La llegendes de "La Por"

 ,

Quan jo era molt petit anàvem tots els veïns del veïnat al mas Cisteller a espellonar, això era a principi de l’ hivern.

Quan tothom seia a redós del munt d’espigues per espellonar , a on una sola bombeta donava llum a tota la cabanya i feia prendre unes formes fantàstiques a totes les eines , llaures , cavadora, etc. que s’ apilonaven a l’ interior de la mateixa.

Quan totes les dones , homes i mainada estaven espellonant, sempre hi havia algú que cantava una cançó o explicava algun acudit , o els avis explicaven les accions dels carlins a la darrera carlinada o algun fet de la guerra de Cuba ,quan l’ àvia Rafela va dir-nos al jovent que ens explicaria un fet passat feia molts anys al poble al veïnat de dalt.

 ,

Fa molts però molts anys quan encara les bruixes i fantasmes voltaven per al món ,aquí a Sant Joan s’explicava que hi havia un fantasma que li deien la POR i que qui el veia i ella se’n adonava se l' enduia i no es contava mai més ni gall ni gallina del pobre desgraciat. Vet aquí que una nit a la masia de Can Xervanda espellonaven i si van aplegar els masovers i amos de La Planella, Marunys, Domenech, Fontfreda i potser fins de masies més llunyanes, quan ja feia molta estona que s’espellonava i ja s’havia cantat i menjat les farinetes així com les arengades i castanyes tot regat amb un bon vi verd collit a la mateixa propietat , el qual ja començava a escalfar les galtes de tothom, el grup de fadrins i fadrines que ja feia estona que feien gresca al fons de la cabanya. Tres o quatre bordegassos es van començar a desafiar que qui era el mes valent , que si jo, que si tu, un que si aniria tot sol al poble, un que si altres, fins que un jove s’ adreçà i digué que si no hi havia ningú que si atrevís ell baixaria al poble i tornaria amb un bot de vi que aniria a buscar a l‘hostal com a prova de que hi havia arribat.

Dit i fet, i sense fer cas de les advertències i avisos de la gent gran , que amb aquestes coses no s’hi jugava , que no fessin l’ estericot i el burro i que acabessin de menjar les farinetes i tots junts cap a casa .

El jove no en va fer cas, agafà la capa de pastor s’ embolcallà amb ella , es col·locà la barretina tapant la boca i les orelles i agafà el camí de Sant Joan les Fonts.

 ,

La nit era serena amb lluna plena i amb una tramuntana canigonenca que tallava la cara, ell tirà endavant agafant el camí Ral, però quan arribava a la cruïlla del camí que anava al mas de Morunys del darrera de la paret seca que tanca el quintar li saltà una cosa tota blanca que lluïa molt amb la resplendor de la lluna , el jove va fer una passes enrere, traient de sota la capa el pedrenyal que duia a punt i sense encomanar-se ni a Déu ni a ningú li engegà el tret, tot reculant corrents cap a la masia de Can Xervanda mentre cridava que se li havia aparegut la Por.

 ,

Tota la gent que era a la casa de Can Xervanda va sortir corrents amb les llanternes d’oli i teies a l’ era, preguntant-li el que havia passat , ell blanc com un llençol i tot tremolós els explicà que li havia aparegut un fantasma tot blanc, amb uns ulls espantosos que brillaven com les brases del foc , que li havia disparat un tret i havia fugit esparverat tot reculant al mas Xarvanda a buscar ajuda. Desprès d’haver sentit l’explicació que els hi donà el jove tots morts de por van decidir esperar al mas que es fes de dia per anar fins al lloc en què s’havia aparegut la POR

 ,

En ésser de dia tots junts s’acostaren a la cruïlla del mas Marunys i miraren darrera el mur i trobaren un home mort embolicat amb un llençol tot amarat de sang , al destapar-li la cara veieren que era el jove amb qui havia fet la juguesca l’altre jove.

 ,

En aquell lloc si col·locà una senzilla creu de ferro que hi va estar molts anys i que tothom que hi passava es feia la senyal de la creu i resava un parenostre per aquell jove.

 ,

La creu va desaparèixer l’ any 1936

 ,