- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Temàtica:
Ubicació:
Cavalcada de Reis: 5 de gener
Trofeu Borrufa: gener
Carnestoltes: segons calendari
El Dorado Freeride: febrer
Copa del Món d’esquí de muntanya: febrer
Cicle de Cinema de Muntanya i de Viatges: febrer-març
Robatori de les olles: dilluns de Carnaval
Cantada de caramelles: dilluns de Pasqua
Roser d’Ordino: primer cap de setmana de juliol
Ultratrail d’Andorra: juliol
Nits Obertes: alguns dimecres de juliol i agost
Trobada de Buners d’Ordino: agost
Mostra gastronòmica: setembre
Festa Major: 16 de setembre
Festival Narciso Yepes: octubre
Fira de Nadal: desembre
Segons era tradició, el dilluns de Carnaval al matí els nois vigilaven el moviment de les mestresses per aconseguir tastar els caldos que aquestes preparaven, així, mentre els uns les distreien amb cançons i xerrades els altres els robaven l’olla que tenien al foc, i feien servir tot de tècniques molt enginyoses per aconseguir-ho, com per exemple fer pujar les olles per les xemeneies. Un cop tenien l’olla, se’n menjaven la carn i feien paradeta a la plaça, on convidaven a menjar tot el poble.
Iniciada la Segona Guerra Mundial, molts catalans es van refugiar a Andorra i van transmetre el folklore català a les muntanyes, es així com van arribar les caramelles a Ordino. El dilluns de Pasqua, un grup de cantaires es planta al peu del balcó dels amics i d’altra gent del poble per cantar-les mentre duen una cistella lligada al capdamunt d’una vara adornada amb cintes. És aquí on la persona homenatjada, a qui canten les cançons, hi deixa el seu donatiu: normalment solen ser ous i botifarres en relació amb el final de la Quaresma. Una festivitat molt arrelada al poble d’Ordino és la del Roser, en la qual les processons i devocions han donat pas a la festa de les roses, símbol primaveral per excel·lència i que es vincula amb l’amor, la bellesa i la devoció. Tradicionalment, el dia abans els joves anaven a collir les roses que creixien en els camps i horts, les preparaven en rams i les col·locaven en una panera que regalaven a les dones. La celebració era religiosa al matí, a la tarda es feia una cercavila i una capta (la plega del carbassó) i tot acabava amb un ball de nit. Actualment aquesta festa, organitzada pels joves del poble, ha esdevingut una de les més celebrades del país, dura tot el cap de setmana i va acompanyada tant de balls com de concerts.
Durant dos dies, normalment el primer cap de setmana d’agost, els carrers d’Ordino s’omplen de buners, un instrument aeròfon que rep gran varietat de noms en funció de la zona (sac de gemecs, xeremia, coixinera, gaita, botella o cornamusa) i que és tot un símbol a la parròquia. La Trobada de Buners d’Ordino aplega actuacions de grups tradicionals i folklòrics tant locals com estrangers. Tots els actes són de caràcter popular, en consonància amb un instrument que sempre s’ha mantingut a prop de poble i ha estat tocat per gent senzilla, que ha anat de poble en poble i de festa major en festa major.