El paisatge d'Olot

El paisatge d’Olot, resultant d’un conjunt d’elements naturals i humans, és tal vegada un dels paisatges , més valorats a nivell de tot el nostre país. Sota l’ombra de “paisatge olotí” s’acullen tota una sèrie de valls i planes que constitueixen una unitat de paisatge força singular.

 ,

D’aquesta manera, Olot no és només el nom d’una ciutat, és clarament una “marca” de paisatge. Un paisatge humanitzat amb una gran biodiversitat a causa dels ecosistemes existents però amb un predomini d’ambients més medioeuropeus que mediterranis.

 ,

La vegetació actual que caracteritza el paisatge de les planes olotines ve donada per una profunda alteració antròpica que ha transformat històricament, , antigues zones forestals i lacustres en un extens mosaic de camps de conreus, algunes prades i petites zones adevesades, actuals parcel·les residuals de les antigues rouredes i boscos de ribera.

 ,

A les zones humides, ja siguin els petits aiguamolls de la Moixina o els espais fluvials, la vegetació es molt diversa però també ho és la fauna que s'hi pot trobar. El cranc de riu autòcton i la nàiade encara són presents als llocs on l’aigua encara es neta, i la lludriga torna a ser present al voltant del Fluvià.

 ,

Sobre les elevacions pròximes, llocs on els pendents massa pronunciats o la presència de basalts, no han permès l’aprofitament agrícola, s’estén una important massa forestal constituïda per boscos , bàsicament , caducifolis amb presència de rouredes submediterrànies de roure martinenc, fagedes, boscos mixtes i alguns alzinars. El falcó mostatxut, i alguna parella d’àguila , calçada, espècies amenaçades, , es poden veure volant pel cels de la zona. La poca presència d’aquests rapinyaires indiquen la forta alteració arreu, dels ecosistemes aptes per el seu desenvolupament. ,

 ,

La roureda humida

L’espècie forestal més rellevant es el roure pènol del qual resten alguns petits rodals inconnexos, mostres del que deurien ser les extenses rouredes humides localitzades al fons de les valls i planes quaternàries, reomplertes successivament per materials volcànics i sedimentacions lacustres.

 ,

La profunditat i humitat d’aquests sòls i la presència de precipitacions, sobretot estivals, han afavorit la presència d’aquest tipus de roureda representativa d’ambients medioeuropeus d’influència oceànica. Aquests sòls tenen gran part d’ells, un rerefons d’origen volcànic. Els col·lapses fluvials generats per l’escolament de les colades van propiciar l’acumulació de sediments rics en matèria orgànica que han anat reomplint aiguamolls i petits llacs preexistents, i que un , cop drenats de forma natural o antròpica s’han convertit en extenses i riques planes conreables.

 ,

Les restes d’aquestes masses forestals es poden trobar a , La Moixina , al Parc Nou i als prats de Cuní. Altres espècies arbòries i arbustives poden acompanyar al roure pènol com ara freixes, cirerers, oms, grèvols i avellaners entre les més importants. En alguns , rodals protegits de l’excessiva freqüentació i activitats humanes apareix l’isopir (Isopyrum thalictroides), ranunculàcia , molt rara al conjunt del nostre territori.

 ,

Moltes plantes nemorals i altres taxons que acompanyen al roure pènol i també al faig, les trobarem distribuïdes tant pels boscos humits dels Pirineus, com a gran part del continent europeu, dins ambients entre montans i subboreals. La presència d’aquest tipus de flora vascular a la regió olotina es clarament indicativa de la reproducció d’un conjunt d’ambients medioeuropeus dins un àrea totalment mediterrània. La fauna d’interès, ja sigui per la seva escassetat o vulnerabilitat es present en aquestes rouredes i també en d’altres boscos mixtes caducifolis. El mussol banyut és un rapinyaire nocturn que li agraden els boscos oberts i que es pot escoltar més fàcilment a la tardor. Dins els invertebrats d’interès, apareixen formant part de l’ecosistema, escarabats de mides apreciables que s’alimenten bàsicament de la fusta d’arbres caiguts, són l’escarabat banyut i l’escanyapolls.

 ,

La fageda

El faig, de característiques més montanes que el roure pènol, ocupa llocs on els sòls tenen més drenatge, així trobem molt a prop de la ciutat d’Olot una extensa fageda situada sobre colades de lava. És el cas de la Fageda d’en Jordà, situada , però, dins el terme del municipi de Santa Pau. L’existència , d’aquest bosc és tal vegada una relíquia del passat i que s’ha anat mantenint amb més o menys extensió i maduresa, en funció del poc interès per convertir en conreus una zona basàltica amb sòls prims, encara que molt rics. La vegetació al seu interior, a part de multitud de molses i líquens, no és molt diversa, ja que ve determinada per la lluminositat estacional. A la primavera floreixen plantes amb bulbs i rizomes com ara diverses , anemones, l’el·lèbor, , primaveres i violes. Als llocs més oberts apareixen espècies acidòfiles pròpies de les fagedes àcides amb falgueres i festuques i un estrat arbustiu on apareix la gòdua, l’avellaner i l’arç blanc amb , arbres com trèmols i roures.

Un tipus de fauna d’interès present aquí és el rat-penat, de la família dels nòctuls, espècies arborícoles amenaçades i, el picot negre, amant de boscos amb arbres vells. L’astor, hàbil caçador típicament forestal, es pot trobar amb certa facilitat , a l’interior d’aquests i d’altres , boscos caducifolis.

 ,

Ambients palustres

Restes dels antics ambients palustres força extensos fins els segles XVII i XVIII es localitzen a la zona dels aiguamoixos de la Moixina, on drenen a través de diverses fonts i surgències, les aigües que s’infiltren entre els materials volcànics superiors fins que entren en contacte amb les argiles eocèniques inferiors. Trobem una gran biodiversitat dins aquest ambient, plantes com la cardàmine amargant, lliris, espadanyes, càrex, ficaries, ranuncles diversos, també créixens, , joncars i , llentia d’aigua.

El rec de Ravell recull tota l’aigua de la zona, , única aportació superficial per la riba esquerra del Fluvià.

L’abundància i varietat de libèl·lules es fa evident tot passejant per aquests ambients humits. El gripau d’esperons, amant d’aquests llocs, aprofita per fer la posta sobre les fulles de les plantes aquàtiques.

 ,

El bosc de ribera

Al curs del Fluvià, riu que travessa la ciutat d’Olot i molt encaixat entre colades i materials eocènics, apareixen als llocs menys alterats restes d’un bosc de ribera i , també d’ambients ruderals molt nitrogenats en funció de l’ocupació i transformació de les seves ribes. Al tram urbà, tot i la presència evident de vegetació de ribera com ara salzes, pollancres i algun vern, té més aspecte d’àrea enjardinada. Tot i no presentar l’aspecte més naturalitzat que ofereixen altres sectors del riu, , és de gran interès , seguir el tram urbà del Fluvià per raons diverses, unes de caire històric, altres geològiques i també naturalístiques. El tram que presenta un gran interès es localitza abans que el riu entri a la ciutat, entre les fonts de Sant Roc i Codella. El recorregut ascendent permet identificar durant el mes de gener, la floració dels lliris de neu i al mes de juny, els marcòlics, ambdues, plantes perennes liliàcies, de flors de gran bellesa i que també podrem trobar riu avall cap a font de Les Tries. Més amunt, encara en el terme d’Olot, hi ha un extens meandre abandonat del Fluvià i altres llocs propers, on encara es pot veure un bosc de ribera amb verns, salzes, pollancres barrejat amb vegetació al·lòctona amb una gran biodiversitat. El blauet, expert pescador, l’astor, rapinyaire diürna , que vola amb increïble habilitat entre els arbres, el picot garser petit, es poden veure amb certa facilitat, tot i ser ocells escassos al nostre territori.

 ,

 ,

 ,