tipologia de torre d'estiueig envoltada de jardí, destaca per la decoració de les façanes i, sobretot, la singular tribuna de la façana principal, amb coberta de mosaic i coronada amb una cresteria de ferro forjat de motius florals.
Casa Carme Golferichs i Losada, vídua de Masó (1908). Obra de Raspall, l'actual edifici prové de la reforma d’una casa existent entre mitgeres amb pati lateral, situada a l'eix principal del nucli antic.
Casa Amadeu Ricós i Roig (vers 1920, tanca 1924). Casa d'estiueig, aïllada, feta per Raspall, de la qual destaca, al costat nord-est, una torre de planta quadrada amb coberta a quatre vessants, acabada amb un ampli ràfec.
Cementiri municipal (1918-1921). Un dels conjunts d’arquitectura funerària més interessants i singulars, realitzat per l’arquitecte municipal M. J. Raspall.
Font de les imatges: Turisme del Vallès.
