Can Xoroi i sa Tafona

El casal de Can Xoroi està situat al bell mig del poble de Fornalutx. L'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament l'any 2002, amb l'objectiu de destinar-lo a centre cultural. Les primeres notícies que tenim de la tafona, situada dins aquest casal, són de l'any 1888, encara que, amb tota seguretat, ja funcionava temps abans. La família Mayol la va comprar el 1918 i es va reformar trenta anys després, el 1947, amb la maquinaria que hi podem veure a l'actualitat. El trull donar pas a la màquina de trullar i la premsa de biga va ser substituïda per l'actual premsa hidràulica, fabricada a Alcoi (Alacant). Així mateix, es varen habilitar els presents dipòsits de tria de l'oli, alhora que s'abandonà l'antiga botiga d'oli. També es va abandonar l'estable on s'allotjava la bístia. Aquesta va ser la darrera tafona que va funcionar a la vila de Fornalutx, al final de la dècada dels setanta. El Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, en el marc del Programa de restauració del medi rural i en col•laboració amb l'Ajuntament de Fornalutx, ha restaurat l'arquitectura i els elements de producció d'aquesta tafona, la botiga d'oli i l'estable.

La tafona de Can Xoroi fou restaurada per el departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca entre l’any 2008 i 2009. La intervenció consistir en rehabilitar l’espai arquitectònic i l’equipatge industrial de la tafona. Al mateix temps, l’estiu de 2009, l’Ajuntament de Fornalutx encomanava a Clara Matheu i Jaume Pinya la restauració del dipòsit de teules pintades que havien quedades sense restaurar quan s’inicià la primera reforma de l’edifici. Les teules de la volada de Can Xoroi en una primera intervenció foren restaurades per l’equip del Sr. Antonio Perla l’any 2004. L’any 2006 la restauradora Clara Matheu i el pintor Jaume Pinya inicien una segona fase de restauració d’una part de la col•lecció municipal, col•lecció que bàsicament eren les teules que l’equip d’Antonio Perla no havia acabat de restaurar i les teules que per donacions de particulars tenia l’Ajuntament. Dins aquesta segona fase és tractar de consolidar i netejar els exemplars, i, en alguns casos fer una restauració definitiva, fet que va permetre veure les patologies més adients de les teules a més de crear un primer inventari i plantejar-ne una futura ubicació de les teules. Emperò fou a l’estiu de 2009, quan en una tercera fase de restauració i de l’entrada al dipòsit municipal d’exemplars provinents de col•leccions particulars, que l’ajuntament de Fornalutx és plantejar la possibilitat i a manera experimental d’ubicar la col•lecció de teules pintades a l’entrada del casal de Can Xoroi i obrir-lo al públic. Una acció important que dotar a les col•leccions i donacions de teules pintades un marc jurídic i administratiu. Finalment a l’octubre de 2009 s’obri l’espai de Can Xoroi al públic. Fornalutx té per primera vegada un lloc a on es pot gaudir d’una part del seu ric patrimoni: el món de la producció de l’oli d’oliva i les creacions pictòriques sobre teules que els mestres picapedrers ens deixaren. És a partir d’aquest moment quan s’obri una responsabilitat i una voluntat ferma de poder establir uns objectius culturals. Objectius que s’adaptin a la demanda d’una societat cada cop més exigent amb el seu patrimoni i al mateix moment poder desenvolupar la tasca de conservació i d’investigació. Una proposta valenta sens dubte, la que assumeix l’Ajuntament de Fornalutx, en una època de certa confusió política i econòmica que es reflexa en una manca de recursos i d’una absència d’estratègies significatives que ajudin a aconseguir les necessitats pròpies del que podia ser un futur museu. Tot i això, hem de destacar la gran oportunitat de tenir a Fornalutx un punt a on oferir un espai que enriqueixi l’excepcionalitat del seu paisatge i territori i que vetlla per el seu patrimoni. Un patrimoni que ha vist com un públic divers i de llocs diferents gaudien de la seva singularitat. Des de la seva d’obertura al públic han passat per Can Xoroi nombroses associacions i escoles que ha permès de crear visites guiades i al mateix moment la participació d’activitats, com la de fer sabó d’oli. A més de d’un públic especialitzat provinent de la universitat , les visites d’un turisme de qualitat i nombrós públic sensible al fet cultural. Tot i la dificultat de crear activitats, cal remarcar uns del moments més emotius de Can Xoroi que fou la posada en marxa de la tafona i tornar fer oli, guiats per els darrers tafoners de la comarca en Benet Vicens i en Jordi Arbona. També cal mencionar el tast de vins de la comarca de Sóller i Fornalutx o la visita dels membres del consistori de Strembo, poble situat a la regió del Trento al nord d’Itàlia. L’esforç de l’Ajuntament de Fornalutx es veu recompensat amb l’ajuda que l’ Institut d’Estudis Baleàrics realitzar en la retolació i la publicació d’un tríptic en cinc idiomes sobre les teules pintades de Can Xoroi. Per últim constatar l’esforç d’un municipi no gaire acostumat a tenir una presencia cultural objectiva, ni la costum de tenir viva la riquesa patrimonial custodiada.