Temàtica:
Ubicació:
Les primeres dades que tenim ens fa pensar que aquests indrets foren ja poblats en la prehistòria; aquestes dades són petites eines de sílex, forns rudimentaris, etc.
També podem deduir que ja en temps dels romans, aquesta vall de Tordera tenia pobladors i encara que no s'hagi pogut confirmar plenament es guarden vestigis de construccions que fan pensar en algun assentament on actualment hi ha l'església i rodalies.
La primera referència escrita la tenim en un document d'un privilegi del 19 d'agost del 862 en un atorgament fet pel reí Carles el Calb al compte Sunyer I de la vila de Vídamènia, que ara s'anomena palau. Per aquest i d'altres documents podem arribar a la conclusió de què ja estava organitzada la parròquia de Santa Maria junt amb la de Sant Esteve en lany 858.
Aquest document ens aporta altres dades prou curioses com el fet de què el territori era poblat per gent d'Hispània que havia fugit de l'encalç sarraí darrera els Pirineus i que un cop reconquerida aquesta part del país retornaven per a repoblar-la. Tota manera l'administració de justícia o jurisdicció fou exercida pels Senyors de Montclús, que tenien enfeudat amb el monestir els dominis sobre Palautordera i tota la vall.
Els senyors de Montclús descendents dels senyors de Sesagudes o de les Agudes, que tenien el castell suposadament en alguna vessant del turó de les Agudes, tenen domini fins l'any 1275 en què Rimbau II de Montclús cedeix els seus béns al seu oncle Ramon de Cabrera, i així, com els senyors de Montclús tenien el seu centre en el castell també anomenat Montclús, conegut actualment com el castell dels Moros, a Santa Margarida, els senyors de Cabrera tenen el centre administratiu al castell d'Hostalric, i la seva seu senyorial al castell de Montsoriu.
La representació del senyor de la vila era el batlle i la seva cúria formada pel notari, en aquest cas pel notari del benefici de Sant Burget, l'agutzil i un jutge que tenien la seva cort en la Sagrera que envoltava l'església parroquial. Palau esdevingué durant segles el centre administratiu de tot el terme de Palau, Sant Esteve i Montseny. Dins la història cal fer esment de la construcció de l'església o primera església a lany 1040, però degut al seu deteriorament i que sembla era molt petita, l'any 1562 s'emprèn la construcció de la nova i actual que fou beneïda al 1588.
Pel que fa a la demografia, en el cens de Floridablanca el 1787 Palautordera tenia 733 habitants, en el 1860 tenia el municipi 1.327 habitants i en el 1900 sols 1.114, cosa que es compren ja que s'explica pel creixement del absentisme rural i pel desplaçament de la gent cap als nous centres industrials; la corba demogràfica tornà a créixer a partir daquest moment i en el 1920 ja té 1.347 habitants, en el 1960, 2.055 habitants i en l'actualitat uns 9.300. Al llarg de la història es pot observar la forta importància de l'agricultura ja que llevat de comptats artesans tothom depenia del camp per a la seva subsistència.
Aquests volen ser uns breus apunts de la nostra història que permetin situar la nostra vila dins de la història de Catalunya, encara que caldria matisar i aprofundir en molts temes que en aquest moment és difícil de fer en el poc espai de què disposem.
Pel que fa al nom de la vila el trobem en diferents documents de l'època amb diferents versions: Vidamènia, Vítamènia, Bitamínia, Vidtaminia o Bitamènia. En un document de lany 1045 es parla d'una sala senyorial a la vila de Palau, cosa que fa refermar la hipòtesi de l'existència d'un palau en algun indret del poble que a ben segur que es tractava de l'indret ocupat per l'església parroquial, i és molt possible que la base cilíndrica de l'actual campanar fós la base d'una torre de l'antic Palau. Tenint en compte que era freqüent d'aixecar les esglésies sobre dependències d'antigues viles romanes i per certs vestigis constructius, podrem pensar que en efecte l'existència d'una construcció regia en aquest indret ja en temps dels romans.
Al voltant de lany 900 apareix un tal Trasovard que va comprar de Sunyer II d'Empúries, hereu de Sunyer I, la vila de Vitamènia o Vidamènia, o sigui l'aparició d'una espècie de corredor de finques. Aquest personatge misteriós fa la venda el 908 del domini de Palautordera al comte Guifré Borrell, fill de Guifré el Pilós, i aquest el cedeix poc després al domini de Sant Cugat del Vallès. La influencia del domini de Sant Cugat sobre Palautordera fou important ja que es mantingué durant set segles.
La primera referència escrita de l'Escut la trobem en un manuscrit d'antiguitats de Don Miguel de Salazar, notes del qual van ser extretes d'un convent de Breda. En aquestes notes es descriu l'escut de següent manera: "Hecha ya relación de la antigüedad, lustre y esplendor de esta villa, pasamos a hacerlo de su escudo que se compone i organiza: En un camo de oro, un edificio o palacio con una torre superpuesta, rematada por una paloma de alas estendidas y un arbol verde a cada lado".
La referència gràfica més antiga de l'escut de Santa Maria de Palautordera és de l'any 1724, en el que es fa ús d'un segell imprès sobre paper i hòstia, que aniria repetint-se durant tot el segle XVIII. En aquest segell, figura com a tema central, un Palau assentat sobre una elevació del terreny, que en la seva part superior presenta un ocell, probablement un colom, que contràriament a la descripció anterior està en actitud de repòs (símbol de pau i de seguretat del lloc). Al costat de l'edifici dos arbres. Del promontori on s'assenta El Palau, serpenteja un camí que es dirigeix a l'edifici, que segons la Sigil.lografia Catalana de Ferran de Segarra, podria interpretar una representació de la Tordera.
A finals del segle XVIII, Palau utilitza un segell per imprimir en relleu, de característiques similars a l'anterior, que perduraria fins l'any 1836. A partir de 1840 es va utilitzar un segell amb tinta negra, de la mateixa temàtica que els precedents, però es van introduir canvis en la postura de l'ocell, que apareix amb les ales esteses sobre l'edifici, i es va suprimir el camí que serpentejava fins el Palau.
Els successius segells, no es van apartar d'aquesta temàtica, si bé es va utilitzar el color atzur com a esmalt del camp a diferència de l'antic de color or. Probablement aquesta variació es va produir cap al 1837 que per un Decreto de las Cortes es prohibia utilitzar emblemes que recordessin al Feudalisme. Així i tot ja que no era un emblema de persona o llinatge, el poble va poder adoptar-lo com a color natural del cel. Una altra variació de l'actual (modificació del 7/5/1987), és el de haver-li afegit en la part inferior de la planúria on s'ubica el palau, el curs d'un riu que simbolitza la Tordera.
La definició dels conceptes heràldics emprats a l'escut són: L'ATZUR: Simbolitza el cel. Aquests escuts empraven un color natural. EL PALAU: Amb torre sobreposada és signe, segons els entesos, de l'edifici o palau que va donar nom al poble. EL COLOM: Simbolitza la pau i seguretat del lloc. ELS ARBRES: Amb el seu color verd indiquen abundància, indústria i riquesa de la terra.
Hem anomenat l'ocell com a un colom, ja que segons la descripció que ens fa Don Miguel de Salazar en el seu manuscrit (notes de S. Pinell), ens decantaria cap a aquesta interpretació, encarar que la seva identificació hagi despertat polèmiques entre els entesos, ja que uns diuen que es un tord, fent al·lusió a la Tordera, i d'altres un colom. En ambdós casos sempre ha estat representat de color blanc (colom), encara que li hagués correspost un color grisós (tord), ja que aquests emblemes representaven els colors naturals.
El fet que l'escut de Palau es de caràcter parlant, fa que sigui el propi municipi el que defineixi la identitat de l'ocell, marcant el punt d'inici de futures descripcions. Al 1989, la Generalitat imposa determinats emblemes heràldics als municipis que no tinguessin o que volguessin modificar-los. Palautordera va rebre un projecte de modificació de l'emblema en forma caironada timbrada amb una corona mural i on en camp d'or apareix un palau de color sable (color negre). L'ocell de color atzur (color blau fent al·lusió a la Tordera) té les ales esteses i mira en sentit contrari, amb els arbres de color sinoble (verd) però sense estar terrassats.
L'emblema de Santa Maria de Palautordera té acreditada una antiguitat històrica de més de 250 anys.
