Fets Històrics Rellevants

El Pas de la Casa és un poble que encara no té 100 anys d’història. A finals del segle xix, només hi havia una sola casa, la barraca del pastor Valentí. El pastor hi era durant l’època d’estiu en què els pagesos portaven a pasturar els ramats. A l’hivern quedava totalment abandonat. En els anys 30, amb la construcció de la carretera, els obrers s’hi van instal·lar en barraques de fusta, la barraca del pastor Valentí continuava sent l’única de pedra. No va ser fins els anys 40 que s’hi van construir més cabanes de pedra. Normalment eren cabanes de dues plantes, a la planta baixa hi havia els animals i a la primera planta hi vivien les persones. L’actual carrer Major va ser el primer lloc on la gent es va anar instal·lant i en els anys 60 es funda el Pas de la Casa. Els terrenys sobre els que està edificat el Pas de la Casa pertanyen al Comú d’Encamp i, els contractants paguen el cens emfitèutic per un període de 100 anys des de que s’hi van establir. Els subministraments al Pas de la Casa han anat a poc a poc, encara no hi ha cementiri i, els habitants fundadors del poble encara recorden com donaven llum a unes poques cases a partir d’una turbina i una dinamo.

Com tota frontera andorrana, el Pas de la Casa ha estat lloc de contrabandistes i refugiats. Durant la Guerra Civil Espanyola refugiats catalans i espanyols travessaven la frontera per anar cap a França. Durant els períodes de les guerres mundials, el fet de creuar el rierol que surt de l’estany de les Abelletes, l’Arieja, cap a terres andorranes era símbol de felicitat i llibertat. El 1942 els soldats nazis arriben al Pas de la Casa i, tot i no entrar en terreny andorrà degut a la neutralitat del Principat, van posar un filat de punxes al voltant del riu per dificultar el pas cap a terres no ocupades. Aquest filat encara hi és, enterrat però hi és. De fet, el Pas de la Casa va ser una de les fronteres andorranes més vigilades pels alemanys a causa del gran nombre de refugiats que hi passaven.

La principal ruta de contraban era cap a l’Hospitalet. Com que s’efectuava durant tot l’any, els contrabandistes del Pas de la Casa havien d’utilitzar, mentre la neu durava, els esquís i les pells de foca. Degut a la proximitat entre el Pas de la Casa i l’estat francès, un dels altres intercanvis que hi ha hagut, és el de la mà d’obra en ambdós sentits. Aquest va augmentar amb la construcció de carreteres, tant en territori andorrà com francès.

La història del Pas de la Casa està íntimament lligada a la història de les pistes d’esquí. El primer telesquí andorrà va ser el del Coll Blanc, al Pas de la Casa, el 1957. Aquest fet va implicar la obertura de la primera estació d’esquí andorrana. El finançament va costar al voltant d’un milió de pessetes d’aleshores i va ser una construcció gens fàcil. Abans però, el 1952, Francesc Viladomat i Jaume Brugat van muntar una telecorda (similar al telebaby), que va ser un mal negoci i el van haver de desmuntar. Va ser la passió per l’esquí que va empènyer a aquests dos pioners andorrans a seguir amb la idea de construir un telesquí. El volien fer funcionar amb un motor de camió, però no ho van aconseguir. Al final van fer-lo funcionar amb un camió (tot sencer), un GMC amb motor Heuchel, que Francesc Viladomat utilitzava als hiverns pel telesquí i als estius per pujar materials i sorra per construir l’hotel Pic Blanc.

L’any 1967 el general Charles de Gaulle va fer una visita al Pas de la Casa com a copríncep d’Andorra.

L’Estany de la Font negra era un estany sense truites fins que un camió que transportava truites des de Noruega es va quedar bloquejat al Pas de la Casa a causa d’una tempesta de neu. El camioner va ser acollit per un pescador del poble i com a agraïment, el camioner li va regalar una caixa de truites petites que va llençar al llac.

Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011