La flora de Serinyà

Una part molt important del terme municipal de Serinyà està ocupada per boscos , i el més abundant és l’ALZINAR LITORAL(Quercetum ilicis galloprovinciale). És un bosc ombrívol, presidit per l’alzina, i en el sotabosc,el marfull l’aladern,el llentiscle i l’arboç. Per sota d’ells hi podem trobar plantes enfiladisses com l’aritjol, l’heura, la vidiella, el lligabosc,..el galzeran, l’esparreguera, la falzia roja,..Aquest alzinar podem trobar-lo amb algunes variants dins el nostre terreny.

-Alzinar litoral típic amb marfull. El podem veure al Turó de Can Parella , també vora Can Soler i Can Servosa on hi ha un alzinars molt vells i es troben inclosos en el catàleg d’arbres monumentals.

-Alzinar típic amb pi blanc. És el més abundant. Ocupa amplies franges prop dels rius com el Ser o el Merdançà.

- Alzinar amb roures (Quercus cerrioide). El trobem als boscos de Can Roset, la Bruguera, la Rajoleria, la Creu Blanca,..Sovint combinat amb pi pinyer i pi blanc com a majoritaris, i en petites àrees amb pi roig , pi insigne o pinassa, tots ells afavorits per l’home.

Altres tipus de bosc que trobem a l'entorn de Serinyà són:

-LA ROUREDA. Bosc mixt d’alzina (Quercus ilex) i roure (Quercus pubescens). En origen tota la plana estava constituïda per roureda, quedant-ne actualment petites formacions testimonials entre els marges dels cultius. Podem trobar aquesta vegetació en els boscos a partir del Mas i cap a Can Gelada. Precisament en aquest tram hi ha el Roure de la Creu, considerat arbre monumental.

-BOSC DE RIBERA. Ressegueix els següents rius:

Serinyadell. Vegetació molt alterada per l’home sobretot en els trams inicials i al vorejar el poble. No hi ha una comunitat clara, està molt fragmentat, així hi trobem: freixe de fulla estreta, om, avellaner,saüc,auró blanc, gatell,..i introduïts per l’home figueres, cirerers, canyes,..

Ser. Hi trobem ben representada la verneda (Lamio-Alnetum glutinosae).L’arbre dominant és el vern, acompanyat de freixe de fulla estreta i l’om. En l’estrat arbustiu hi trobem el saüc, l’avellaner, el sanguinyol..En l’estrat herbaci:buixol,prímules,consoldes, marxívol,marcòlic...L’home l’ha alterat en alguns trams i hi ha plantat espècies de creixement ràpid per a obtenir-ne fusta com són plàtans, pollancres i acàcies.

Merdançà. Verneda ben constituïda.

Fluvià. Afectat per plantacions de plàtans i pollancres.

 ,

La vegetació arbustiva que podem trobar és:

GARRIGA I BROLLA de romaní i bruc d’hivern amb sanguinària. Sovint amb pi blanc. És una comunitat vegetal de zones de solei. En podem trobar en els marges de camps a prop de Sant Miquel ses Vinyes, Ca n’Arbussar, els Refugis,..

BARDISSAamb roldor o roure o espinavessa. Es propi de marges de camps i a les vorades de carreteres i línies elèctriques. En trobem per exemple entre Can Malloles i el Mas.

 ,

La vegetació de prat la trobem a les planes que no han estat cultivades i al marges de zones boscoses. Són llistonars, prats, fenassars, joncedes,...

 ,

La vegetació aquàtica i palustre, pròpia de zones fontinals( font dels Màrtirs,font de la Canova, font d’en Cofí, font de Gatielles,..) cursos d’aigua i zones pantanoses.

 ,

La vegetació antròpica la trobem sobretot en les plantacions agrícoles: conreu de secà al Pla de Martís i de regadiu en horts al voltant del Serinyadell. També en plantacions forestals: pollancredes, platanedes i pins, per aprofitar la fusta per fer-ne palets i paper.

 ,

Arbres monumentals del municipi:

Aulines de Can Servosa, Aulines de Can Soler, Aulina Reclamadora, Aulina Grossa de la Canova de N’Illa, Alzina Vella de la Cadavall, Llorer de Budellers de Dalt, Pi del Cingle de les Nou Hores a Bacs, Roure de la Creu de Can Gelada, Saula de Can Mollet.

 ,