El municipi de Benissa.

La ciutat està construïda sobre un perllongat tossal, a una altura de 254 m. sobre el nivell del mar. Malgrat ser Benissa un topònim d’ascendència àrab, ( bani-issa, amb el significat de fills de Issa, nom semític de Jesús), la seua fundació és cristiana i del temps de la reconquesta. Els antics pobladors, tots ells d’ascendència lleidatana, bastiren el nucli urbà amb el propòsit de colonitzar i reduir a conreu unes terres dedicades majoritàriament a la ramaderia. L’escassa agricultura es situava al voltant de les petites alqueries àrabs (Benimallunt, Benimarraig, Albinyent...) veïnes a la població, i que a la vegada s’havien format aprofitant antics assentaments, especialment romans, dels quals s’ha trobat vestigis.

En els primers temps de la seua historia foral estigué sotmesa als destins comuns dels pobles que li son veïns, Calp i Teulada, conformant senyoriu que pertanyé successivament als Lluria, als Sarrià, als comtes de Dénia i finalment a la casa dels marquesos d’Ariza, de la que fou feudatària fins l’extinció dels senyorius a primers del segle XIX. Els tres pobles en comú decidiren separar els seus termes en l’any 1386, i en l’any 1430, a la seua vegada, Benissa segregava part del seu a favor de Senija, per venda efectuada per Joan de Navarra a Joan de Cornet.

Els marquesos d’Ariza, pel seu llarg període de temps d’exercici de jurisdicció, , , , influïren de forma destacada en l’evolució de la vila  ,fomentant l’edificació dels seus edificis singulars i més antics com fou l’església de Sant Pere (s. XVI, el convent de franciscans i l’ermita de Santa Anna (s. XVII).

Alguns dels edificis esmentats s’edificaren amb la doble missió de ser lloc de culte, de reunió de veïns i, especialment també com a defensa d’eventuals situacions de conflictes militars. Al respecte cal significar els perills que suposava estar propers a la mar per quan eren freqüents les incursions dels pirates berberiscs. Dragut en l’any 1550 i Morataraiz en l’any 1585 l’assetjaren amb el resultat per aquest darrer succés del segrest de diversos veïns, situació que va castigar a la universitat de Benissa a obligar-se amb un crescut censal per a obtenir la llibertat dels captius.

Pels perills esmentats bona part dels hisendats i població de Calp buscaren en el recinte murallat de Benissa una major seguretat, situació que influí en un augment de població i progrés econòmic que es denota especialment al segle XVIII. Durant eixe període es procedirà a l’eixample del primitiu casc urbà creant-se els nous ravals i els edificis mercantils de les dues llotges. Alhora que creixia la població es guanyava terreny cultivable essent aquest segle on té origen l’espectacular rompuda de les terres reduint a cultiu tossals i part de muntanyes abans destinats a una poderosa i rendible ramaderia.

Durant la Guerra del Francés allotjà tropes aquarterades aprofitant el convent de franciscans com a residència dels oficials, que va quedar malmès obligant-se els franciscans en acabar la guerra a vendre els horts per a satisfer la seua reparació.  ,

El segle XIX, amb la desaparició dels senyorius el poble enceta una etapa on es consolida com a municipi plenament organitzat. Amb els naturals daltabaixos que portava eixe procés el saldo va ser favorable al comptar amb una classe social, formada pels antics hisendats, preparats per al govern i amb estudis superiors, que donaren pas a les realitats dels moderns eixamples urbanístics, la millora i introducció de nous cultius al camp i la construcció de nou cementeri, moderna església ,hospital i el foment de la cultura ( seminari franciscà, escoles per a adults i la contracta de mestres).

La pronunciada davallada dels preus de la pansa de raïm, units a la plaga de la fil·loxera, fenomen que es produirà a primers del segle XX, va obligar a la població laboral a emigrar. Juntament amb eixa situació es coneix un procés de modest moviment industrial que aprofitant la millora de les vies de comunicació va consolidant la creació de fàbriques de mobles, joguines, elements per a la construcció i maquinària agrícola, excel·lint de totes elles les acreditades fàbriques de mobles artesans.

En la modernitat, afeblides les fonts econòmiques tradicionals del poble (agricultura i indústria del moble) l’activitat sectorial ha derivat al servei i demanda del sector del turisme residencial prodigant-se les urbanitzacions i viles aïllades que creixen a la part del terme més propera a la mar, alhora que la vila s’ha dotat de moderns i eficients serveis i, per suposat el creixement de les estructures educacionals, esbarjo i culturals.