Història econòmica i social

Fins el segle XIX va haver activitat alfarera a la població. De fet, a Senija hi havia 6 alfareries. A finals del segle XIX i durant la primera meitat de segle XX la població va haver d'emigrar a zones més pròsperes com Arlés, París, Orà, Alger o la Ribera del Xúquer. Els treballs dels emigrants consistien fonamentalment en el conreu del camp. A la Ribera del Xúquer els homes anaven a treballar l’arròs i se’ls anomenava riberers. Aquest fet va modificar l’antiga devoció de Senija a Santa Caterina que va ser substituïda per l’actual patrona, la Mare de Déu dels Desamparats, com a símbol de gratitud per fer cas a les pregàries per a protegir els riberers del còlera.

Al llarg de segle XX bona part de la població de Senija ha viscut de l’elaboració de la pansa en la seua època més esplendorosa a tota la comarca, i del comerç d’altres productes com el vi i la mistela. Cal fer menció a altres activitats econòmiques a Senija com l’elaboració d’embotits, el treball de la llata i l’espart, i l’ofici de picapedrer, que va ser la família Ivars la família picapedrera de Senija que va fundar el nucli de la Xara.

Actualment Senija viu fonamentalment del sector terciari (cal destacar el nombre de restaurants que hi ha al poble i on acudeixen visitants de tot arreu), la construcció i de l’agricultura.

Extret de la reunió social realitzada a Senija. Participants: Francesc Moragues Mas, ,Manolo Moragues Mas, Juana Santacreu, Rosanna Moragues Santacreu, Josep Ivars...

Transcripció: Verònica Ramírez

Correcció i adaptació: Cèsar Palazuelos