- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Ubicació:
Llegenda de Sa Cabra qui assenyalà on construïr l’esglèsia del Puig.
,
Sor Tomasseta, sa Beateta que va crèixer a Deià: ,
Sor Tomasseta, on sou?
Ja vos podeu amagar
perquè el dimoni vos cerca,
dins un pou vos vol tirar,
perquè el dimoni vos cerca,
dins un pou vos vol tirar.
,
Què en viva la Beata! (bum, bum)
Què en viva sor Tomassa! (bum, bum)
Què en viva Catalina, (bum. Bum)
que és santa mallorquina! (bum, bum)
Què en viva, què en viva!
,
Ella portava el dinar
a n’els pobres segadors
i el dimoni envejós
enterra li va tirar.
ella el tornà aixecar
i va ser més saborós.
,
Què en viva la Beata! (bum, bum)
Què en viva sor Tomassa! (bum, bum)
Què en viva Catalina, (bum. Bum)
que és santa mallorquina! (bum, bum)
Què en viva, què en viva!
,
A n’es girant de Deià,
allà ja foreu temptada:
vos va pegar una unglada
enmig des call de sa mà,
vos va pegar una unglada
enmig des call de sa mà.
,
Què en viva la Beata! (bum, bum)
Què en viva sor Tomassa! (bum, bum)
Què en viva Catalina, (bum, bum)
que és santa mallorquina! (bum, bum)
Què en viva, què en viva!
,
Joan Alcover, Notes de Deià
, , , , , , , , I
Baixa la pendent
d’estret horitzó,
mitja carreró
i mitja torrent.
Cada casa sent
pel seu pontarró
passar la remor
de l’aigua corrent.
El saltant eixorda,
la figuera borda
li dóna ombradís.
Clivell de la serra,
dins un solc de terra
tanca un paradís.
, , , , , , , , , , , , , , II
Les parres ombregen
llenyers i pedrissos,
dones qui feinegen,
nins bellugadissos.
Les figues verdegen
damunt els canyissos,
els galls se passegen
enamoradissos.
El fullam tremola,
la vella s’acosta
al foc de la llar.
La vida s’escola,
el sol va la posta
i el torrent al mar.
, , , , , , , , , , , , , III
Roja clavellina
surt de la foscor
de l’alt finestró
que el parral domina.
Passa la veïna
son escarpidor
per la lluentor
del cap de la nina.
Blanca de bromera,
cau la torrentera
amb sa veu de tro.
Cloqueja la lloca,
un home badoca,
...i l’home sóc jo.
