Temàtica:
Ubicació:
Situat al cim i vessants del turó que hi ha al costat de tramuntana de l'aiguabarreig de la riera de Saldes o d'Eina amb el riu Llobregat, el castell de Guardiola, va ser edificat a partir d’una torre de guaita -documentada ja al s.X- que es va anar ampliant fins a convertir-se en un castell, amb un primer recinte fortificat que devia incloure unes quantes cases segurament aparegudes a principis del segle XII. Prop del cim, el recinte sobirà defensat per dues torres circulars. La de migjorn és la més ben conservada. Al cim hi ha la construcció principal, de planta trapezoidal, bastida amb carreus escalabornats.
A l’edat mitjana per la seva situació estratègica fou cobejat tant pel monestir de Sant Llorenç prop Bagà com per la Baronia de Pinós, els comtes-Reis de Catalunya i Aragó i la vila de Berga. Es creu que el cardenal Richelieu, en una retirada dels francesos, va ordenar la destrucció del castell de Guardiola l'any 1642. Altres fonts apunten que el castell fou destruït al s. XVI per ordres del virrei Marquès de Taifa.
Les ganes de tornar a descobrir el castell van sorgir el 2008 d'un grup de guardiolencs. Aquell any es van fer les primeres neteges i es va començar a desbrossar la zona, però no va ser fins al 2010 que es va iniciar un camp de treball per a joves d'entre 14 i 17 anys amb un doble objectiu: Treure a la llum un patrimoni gairebé oblidat i convertir-se en una activitat formativa per a nois i noies apassionats per l'arqueologia, a través de l’Associació Torre de Guaita i en col·laboració amb l’Ajuntament de Guardiola, el Consell Comarcal i entitats de la comarca.
El 2021, Torre de Guaita va descobrir una destral de pedra del neolític, en el marc d’unes jornades d’excavació, i durant el 2022 han consolidat la torre nord de la muralla que encercla el recinte sobirà.
Anècdotes del castell:
El 1581, fra Baladret i fra Llobet, monjos del monestir de Sant Llorenç, van revoltar-se contra el castell de Guardiola perquè als de Bagà no els deixaven fer llenya a les terres del castell. Els dos monjos, juntament amb uns quants homes de Bagà, van presentar-se al castell i van clavar cartells de propaganda a les portes de les cases. També al molí i a l'hostal. Finalment, es van dirigir on hi havia les forques (en una feixa sobre el camí). Van tallar-les amb les destrals i les van tirar al riu.
Durant el judici, molts testimonis havien vist els fets, però no podien dir què posava als cartells que els homes de Bagà havien penjat perquè no sabien llegir.
També se sap que durant aquest temps hi havia dos traginers de Bagà tancats a la presó del castell per haver fet llenya en terres del castell.
Sota el castell, salvant el Llobregat, hi ha el Pont Vell de Guardiola, que té dues arcades de mig punt, la central més ampla que la lateral, secundària, i dues petites obertures d’arc de mig punt. El pont fou bastit en època romànica, però es va refer al segle XVIII. Un altre pont, el de Saldes, d’una sola arcada de mig punt rebaixada, salva el riu prop del castell de Guardiola. Construït al segle XIII, fou reformat al segle XVIII.
Tram del Camí: El camí al Berguedà, a la Cerdanya i al Capcir
Rutes temàtiques properes: La Via del Nicolau