Història de Binissalem

A Binissalem, és fàcil trobar restes de l´època talaiòtica, romana i islàmica. De la primera època, trobam restes de l' era de Can Cabrit, Can Macià i el Claper dels Moros; i de la tercera queda la zona de Robines, antic centre de poder local.

El nom del poble, Binissalem, que, segons els lingüístes, pot derivar bé de Banu Ssálam (fills de la pau) , o bé de Banu Ssálim (fills de Ssálim) .

També, són testimonis d´aquesta època els seus pous i canals (reflexats a la toponímia local).

D´una època més avançada parlam de finals del segle XVIII i principis del XIX, hi ha a Binissalem, edificis que han consolidat el poble com a conjunt històric-artístic (1983) .

Són el reflexe d'una època de prosperitat econòmica que va permetre la construcció d´edificis molt importants (Can Marc, Can Beltran, Can Garover, Ca n´Antic, Can Novell, Can Corneta, Can Tiró de ses bolles- façana d´estil manierista-, Can Ferrer, Can Gelabert-que té sales decorades amb frescos d´estil pompeià, Can Sabater, Can n' Enric Sureda ,...); tots aquests edificis conviuen amb altres més moderns que rompen, en certa manera, l´estil arquitectònic del poble, encara que siguin reflexe d´una altra època de prosperitat econòmica . 

Sense cap dubte, l´edifici que destaca sobre tota la resta per la seva alçada i bellesa, és la Església de Ntra Sra de Robines, construïda amb pedra del poble.

Pel que fa a la literatura, Binissalem té dos escriptors molt reconeguts: Llorenç Villalonga i Llorenç Moyà que van reflexar a les seves obres, la vida i la gent de Binissalem.

Finalment, s´ha de destacar un tret lingüístic característic del poble de Binissalem (que comparteix amb altres pobles com Lloseta i Alaró) la e oberta en lloc de la e neutra tònica i que dona als seus habitants una manera de xerrar molt particular.