L’Ermita-Santuari de la Mare de Déu de la Salut

Fou fundada per Antoni Maria Morera i Colom, per a complir un somni que desvetllà una bella imatge de la Mare de Déu exposada en un taller escultòric de prop del seu domicili, a la Barcelona Vella.  ,El Sr. Morera havia adquirit per al seu esbarjo, uns terrenys fora ciutat, concretament al peu de la Muntanya Pelada. Fou allà on materialitzà el somni. Hi va fer erigir un temple d’11 m de llarg per 5 m d’ample, d’una sola nau.amb volta de mig punt i campanar d’espadanya. L’advocació de “Mare de Déu de la Salut” la va instaurar el mateix Sr. Morera, que també n’escrigué els goigs. Al maig de 1864 s’hi celebrà la primera missa. La festa major és el dia 8 de setembre. A més de les solemnes celebracions religioses, s’hi feien balls, representacions teatrals, concursos, cercaviles i un llarg etcètera. L’advocació atreia molts fidels,  ,tal com palesaven els nombrosos exvots, desapareguts en ser cremada l’ermita el juliol de 1936. El 8 de setembre de 1939 es reprengué la festa en un temple esfondrat. La restauració s’inicià el 1945, però no es completà fins al 1964. La nova imatge la va dissenyar Francesc Socíes March, que havia promès de fer-la si es restaurava l’ermita. L’execució va anar a càrrec del taller de Josep Campanyà.

 ,

El Conjunt de la Salut fou declarat patrimoni arquitectònic l’any 2000, pel seu valor com a testimoni d’aquell barri de cases amb jardí al qual l’ermita-santuari donà el nom. Cap al primer lustre dels anys 2000, el Conjunt de la Salut va desencadenar una campanya popular per a promoure-hi un Museu-Memorial dedicat a Pompeu Fabra. Fabra nasqué molt a prop, en una casa ara desapareguda. Malauradament fa uns pocs mesos fou enderrocada la torre i n’ha desaparegut el jardí, per fer en aquest solar un edifici de vivendes. Així doncs, del Conjunt només en queda la petita ermita de la Salut, a la cantonada dels carrers Escorial i Mare de Déu de la Salut.

 ,