Banyeres de Mariola, el municipi més alt d'Alacant

Banyeres de Mariola, és el municipi més alt de la província d'Alacant (816 metres) i es troba ubicat a la comarca de l'Alcoià.

Aquest municipi, enclavat en els contraforts del Parc Natural de la Serra de Mariola, és conegut per la seva gran varietat d'herbes aromàtiques i medicinals, així com les seves nombroses fonts.

Amés de l'entorn natural que els envolta i que permet la realització de diferents recorreguts per conèixer més a fons la riquesa paisatgística d'aquesta zona, no podem deixar de banda el castell que marca el perfil de la vila, l'exponent d'altres èpoques i on es alberga un museu.

La població històrica, igual que el seu castell, d'origen musulmà, estava formada pels nuclis de Banyeres i Serrella. Durant la dominació musulmana va ser un territori tributari de l'actual Biar i tota aquesta zona, que és la compresa pel naixement del riu Vinalopó, es denomina Hammam Bÿar (equivalent a les Fonts de Biar); els àrabs la denominaven Beniheres. En l'any 1248 Jaume I conquesta el castell, que fou ocupat posteriorment per Bernat de Tous. El poble estigué en possessió de Jofré de Loaisa. En els inicis del s. XIV passà a ser pertinença de la Universitat de Bocairent fins que el 12 de gener de 1381 el cavaller Pere d'Artés adquirí el castell i la població de Banyeres juntament amb les de Biar i el 9 de desembre de 1392 adquirí Alfafara. Des de la conquista jaumina romandrà inclosa en el terme de Bocairent fins a l'any 1618. Durant la guerra de Successió que va enfrontar Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria, la fortalesa fa un paper força actiu en declarar-se els habitants de Banyeres partidaris de la causa borbònica, fins i tot, va servir de guarnició a les seues tropes, va resistir vint atacs i tres setges sota el comandament del capità Raimon Casamayor. Felip V va concedir-li el títol de vila reial i el privilegi de molt noble, fidel, lleial i reial, la qual cosa queda reflectida per les quatre lletres que figuren en l'escut municipal.

Durant el s. XIX ja es dedicaven pels voltants, segons Madoz, a la producció de barrets, faixes i mantes del país així com a la provisió de neu, la qual venien durant l'estiu a Xàtiva i altres punts. Durant aquest segle, en Banyeres van estar actives unes 14 fàbriques de paper en el curs del riu Vinalopó (actualment, la població acull el Museu Valencià del Paper). Aquesta població ha abastat un gran desenvolupament des de la dècada dels 60, dedicant la seva producció industrial a l'elaboració de papers, cartonatges, regenerats, tèxtils i gèneres de punt.

Cal destacar els següents llocs d’interès:

• L'església de Santa Maria. (1734-1752). Barroca, amb important façana i altar major. També cal citar la capella de la Comunió, d'estil bizantí de 1899.

• Ermita de Santa Maria Magdalena, segles XIII-XIV, popularment la Malena. Gòtica rural.

• Ermita del Sant Crist. Punt culminant de la vila, de principi del XX, a la qual s'arriba per un Via Crucis del XVII, reconstruït després de la guerra de 1936-1939, estil neogòtic.

• Ermita de Sant Jordi. Formava part del Molí Sol. D'estil neogòtic, reconstruïda en 1990.

• Torre de la Font Bona. Segle XVI. Recentment restaurada, alberga el Museu Arqueològic Municipal Torre Font Bona declarat com a Bé d'Interés Cultural.^[1]

• El Parc Municipal Vil·la Rosario alberga el Museu Valencià del Paper.

• El castell de Banyeres. Almohade, del segle XII, important talaia per la seua privilegiada situació. Important torre de l'homenatge. En molt bona condició alberga el Museu Fester de Moros i Cristians.

• Muralles de Serrella, en la part de la Cova Serrella. Totalment abandonades.

• Castell de Serrella. Restes molt deteriorades.

• Molí de la Farina.

• Molins al llarg del curs del riu, fàbriques i tallers abandonats testimonis de l'activitat fabril de Banyeres.

• Monument a Sant Jordi.

FOTOGRAFIA EXTRETA DE LA PÀGINA http://www.piramidesl.com/en/Entorno