Ubicació:
Amb 600 anys d’història és una de les festes més vives dels països catalans. El ball, el foc i la música omplen els carrers de Berga cada any entre finals de maig i finals de juny, però els berguedans la tenen present tot l’any.
El mot Patum és una onomatopeia del característic so del tabal, omnipresent a la festa. El toc d'aquest primitiu instrument té dos temps, el primer dèbil (pa) i el segon fort (tum).
Des dels seus inicis la processó de Corpus, arreu, començà a integrar tot un seguit d'escenificacions -entremesos-, que tenien com a objectius principals l'educació i la moralització d'aquells qui observaven el seguici. Moltes d’aquestes escenificacions estaven basades en pràctiques precristianes, en els rituals de vegetació i de regeneració genèsica que sustenten el cicle de maig, cerimonials que van ser assimilats i integrats per l’Església catòlica.
Escenificaven la lluita del bé contra el mal, les lluites dels cristians contra els musulmans, els diferents estaments socials… L'àguila expressa la satisfacció de Berga per haver posat fi al domini feudal i passar a dependre directament i exclusivament del rei. Aquests entremesos, amb el pas dels anys, van obtenir entitat pròpia i van guanyar adeptes entre el poble, més pel seu vessant lúdic que pel seu caràcter alliçonador, quedant-ne tan sols les parts més festives.
Molts pobles tenien entremesos de Corpus, el mèrit de Berga ha estat saber enriquir-los i conservar-los. Algunes comparses de la Patum s’han perdut, afegit o modificat al llarg de la història, però durant els darrers 150 anys s’ha mantingut una gran continuïtat amb les següents comparses: turcs i cavallets, maces i àngels, gegants, nans vells, nans nous, guites, àliga, i plens, cadascuna amb la seva indumentària, ball i música -interpretada en directe- característics.
A banda d’alguns actes previs, els actes principals de La Patum se celebren anualment del dimecres al diumenge de la setmana de Corpus: El dimecres i el dissabte hi ha els passacarrers, el dijous i el diumenge les patums de Lluïment (migdia) i completes (nit) a la plaça de Sant Pere, i el divendres té lloc la Patum infantil.
Per anar a la Patum és imprescindible: un bon calçat, un mocador, una camisa vella de cotó, el característic barret rodó de colors verd, negre o vermell i moltes ganes de saltar i passar-s'ho bé tot respectant la festa.
La Patum va ser declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 25 de novembre de 2005, i és una festa ben viva i que cal viure coma mínim una vegada a la vida!
Tram del Camí: El cami al Berguedà, la Cerdanya i el Capcir
