El poblat Ibèric de Montmirà

EL POBLAT IBÈRIC DE MONTMIRÀ.

A l’agost de 1990 equip d’estudiants i llicenciats en Arqueologia, van  realitzar la primera campanya d’excavació arqueològica al terme municipal de l’Alcorà, concretament al poblat ibèric de Montmirà.

El jaciment de Montmirà està situat en una zona de transició entre els dos elements definitoris de l’orografia provincial: la plana litoral i l’interior muntanyós. Ocupa un dels últims contraforts del massís del Penyagolosa, que amb una altitud màxima de 1.813 m és el segon punt més elevat del País Valencia. Aquest imponent massís és drenat principalment per tres corrents d’aigua: el riu Montlleó pel nord, el riu Villahermosa pel sud i l’oest, i el riu Llucena per l’est.

En  un monticle del marge del riu Llucena, aigua avall de l’embassament de l’Alcora, es troba el jaciment de Montmirà, amb una cota màxima de 352 m sobre el nivell del mar, del qual dista actualment 23 km en línia recta.

 Aquesta muntanya presenta unes excel·lents condicions per a l’ocupació humana al llarg de la història. Es tracta d’un tossal de cim altiplanat, en forma de quilla de vaixell invertida, completament envoltat per vessants escarpats i vora un curs d’aigua de relativa importància en l’antiguitat, com demostren els nombrosos jaciments localitzats a les seues ribes. El jaciment ocupa tota la superfície del cim del monticle, amb unes dimensions axials màximes de 250 i 40 m aproximadament. L’existència de restes arqueològiques a Montmirà és coneguda des de poc després de la Guerra de 1936-39.

Els més de 210 m2 excavats han permés documentar part del sistema defensiu de l’assentament (la muralla) i diversos recintes que formen part de la trama urbanística del poblat (habitacions i habitatges).

S’ha trobat  l’existència d’activitat tèxtil i metal·lúrgica i s’ha recuperat abundant material arqueològic de l’estudi del qual es pot concloure que Montmirà va estar ocupat entre els segles VII i II abans de Crist.

Els dos elements importants que  s’han recuperat són dues ofrenes rituals. La primera és un enterrament infantil trobat el 1990 al costat de la muralla, pertanyent a un nounat d’entre 2 i 4 setmanes de vida, que interpretem com un sacrifici fundacional relacionat amb l’inici de l’ocupació del poblat o amb una ampliació o reforma, tal com es documenta en uns altres jaciments similars. La segona ofrena va ser localitzada el 1998 i va consistir en un gran atuell de ceràmica globular, col·locat al fons d’una habitació, davall terra, de l’interior del qual es va recuperar un gran fragment de ferro de forma imprecisable i un os d’ovicaprí lleugerament manipulat.