Temàtica:
Ubicació:
Orígens toponímic
Pel topònim confús que dóna nom a la vila s'han barrejat diverses possibilitats, però sembla que la més acceptada és la de Francesc de B. Moll que proposa que l'origen de Cardedeu prové de Car (quer) de Deu, que significaria "penyal de font".
Història
La depressió prelitoral ha estat i és el principal corredor natural del continent europeu a la península Ibèrica, consta de planes fèrtils, un clima suau i certa proximitat al mar, per això les nostres contrades han estat habitades des de temps immemorials. Trobem restes humanes megalítiques al Pla de Pins Rosers. En època romana, pel bell mig del Vallès hi passava la via Augusta i diverses vies secundàries; de fet hi trobem un gran nombre de restes romanes.
Orígens medievals
Cardedeu és una vila d'origen medieval, ja que la primera referència escrita que es coneix data de l'any 941, quan apareix el nom de Carotitulo, mentre que la parròquia de Santa Maria està documentada des del 1012 com a pertanyent al terme de jurisdicció reial del castell de Vilamajor. En aquella època el poblament deuria ser de caràcter disseminat, amb diverses viles rurals i masos.
L'any 1264 trobant-se de pas el rei Jaume I el Conqueridor a Cardedeu va concedir el privilegi de resoldre les causes criminals i els plets civils, davant del batlle de Vilamajor. Més endavant, el 12 de maig de 1272 a Girona, el rei signava la carta de poblament de la vila de Cardedol, concedint que es pogués construir una muralla, celebrar mercat els dimecres i una fira per la Santa Creu de setembre, alhora que s'eximia la població de pagar alguns impostos. També va manar que hi passés el camí reial que menava de Barcelona a França. D'aquesta manera Cardedeu adquiria definitivament caràcter urbà.
L'any 1328 la batllia de Vilamajor va ser cedida per Alfons III a Berenguer de Sentmenat per premiar els seus serveis a la corona. Després de diversos anys de malestar, les quatre parròquies tornaren a mans reials, però el 1381 el futur Joan I venia la batllia a perpetuïtat a Bernat IV de Cabrera per tal de saldar deutes de la corona. Tres anys després, un pacte entre els prohoms de la batllia i consellers de la ciutat de Barcelona aconseguia que les parròquies de Vilamajor fossin nomenades "carrer i braç de la Ciutat de Barcelona", obtenint els drets i deures de dita ciutat i retornant al patrimoni reial.
Època moderna
La segregació de Cardedeu es féu efectiva l'any 1599, quan Felip II concedí la separació de Cardedeu de Vilamajor.
Entre els diversos fets calamitosos registrats històricament durant aquesta època destaquen el terratrèmol a Catalunya del 25 de maig de 1448, que tingué l'epicentre entre Cardedeu i Llinars del Vallès i provocà més d'un centenar de víctimes, així com l'esfondrament de part del campanar i de diverses cases, el saqueig i incendi de la vila per part de les tropes castellanes l'any 1640 en plena Guerra dels Segadors, i les inundacions de 1776 i 1777.
Malgrat aquestes desgràcies la vila de Cardedeu, situada en un punt estratègic per les vies de comunicació entre Barcelona, Girona i França, anirà creixent lentament i prosperant fins a assolir l'any 1787 una població de 1085 habitants.
Segle XIX
El segle XIX fou una mescla de progrés i destacats fets violents. Així doncs, durant la Guerra del Francès es cremen diversos masos com ara Can Bas i Can Font de la Perera entre d'altres, i al 16 de desembre de 1808 es lliura al torrent del Fou, entre Cardedeu i Llinars del Vallès, la batalla de Llinars entre espanyols i francesos, que acaba amb el triomf dels segons, capitanejats pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr. Les tropes napoleòniques entren a Cardedeu i sense trobar resistència arriben a Barcelona, on trenquen el bloqueig de Barcelona i alliberen les guarnicions franceses. D'aquesta batalla el francès Jean Charles Langlois en farà un gravat anomenat La bataille de Cardedeu que es pot contemplar actualment al Museu del Louvre a París.
Gràcies a l'arribada del tren (1860) i el pas de la carretera de Caldes a Sant Celoni (1864) el municipi experimentarà un lleu creixement i anirà esdevenint una vila moderna. Aquest progrés tan sols serà interromput pels lamentables fets ocorreguts el 1873, quan en diverses ocasions les tropes carlines entren a la vila i cremen l'arxiu municipal, així com l'ajuntament, l'església i l'estació. Fou en aquesta última ocasió quan una quarantena de liberals es refugiaren al campanar de l'església i després de rendir-se sota la promesa que se'ls hi respectaria la vida foren afusellats sense contemplacions.
Vila d'estiueig
Un cop passades les guerres carlines fou quan a Cardedeu començà a tenir especial importància el fenomen de l'estiueig, amb les primeres vil·les construïdes l'any 1880. Els arquitectes més destacats que hi intervingueren foren: Eduard Balcells, Ramon Puig i Giralt, Josep Maria Ros i Vila, i el més conegut de tots, Manuel Raspall, que deixaren un valuós patrimoni arquitectònic encara ara conservat.
El 18 d'agost de 1907 es van celebrar els Jocs Florals de Cardedeu amb la lectura del discurs d'inauguració per part de Josep Carner. Un altre escriptor català de renom que visità la població en diverses ocasions va ser Santiago Rusiñol, qui en alguna ocasió es desplaçà des de Llinars per gaudir de representacions de cardedeuencs aficionats al teatre al Gran Casino del Vallès.
Imatges: Dolmen Pla dels Pins Roseters, Gravat del Louvre, Cardedeu a principis del segleXX. Font de les imatges: Ajuntament de Cardedeu
