Història de Xaló

Xaló va estar ocupat pels ibers i pels romans. Durant la dominació islàmica, la vall de Xaló era un conjunt d’alqueries habitades per musulmans que van consolidar l’agricultura i n’ampliaren el regadiu. És aleshores quan s’inicia la producció de pansa. Històricament Xaló formava part, junt amb Llíber i Alcanalí, de l’antic terme castral del castell d’Aixa. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 només van quedar habitats –i ben poc– Xaló i Llíber. Aquests dos llocs van ser repoblats per colons procedents de les Illes Balears, principalment de la vila de Santa Margalida situada a l’oest de Mallorca. L’any 1645 Xaló i Llíber es van separar per a constituir dos termes independents. L’època contemporània està protagonitzada per la producció massiva de la pansa. Com a conseqüència de la fallida d’aquest comerç, van ser molts els xaloners i xaloneres que hagueren d’emigrar a Algèria (a treballar les vinyes) i als Estats Units. El gros de l’emigració se’n va anar a l’Argentina, a San Juan de Cuyo, poble amb el qual Xaló està agermanat. Les darreres dècades del segle xx i la primeria del xxi han viscut la substitució de l’agricultura com a nucli de l’economia per la construcció i els serveis.