Temàtica:
Ubicació:
La parròquia d’Escaldes-Engordany és la segona en població després de la d’Andorra la Vella i és la setena, per tradició, de les que integren el Principat, ja que va ser la darrera a formar-se: després de molt temps de reivindicacions, el 14 de juny de 1978 es va crear la parròquia d’Escaldes-Engordany a partir del quart homònim d’Andorra la Vella (existent entre els anys 1935 i 1978). Aquest territori té dos nuclis urbans, en origen separats i ben diferenciats, i el més antic és el d’Engordany, habitat des del s. II o I aC i citat per primera vegada en el document de la dotació a Santa Maria del monestir de Ripoll (any 888).
Les fonts d’aigua termal d’Escaldes, molt valorades ja pels romans, van contribuir al desenvolupament de l’activitat tèxtil, ja que els artesans que treballaven la llana, els paraires, aprofitaven aquestes aigües per rentar-la i tenyir-la. El centre d’aquesta població va ser el punt de partença d’una indústria tèxtil que s’aniria desenvolupant amb força i que va arribar a un punt culminant a principi del s. XVII amb la creació d’una confraria de paraires i teixidors, la qual es va mantenir activa fins a la segona meitat del s. XIX. El gremi feia una classificació dels treballadors entre caps de casa, amos, menestrals, fadrins, aprenents i mossos, i marcava quins eren els seus deures (com per exemple assistir als actes de culte) i els seus drets (com ara el de rebre assistència econòmica les famílies dels confrares en cas de malaltia o defunció del cap de casa). Aquesta activitat industrial també va contribuir a la creació d’un nucli d’habitatges entorn de les fonts d’aigua calenta i que avui es coneix com “el barri”.
El s. XVIII, d’altra banda, va engegar una altra activitat industrial amb la construcció d’una farga a la vall del Madriu, a uns 2.000 m d’altitud. La iniciativa, dels germans Raguer de Campdevànol, es va dur a terme l’any 1732. El dret d’explotació de la farga anava acompanyat al d’explotació dels afloraments de mineral de l’Estall i dels boscos situats a la capçalera de la vall. Però la pobresa en els afloraments va fer que l’aprovisionament vingués des d’una mina de Carol (França) que pertanyia a la família Sans de Barcelona. El contracte estava estipulat fins que el bosc fitat s’acabés, aleshores la farga havia de passar de mans dels germans Raguer a mans del Comú. El primer arrendament comunal es va fer l’any 1794. No obstant, la debilitat de la producció del ferro per la competència exterior, d’una banda, i l’aiguat que l’any 1837 va destruir la farga, d’una altra banda, van marcar el final d’aquesta activitat industrial, ja que l’edifici ja no es va tornar a reconstruir.
Un punt amb un pes històric marcat dins aquesta parròquia, i que sembla que exhala una aurèola pacificadora, és el pont dels Escalls, situat a l’antic camí d’Andorra la Vella a Engordany i Escaldes. És aquí on el bisbe d’Urgell i el comte de Foix van signar la seva reconciliació amb els Pariatges (1278-1288), el document que va convertir Andorra en un coprincipat. D’altra banda, l’any 1881, es va posar fi en aquesta mateixa zona a la revolta originada l’any 1880 i a les discòrdies existents entre els diferents partits andorrans amb la signatura del Tractat del Pont dels Escalls.
Les primeres impressions publicades de viatgers que van visitar les Valls daten de final del s. XVIII. El viatger americà Lewis Gaston Leary, que va ser a Escaldes l’any 1911, va difondre les seves vivències en el llibre Andorra, the hidden republic (Andorra, la república oculta), a la portada del qual va escriure: “Un llibre sorprenent sobre un petit país sorprenent a dalt de les muntanyes entre França i Espanya.” D’altra banda, Artur Osona, president del Centre d’Excursionisme de Catalunya i estiuejant a Escaldes, va ser el primer de publicar una guia excursionista en català sobre Andorra, va ser l’any 1896. A principi del s. XX es va disparar la presència d’excursionistes catalans a l’alta muntanya, els que arribaven al Principat s’allotjaven, principalment, als primers hotels que hi va haver a Escaldes. Amb l’increment del turisme, a partir dels anys trenta es va accentuar també la construcció hotelera.
Per a més informació: Nova aproximació a la història d’Andorra, Jordi Guillamet Anton
