Dites populars de Xaló

“Quan vages a Benimassot no digues que ets de Xaló”, aquesta dita insinua la presumpta participació d’alguns xaloners en el famós robatori perpetrat, al febrer de 1874, a l’esmentat municipi de la comarca del Comtat. “Alcanalí, ni de vesprada ni de matí”, revela la rivalitat amb el poble veí. “Deixa-lo, que de Gata ve”, , joc de paraules per la pronúncia gatera. “Quan el perseguer floreix i el pérsec madura, la nit amb el dia es mesura”, refrany que fa referència al l’escurçament del dia pel començament de la tardor. “Ets més lladre que el Tona” (en referència al bandoler de Pedreguer Colau de la Tona, company de l’advocat Durà, veí de Xaló i cap pensant de la banda).

 ,

Text resultat d'una trobada social on hi assistiren: Jaume Noguera, Juan Bautista Seguí, Pepa Jordà, Antònia Ripoll, Tadeo Fullana, Alexandra Font, Toni Pont, Joan M. Garcés, Josep Font, Maribel Botella i Angelita Castells.