Església de Sant Pere d'Aüira

Sant Pere d’Aüira és una petita església romànica, coneguda documentalment com a parròquia des de l’any 1150. Una nau de volta de canó, acabada amb absis i dues capelletes laterals li donen forma de creu llatina. La porta d’entrada està situada a la paret de migjorn i el campanar d’espadanya s’enlaira justament en el punt on la nau s’ajunta amb l’absis.

L’església fou construïda en diferents etapes: en primer lloc s’hauria alçat la nau que, probablement, fou coberta amb fusta, típic de l’estil pre-romànic. Posteriorment s’haurien reforçat les parets i aixecada la volta de canó, cobrint-la amb llosa del país. El dia 6 de setembre del 1235, l’església que tenim actualment, és consagrada per Sant Bernat Calbó, bisbe de Vic, abans, monjo i abat de Santes Creus.

L’any 1427 les nostres comarques es veuen flagel·lades per importants terratrèmols, però, el més fort, es produí el dia 2 de febrer del 1428 i va afectar tot Catalunya, amb el consegüent ensorrament de molts edificis. Se’l va denominar “terratrèmol de la Candelera”. Les deformacions que, sobretot a la part de migjorn, presenta l'ermita de Sant Pere d'Aüira, en són perdurable testimoni.

Al segle XVI s’afegeixen, a l’ermita, les dues capelles laterals , i el campanar d’espadanya.

Un nom important en la història de Sant Pere d’Aüira és Mn. Antoni Rotllan, que hi cantà missa nova el dia 18 de juny del 1636 i més tard hi emprengué importants reformes.

A finals del segle XIX deixà de ser parròquia per passar a ser sufragània de Campdevànol.

Encara que a partir de 1902, per part de Mn. Eudald Jolis, rector de Campdevànol, s’instituí l’Aplec anyal a Sant Pere d’Aüira, l’ermita començà a experimentar decadència, que culminà amb els fets de 1936 que va patir la total destrucció de l’interior de la capella.

Durant l’estiu de 1958 es va donar la primera embranzida col·lectiva cara a la seva restauració. El diumenge dia 5 d’octubre del 1958 era oberta novament el culte. D’aleshores ençà s’hi han fet un seguit d’obres, gràcies a la col·laboració d’innombrables amics de Sant Pere d’Aüira que varen salvaguardar l’ermita d’un enderrocament irreparable. A l’any 1980 i sota la direcció del , Dr. Arquitecte Joan M. de Ribot i de Balle, la Diputació de Girona hi dedicà unes subvencions que varen permetre de portar a bon terme la total restauració , de la capella.

L’Associació , “Amics de Sant Pere d’Aüira” , té cura de la conservació de l’ermita i el seu entorn i s’encarrega de celebrar-hi un aplec anyal amb la preuada col·laboració del Grup Excursionista Campdevànol, que hi organitza una caminada i un esmorzar populars. Des de l’any 1977 que la diada de Sant Pere va passar a ser dia feiner, l’aplec es trasllada al diumenge després del ,29 de juny, , a no ser que aquest coincideixi en diumenge. En tal supòsit, l’aplec, té lloc el propi dia de Sant Pere. Aquest any 2008 s’hi ha celebrat el 50è aplec.