Flora i vegetació a Vilafranca

Les temperatures, les precipitacions, l’altitud, el pendent i la distancia al mar, condicionen les plantes que creixen a Vilafranca. Al nord, al sud de la població i junt als voltants del barranc de la Teuleria es concentren les terres de cultiu que en el seu temps eren treballades per la gent que vivia al poble (artigues, tancades, ‘vegues’, horts...). La majoria d’aquestes s’han ermat al llarg de la segona meitat del segle XX, la botgeta gangrenosa (Plantago sempervirens), les botges (Santolina chamaecyparissus subsp. squarrosa), la mançanilla borda (Helichrysum serotinum) i altres camèfits han anat ocupant part de les terres incultes.

Els masos tenen al seu voltant les terres de cultiu, terrasses superposades, planícies o bancals seguint les corbes de nivells. Camps de cultiu que havien estat guanyats amb gran esforç físic al pasturatge i al bosc. Dedicats durant dècades a pal·liar l’enorme falta de blat, llegums i hortalisses per a l’autoconsum familiar i que posteriorment s’han anat abandonant. Només els bancals més grans continuen treballant-se amb el tractor i els seus aparells complementaris, la resta va sent recuperada per la vegetació autòctona que, poc a poc, sense presses, va entrant en una dinàmica regeneradora dels pasturatges i el bosc que la pot reconduir al seus orígens.

Distints tipus de boscs podem trobar pel terme:

• aquells reduïts a les àrees més ombrívoles com les rouredes de roure de fulla petita (Quercus faginea), on el roure va acompanyat d’aurons (Acer granatense i Acer monspessulanum), espinals albars (Crataegus monogyna), heura (Hedera helix), violetes, primaveres i diverses orquídies (Cephalanthera longifolia, C. longifolia i C. damasonium), ocupa importants superfícies a les proximitats de la Torre Figuera, mas de Tosca de Baix o prop de la Pobla del Bellestar, sense oblidar la xicoteta mostra ben conservada del Racó dels Calvos.
• els carrascars, més abundants que les rouredes, ocupen les àrees més assolellades. Les carrasques (Quercus rotundifolia) van acompanyades pel lligabosc (Lonicera etrusca), la gayuba o boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi) i el càdec (Juniperus oxycedrus subsp. badia) a les àrees menys fredes com la Fos, la Caspa, la Peletxera. Per damunt dels 1.100 m d’altitud el càdec es substituït pel ginebre (Juniperus communis), del qual, els seus gàlbuls carnosos, d’un blau molt fosc, són utilitzats per aromatitzar la ginebra. Tenim carrascars al Bovalar, mas de Montserrat, mas del Carro, mas de Faio...

Als sòls més esquelètics i paredons calcaris s’estableix un savinar negral de savina negra (Juniperus phoenicea) que pot passar en ocasions a alternar o donar pas a una formació d’eriçons (Erinacea anthyllis) ben adaptats als llocs eixuts i ventejats, acompanyats per la sàlvia (Salvia lavandulifolia) i l’espígol (Lavandula latifolia). Podem observar-los entre el mas de Tosca de Baix i la rambla de les Truites, a la Torre Leandra...

• els pinars que ocupen l’àrea de Palomita, el Pinar de Coder, mas de Tosca de Dalt, el Cabeço, el Picaio ...... són majoritàriament de pinassa o pi negral (Pinus nigra subsp. salzmannii), pi que està en regressió a les terres valencianes, i que a les zones més altes i ombrívoles sovint apareix mesclat amb el pi roig (Pinus sylvestris) que s’ha desplaçat des d’altituds superiors ajudat per les repoblacions fetes per l’home en temps passats. Aquests pinars arriben a la cota més alta del terme, al tossal dels Montllats (1.643 m).
• mereix de manera especial l’atenció la til·leda del Barranc d’Aznar, una formació caducifòlia, original i rara dins de la vegetació de la península Ibèrica. Forma un tipus d’ecosistema relíctic i residual d’enorme valor biològic on el paper predominant és del til·ler (Tilia platyphyllos) però acompanyat per altres espècies com el teix (Taxus baccata), l’avellaner (Corylus avellana), el grèvol (Ilex aquifolium), l’oma (Ulmus glabra) i la Coronilla emerus. Creix als paredons rocosos d’aquest barranc, sobre substrats frescs i envoltat d’un microclima humit.
• Les formacions vegetals lligades a la rambla de les Truites constitueixen la nomenada vegetació ripària, formada per aquelles plantes exigents en humitat com les xoperes i les salzedes, aquestes amb distints salzes: gatell (Salix atrocinerea), sarga (Salix alaeagnos subsp. angustifolia) i saulic (Salix lambertiana).

 ,

Tres microreserves de flora destaquen dins del terme de Vilafranca, una a la rambla de les Truites i dues a Palomita, amb espècies com Goodyera repens, Hieracium lawsonii i el teix (Taxus baccata).

 ,

Autor: Ricard Pitarch i Garcia