Síntesis i alguns fets de la història de Vallibona.

Jordi Fonollosa, 2017.

 

Prehistòria.

A Vallibona tenim constància de presència humana des de temps prehistòrics gràcies a la troballa d’eines tallades de pedra i restes lítiques de sílex en el seu terme. El sílex no és una pedra local, el portaven del Matarranya. També s’han trobat inscripcions sobre pedra de l’edat del ferro.

La confluència entre els dos barrancs, amb subministre d’aigua constant, les fonts i la protecció de les roques dels vents freds del nord i els abrics, era un lloc idoni per a viure i instal·lar una aldea. En tot el terme hi ha coves, abrics o balmes i zones de protecció des d'on es pot vigilar. Els Arbres silvestres i plantes aromàtiques per a poder recol·lectar va ser propici per que grups de població visquessin en el seu territori des del Neolític.

Història Antiga.

No tenim informació del períodes dels Ibers però el territori on es troba Vallibona pertanyia en aquesta època a la zona denominada Llercavònia.

En l’època del bronze els habitants dels actuals Ports de Morella eren els Edetans.

Els Beribraces eren tribus que poblaven els Ports i el 219 abans de J.C. passen a ser dominats per els cartaginesos.

Del 466 al 484, la zona dels Ports pertany a la prefectura Tarraconense (Imperi Romà).

S.III aC - S.III dC. "En Morella, dice, hay una tradición itineraria, y, paralela á la actual carretera que pasa cerca de Vallibona, trazábase la calzada romana...”(1)

És probable que en el terme de Vallibona hi hagués algun assentament humà a part de ser lloc de pas del litoral capa l’interior. Es conserva una pedra amb la inscripció ITEPA, grafia d’època romana.

Edat Mitjana.

La invasió musulmana de Morella es produeix l’any 714 i Vallibona és fundada com a nucli urbà amb muralles i fortalesa en aquest període. Es diu que l’anomenen Val de Ibarra.

Es creu que antigament també era anomenada Vallis Ibana i que per aquí van passar els francs en la seva expedició a Tortosa sobre el 804-806.

Cavanilles diu que La torre del Molí la Torre va ser una de les poques construccions que van sobreviure d’aquella època. La memòria oral explica que el molí la Torre va ser l’inici de Vallibona. També es van trobar tombes en aquest indret que la gent gran diu que eren de musulmans.

El territori pertany a la taifa de Tortosa al segle XI, fins que el 1060 va caure en poder de la taifa de Saragossa, sent terra de frontera entre l’Islam i el Comptat de Barcelona.

En 1148, el rei d’Aragó i compte de Barcelona Ramón Berenguer IV conquesta Tortosa.

La zona dels Ports està controlada pel castell de Morella i el castell de Beni Hassan a la Tinença que pertanyia a la waliat de Turtusia (Tortosa).

 

És més que probable que durant els primers anys de conquesta convisquessin musulmans i cristians a Vallibona fins que l’arribada més tard de colons cristians els va anar desplaçant. Hi ha hipòtesis contraries que diuen que no es probable, ja que no s’han conservat noms de topònims musulmans en el terme de Vallibona, a excepció de la serra d’Avinsilona, (albercan (1157); alberc de Ben Sitona (s. XIV), entre Morella i Vallibona. Actualment Serra de Santa Àgueda. De l'arab /Ibn Sidúna/. (2)

 

“L'any 1117 el rei el senyor Alfons I d'Aragó va reconquistar Morella per primera vegada per als cristians. Volta la ciutat a poder dels musulmans, el comte Ramon Berenguer IV va intentar apoderar-se d'ella l'any 1157, després de la conquista dAlcanyís, però no ho va aconseguir. (3)

 

Castell de Cabres va ser conquerida l’any 1210 uns 23 anys abans que Vallibona (1233). La frontera teòrica entre el regne cristià i el musulmà passava entremig dels dos pobles però és probable que la frontera real fos difusa havent-hi relacions comercials i humanes en aquesta època de reconquesta. Vallibona doncs va estar en la frontera entre els Cristians i els Musulmans durant aquest període. Sembla que al ser zona de frontera era lloc molt perillós, i va quedar Vallibona despoblada. El conflicte bèl·lic és considerat com a Croada.

 

La primera referència escrita de Vallibona la trobem a la carta de població d’Alcanyís (Valibonam) any 1157, quan es descriu els límits dels seus dominis. (4)

 

L’era cristiana comença l’octubre de 1231 amb l’ocupació del castell de Morella per part de Blasco d'Alagón, lloc tinent del rei Jaume I, quedant la zona dominada pels cristians. Vallibona queda dins del regne de València, ja que Jaume I va tractar sempre el nou territori conquerit com un nou regne i és repoblada immediatament per aragonesos i majoritàriament per catalans, només cal observar els cognoms. Li va ser atorgada Carta pobla el novembre de 1233 per part de Blasco d'Alagón a Vidal de Sogues Benet de Bearn i altres a furs de Saragossa.

 

El febrer de 1232 Blasco d'Alagón ordena la delimitació del terme general del castell de Morella i son uns sarraïns els encarregats de fer la delimitació.

 

El 1248 es produeix una Revolta dels Sarraïns a la zona del Maestrat abans de la seva fugida precipitada, posteriorment el territori és ocupat per Catalans i Aragonesos.

 

El rei Jaume I funda el Monestir de Santa Maria de Benifassà amb els objectius, per una banda de consolidar la conquesta militar d’un territori amb un centre per preservar el coneixement i per altra banda era la forma de compensar econòmicament a l’església per l’ajut econòmic dispensat per l’empresa de la conquesta atorgant-li els delmes de les poblacions pròximes. “26 agost de 1272, Montpeller, Jaume I dóna al monestir de Benifassà els delmes del blat de Vallibona i Herbés”. (5)

Cal aclarir que Vallibona no va pertànyer mai a la Tinença, només pagava els delmes a Benifassà per tal de compensar un deute del rei a aquests, però va ser temporal. Vallibona ha pertangut sempre a la jurisdicció del Castell de Morella.

 

La pesta negra com a la resta d’Europa va arribar a Vallibona capa l’any 1348. D’aquest episodi tan dur ha quedat la tradició de la Rogativa a Pena-roja cada 7 anys, patrimoni Etnològic de Vallibona.

No va ser l’única pesta que va patir la població, ja que es va anar repetint en altres períodes com 1389, 1425, 1647-1652. La devoció de Vallibona a Sant Roc ve d’aquesta última pesta de 1652 buscant la protecció del Sant.

 

Durant l'Interregne a la mort del rei Martí l'Humà en 1410, entre els anys 1411 a 1412, es produeix una Guerra civil entre Morella i les aldees del seu terme general. Morella recolza a Ferran d'Antequera i les aldees a Jaume Comte d'Urgell, les aldees són derrotades. El conflicte armat dura menys d'un any.

 

Vallibona era autosuficient en pràcticament tot, es feia fins i tot vidre, era potent pel que fa a la indústria tèxtil artesana venen els productes primer a València i Barcelona i exportant uns anys després els productes a Itàlia al segle XV a través dels Dattini comerciants de Prato, el Pelaire controlava el procés, tenien filadores, teixidors, molí bataner i la llana de les ovelles.

També tenim constància documental que Vallibona a principis del segle XV produïa vi que feia arribar a Traiguera i d’allà es portava a nuclis importants com Barcelona i Saragossa.

 

Època Moderna

Vallibona va estar sotmesa a la pressió fiscal i al control de Morella fins al 1691 que va aconseguir la independència, aconseguint prosperar econòmicament i creixent tant la seva població com el propi casc urbà amb el barri de Capdevila, es va poder comprar per exemple l’orgue de l’església i més endavant es va construir la capella de la comunió.

Una altra conseqüència de la independència, és que el rei es dirigeix directament a la vila sense passar per Morella. Per exemple, el 19 de juliol de 1693 reben una carta de sa Excel·lència Carles II, on sa Majestat suplica a aquesta vila de Vallibona que contribueixi amb un donatiu en defensa de l’armada francesa. El Consell General determina fer un donatiu de quaranta lliures.

 

A causa de l'orografia del terreny Vallibona ha estat aïllada també dels conflictes bèl·lics sent lloc de refugi de persones d’altres indrets com Tortosa, Rossell, Morella com a la Guerra dels Segadors on l’escriptor i noble Francisco de la Torre i Sebil important poeta a l'època, es va exiliar a Vallibona degut a la guerra dels Segadors, on la seva dona Anna Maria Guerau hi tenia patrimoni o en la Guerra de Successió on persones de Rossell van anar a refugiar-se a Vallibona, ja que Rossell va ser incendiat. És en aquesta guerra on el Regne de València perd els seus furs en perdre els partidaris dels Àustries en la decisiva batalla d’Almansa el 1707.

També tenim constància que en la guerra del francès persones van anar a buscar refugi a Vallibona.

 

Si abans hem dit que Vallibona es va salvar de molts conflictes gràcies a a la seva situació en el terreny no passa el mateix en les guerres Carlistes ni tampoc en la guerra Civil, ja que aquests conflictes van generar grups armats que practicaven la guerra de guerrilles en un territori que els hi va ser propici.

 

1800-2000 Època Contemporània

La guerra del Francès l’any 1808 va afectar poc a Vallibona només al passar les tropes pel seu terme amb l’objectiu d’ocupar el castell de Morella.

El 24 de juny de 1810, D. Juan Odonoju, comandant 4.000 homes, va batre als invasors francesos que es trobaven a Vallibona havent de retirar-se precipitadament, renunciant a Morella, davant l'aproximació de noves tropes enemigues.

El juny del 1810 les forces antifranceses ocuparen la vila de Vallibona amb l'intent de bloquejar Morella; el general O'Donoju intentà, infructuosament, de recuperar-la i s'hagué de retirar.

Trobem dibuixos d’aquella època en l’església en les parets del lloc on hi ha la manxa de l'orgue de Vallibona.

 

“Participación de sus gentes Vallibona 1822 en el periodo liberal 1820-1823 en la toma de Morella bajo dominio liberal. 400 homes de Vallibona amb pals aixecats van a Morella.....”(6)

 

“Evacuada de el 9 de maig de 1844, s'incendia la mina i fàbrica de ferro denominada La Federación, situada en el terme de Vallibona per part d'una facció, degut a haver tingut que tancar-la com a conseqüència del bando del 27 d'abril del mateix any. El Sr. Buenaventura Comella reclama una indemnització per valor de 39.621 a l'Estat, sent finalment denegada el 1859.”(7)

 

Aquest territori agrest i aïllat va ser propici perquè es formessin les primeres partides Carlistes per part de Cabrera al mas del Bosc i que en la guerra civil els maquis busquessin refugi en aquestes terres on tenien els masos com a punt de suport i on la Pastora, Florencio Pla Messeguer també va trobar refugi anant a les guerrilles i com deia: “preferia morir d’un tret abans de ser torturat per la Guardia Civil.”

 

La despoblació es va accelerar com a conseqüència de la post Guerra Civil del 36 al manar les autoritats el 1947 que la gent evacuessin els masos de nit, amb els animals inclosos, per tal de no donar suport als Maquis. (8). El General Pizarro va ser l’encarregat d’executar l’estratègia.

 

Les dècades dels anys 60-70 van ser anys de forta emigració, la població de Vallibona es va anar envellint, ja que els joves anaven a fora a buscar el seu futur. L’estat de conservació dels carrers i de les cases era molt precari però també la conservació de les tradicions com la romeria a Sant Domingo que es va perdre, les festes d’octubre o la Rogativa a Penarroja de 1970 que per poc no es fa. Però simultàniament es produeix un altre fenomen, el de l’adquisició de cases per part de famílies, moltes amb arrels Vallibonenques i altres que no per estiuejar al poble, i es comencen a restaurar cases del poble a partir de l’any 1974.

Els camins de Vallibona.

 

S.III aC - S.III dC. "En Morella, dice, hay una tradición itineraria, y, paralela á la actual carretera que pasa cerca de Vallibona, trazábase la calzada romana..”. (9)

 

Es construeix l'any 1560 un camí carreter per transportar la fusta de carrasca i de pi, que anava de Vinaròs a la zona de Rossell, on es bifurcava en dos ramals cap a la Tinença i els Ports, convertint la platja de Vinaròs en el principal carregador del nord del Regne de València. (10)

 

1607. Comença l'intent de construir una carretera entre Saragossa i Vinaròs a iniciativa aragonesa, per tal de dinamitzar l'economia del nord del regne. (11)

 

Pel camí del Ròssec baixaven la fusta que tallaven al barranc de Vallibona, enganxats per un extrem estirant-los i arrossegant-los amb animals de càrrega. (12)

La producció de fusta al terme de Vallibona per a la construcció naval al Segle XVIII, que portaven del barranc de Vallibona arrossegant probablement capa Xert i el port de Vinaròs.

 

El progrés sempre ha anat vinculat a les infrastructures. Vallibona no va tenir sort en aquest aspecte, malgrat les iniciatives de la gent que necessitaven i reivindicaven connectar-se de forma eficaç amb els mercats i altres nuclis importants com Morella, Vinaròs, La Sènia, Saragossa, etc, aquests infraestructures sempre van arribar tard.

En el treball ACENTUACION DE LOS CONTRASTES DURANTE EL SIGLO XIX EN EL NORTE DEL PAIS VALENCIÀ de Teresa Hernández Soriano, sobre les diferències en el desenvolupament econòmic entre les comarques del interior de Castelló i les de la perifèria, ell relleu, els fluxos d’informació, el desenvolupament desigual de l'agricultura, el sistema urbà i com no les infraestructures viàries, són els factors determinants que influeixen en aquest desenvolupament.

 

El terme de Vallibona fins a principis del segle XX només està connectat per multitud de sendes i camins, tots de ferradura, sent el medi de transport les mules i els cavalls. El transport no es podia fer amb carro, les càrregues havien d'anar damunt del matxo en sàrria o mitjançant arrossegament.

 

L’any 1929 s’acaba la carretera CV-111 que connecta Vallibona amb la nacional que va de Morella a Saragossa. L’any 1968 es construeix la pista forestal per accedir a Castell de Cabres i no es fins a l’any 1979 que s’obre la pista per donar sortida a Vallibona per Rossell, després de molt anys de reclamar-ho, ja que als hiverns en moltes ocasions la vila quedava incomunicada per culpa de les nevades. Posteriorment l’any 90 s’eixampla i desprès s’asfalta i ofereix una connexió directa amb el Baix Maestrat i sud de Catalunya.

 

A partir dels anys 60-70 del segle XX molts masos tenen accés per pista. Són pistes, algunes d’elles que es construeixen a iniciativa dels propietaris dels masos per poder accedir amb automòbil.

 

Referències:

1. Web el Portell de Morella. Segons el mapa fet per Huguet.

2. Notes sobre toponímia medieval de la comarca dels Ports.

3. http://usuaris.tinet.cat/aamela/filla1.html

4. AMYC llibre 20 pàg. 183.

5. AMYC llibre 12, pàg. 12. Arxiu Històric Nacional. Madrid. Clergat. Pergamins. Monestir de Benifassà. Carpeta 425, nº 5. Original.

6. Síntesis de la historia de Morella, pàg. 112.

7. Jurisprudencia administrativa: colección completa de las Volumen. Pàgina 721.

8. La Pastora del monte al mito, pàg. 288.

9. Web el Portell de Morella. Segons el mapa fet per Huguet.

10. Revista FONOLL nº 7. LA VILA DE VINARÒS (1610). Pàg. 25.

11. Revista FONOLL nº 7. LA VILA DE VINARÒS (1610). Pàg. 25.

12. I JORNADA ONOMASTICA SANT MATEU 2006, pàg. 231.