Església de Sant Llorenç de Campdevànol

La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “Campo de Vanalo”, nom antic de Campdevànol, existent ja des de l’any 890 quan apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de Sant Pere de Ripoll. La seva funció parroquial consta ja a partir de l’any 1075, fet que indica la seva existència amb anterioritat a la data esmentada.

En les llistes parroquials de la diòcesi de Vic dels segles XI i XII surt esmentada generalment “Sto. Laurencio de Campdevane”.

Des d’antic, va pertànyer al Monestir de Santa Maria de Ripoll, possessió confirmada l’any 1260 en un breu del papa Alexandre IV. La jurisdicció del seu terme fou motiu de plet entre el bisbat de Vic i el Monestir de Ripoll. Sembla que el domini de l’esmentat monestir sobre el terme parroquial es consolida , l’any 1367 amb la venda feta pel rei Pere III a favor del cenobi de Santa Maria de Ripoll.

L’edifici original fou profundament reformat entre els anys 1671 i 1674. En aquella època hom modificà la porta d’entrada, bé que restà al lloc original, i també foren construïdes les capelles i la sagristia. , L’any 1936-39 fou devastada i incendiada.

De la primitiva església de Sant Llorenç de Campdevànol resta, com a part romànica, el campanar i una part dels murs que han quedat incorporats a la construcció original.

En l’actualitat, Sant Llorenç , compta amb una història moderna, que tal com es manifesta en la Breu història de Sant Llorenç  ,comença quan a l’any 1990 el Bisbat de Vic en fa donació condicional a la família Capdevila, que l’ha restaurada acuradament, tant de fora com de dintre, consolidant els murs de pedra existents i reedificant les parts ensorrades , amb materials actuals, per diferenciar la part nova de la part , antiga.

S’ha conservat la cripta subterrània existent, destinada a enterraments de preveres i rectors i es descobreixen a l’altar els fonaments de la que se suposa , era l’església pre-romànica.

La capacitat del temple i l’amplitud de la casa rectoral ens indiquen que es tractava d’una parròquia amb un nombre considerable d’habitants. ,

 ,