Temàtica:
Ubicació:
Girona és una ciutat coneguda arreu del món per la seva riquesa patrimonial i arquitectònica. La catedral gòtica és només la part més visible i emblemàtica d'aquest conjunt que des del centre històric, que encara conserva la seva estructura medieval, s'escampa cap a la ciutat moderna, que es va edificar durant el segle XIX i principis del XX. És per això que a Girona també es poden admirar nombroses i notables obres de l'arquitectura modernista i, sobretot, de les que es consideren més representatives del Noucentisme.
L'arquitecte més destacat de la Girona moderna va ser, sens dubte, Rafael Masó i Valentí (1880-1935). Durant els seus estudis d'arquitectura a Barcelona, Masó es va identificar amb el Modernisme arquitectònic i, sobretot, amb l'obra d'Antoni Gaudí. Al mateix temps es va integrar al grup d'artistes i escriptors que poc després crearien l'alternativa al Modernisme, és a dir, el Noucentisme. Després d'obtenir el títol l'any 1906, va començar a exercir la professió a Girona, des d'on treballaria la resta de la seva vida. És per això que la major part de la seva obra és a la ciutat i a les comarques de Girona. Els seus clients van ser també, majoritàriament, industrials, comerciants, entitats bancàries i grans propietaris rurals de la zona. Durant el seu viatge de noces, l'any 1912, va conèixer de primera mà l'arquitectura moderna del centre d'Europa, alguns elements de la qual va integrar a la seva. Masó també va afavorir la recuperació d'oficis artístics tradicionals per integrar-los en l'arquitectura moderna, tant en l'ornamentació d'edificis com en la decoració dels interiors. Alguns dels edificis més destacats de Masó que es conserven a Girona són el Bloc Batlle (1909-1910), la Farinera Teixidor (1910-1911), la Casa Teixidor ("la Punxa", 1918-1922) i la Casa Gispert Saüch (1921-1923).
Durant les primeres dècades del segle XX, al mateix temps que Masó, altres arquitectes varen aixecar a Girona nombrosos edificis que ara són de gran interès per comprovar les diferents lectures i interpretacions, sovint eclèctiques, de les noves tendències de l'arquitectura en aquella època. Alguns dels noms i edificis més destacables són: Eugeni Campllonch (Casa Franquesa, 1901), Isidre Bosch i Bataller (Casa Furest, 1904; Casa Noguera, 1914), Joan Roca i Pinet (Casa Norat, 1912-1913; Casa Rigau, 1914-1915), Josep Martí i Burch (Bloc Auguet, 1912), i Enric Catà i Catà (Destil·leries Regàs, 1908; Destil·leries Gerunda, 1911-1912).
Autor: Art Noveau European Route
Font de les imatges: Fundació Rafael Masó. Corresponen a: Farmàcia Murtra, Casa Casellas, Novetats Massot i una barberia.
