Temàtica:
Ubicació:
En l’horta es poden treballar una gran varietat de cultius, com creïlles, tomaques, fesols, bajoques, cebes, encisams, carabasses, cols, faves, bledes, espinacs, albergínies, pebreres, cogombres, melons… cada agricultor treballa amb els cultius que més li agrades, encara que s’observa que hi ha certes plantes que són més populars.
Les creïlles són el cultiu més abundant en les hortes de L’Alcora, els agricultors les sembren per al consum propi. Hi ha diferents varietats, les més utilitzades són la Picasso, Repunteac, Baraca i Mona Lisa (així les anomenen els agricultors de L’Alcora). La sembra de les creïlles es fa durant febrer i març, i la collita es sol fer al maig o juny. Aquesta és la temporada primerenca, i a L’Alcora no es sol fer temporada tardana per la calor. A l’hora de sembrar els agricultors poden adquirir creïlles a la cooperativa de la Caixa Rural de L’Alcora, però alguns guarden una certa quantitat de creïlles de l’any anterior i les empren de llavor. Les creïlles que serviran de llavor s’han de tallar, ja que d’una sola creïlla poden sortir tres o quatre plantes. Després es fan solcs al terra amb les aixades i es van deixant els tallons a una distància d’uns dos pams (no es fa una mesura exacta). A continuació s’afegeix l’adob i finalment es cobreix el solc amb terra. Actualment, també es poden sembrar creïlles amb els tractors, no obstant la majoria dels agricultors prefereixen fer-ho de la manera tradicional. Les creïlles es reguen una vegada a la setmana aproximadament. La collita també es sol fer manualment amb l’aixà, els agricultors saben que ha arribat l’hora de fer la collita quan la planta ja s’ha assecat. Les creïlles s’han d’emmagatzemar en llocs sense ventilació i amb uns productes per a evitar que grillen.
Un altre cultiu que es troba en quasi totes les hortes de L’Alcora són les tomaques. Alguns agricultors fan els seus propis planters amb llavors de l’any anterior, no obstant la majoria d’ells l’adquireixen a la cooperativa de la Caixa Rural o al mercat dels dimecres. Les varietats que més es cultiven a L’Alcora són la pereta, simiente morada, valenciana, comanxe i híbrida. Les tomaques primerenques es planten durant el més d’abril i maduren al més de juny. També es planten tomaques tardanes al mes de juny i la collita es fa als mesos de setembre i octubre. Normalment, els agricultors utilitzen productes per a evitar que les tomaqueres siguen atacades per insectes que puguen afectar a la quantitat i a la qualitat de la producció. Les tomaqueres es planten en files, i amb canyes es construeixen unes “barraques” que serveixen per a lligar les tomaqueres a mesura que van creixent, i d’aquesta manera creixen cap amunt i la producció és major. Per construir les barraques, els agricultors claven al costat de cada tomaquera una canya d’aproximadament dos metres, cada dos files de tomaqueres es fa una barraca, que és molt semblant a la que es construeix també amb els fesols.
Les canyes per a construir les barraques s’aconsegueixen del riu. Abans, es tallaven les canyes del riu anualment, als mesos de l’hivern, i tota la ramulla que quedava després, es cremava. D’aquesta manera les canyes tornaven a moure amb força per poder tallar-les de nou a l’any següent, i les bores del riu sempre estaven netes. Actualment aquesta pràctica s’ha perdut, quasi ningú talla canyes del riu, i està prohibit cremar-ho desprès.
El cultiu de fesols i bajoques és molt semblant al de les tomaques, la temporada és la mateixa i les barraques també són molt similars, la única diferència és que les fesoleres no s’han de lligar a les canyes, ja que són elles mateixes les que tendeixen a créixer envoltant la canya.
També trobem cebes a tots els horts de L’Alcora, es planten durant el més de febrer i la collita no sempre és igual, ja que cada agricultor decideix si prefereix deixar-les més temps a la terra o anar collint-les a poc a poc.
Un altre cultiu molt comú és l’encisam. Aquest pot estar els horts durant tot l’any, però és més comú veure’l durant els mesos de primavera i estiu.
