Arrels històriques de Santa Maria de Palautordera

La primera referència documental del poble de Santa Maria de Palautordera, apareix l’any 862 en un precepte de Carles el Calb, rei de França, que fa donació al comte Sunyer I d’Empúries i Rosselló de la vila Vitamenia, constituïda principalment per les parròquies de Santa Maria i Sant Esteve.

Més tard, l’any 900 el comte Sunyer II d’Empúries i Rosselló va vendre Vitamenia o Palau a un tal Trassovat i aquest, l’any 908, la va tornar a vendre al comte de Barcelona Guifré Borrell, que al cap de poc temps la va cedir al Monestir de Sant Cugat, que la va posseir durant diversos segles, fins al segle XIX.

L’abat de San Cugat era el propietari del terme de Palautordera en l’aspecte dominant i el senyor del castell de Montclús l’era en la part jurisdiccional, se sap que la notaria d’aquest castell radicava des de 1274 a Palautordera, i el càrrec de notari el tenia el sacerdot beneficiat de l’altar de sant Projecte, anomenat popularment sant Proget.

El desembre de 1002, el Papa Silvestre II, en una butlla del Monestir de Sant Cugat, parla de la Villa Vidámenia, que també s’anomena Palau a causa del palau o casa forta que hi havia —amb un recinte emmurallat segons un document del 7 d’octubre de 1350—. Actualment, solament resta dempeus una torre, que és el campanar de l’església actual.

Un altre document important és el testament sacramental d’un tal Guillem, casat amb Blancúcia i pare de Ramon d’Ebri, de Gilabert, de Quixol i de Ledgars, el va jurar el 6 d’octubre de 1045 i ho va fer sobre l’altar de la basílica de Santa Maria, situada al lloc de l’esmentat Palau, prop del curs del riu Tordera.

L’any 1175 Riambau del Montseny va fer donació a l’orde del Temple d’una gran extensió de terreny situada a Palautordera, i hi ha constància que l’any 1185 els templers feren gestions per controlar molins i cursos d’aigua. (En un document de l’any 1322 trobem quatre molins de dues moles cadascun.)

El primer document del temple parroquial data de l’any 1040, i s’hi diu que és una reconstrucció feta sobre un altre temple de més primitiu.

L’inici de l’edificació de l’església actual data de l’any 1480 i sabem que acaba el 1563. S’inaugura el dia 8 d’agost, que és el dia que el poble de Palautordera fa la dedicació de la seva església parroquial a Santa Maria, que és la seva patrona titular, i també a Sant Proget, que és el seu copatró.

La primera capella on es va venerar la Mare de Déu del Remei estava dedicada a sant Sebastià i fou beneïda el 20 de gener de 1519. Actualment es conserva l’antic edifici, que és de propietat privada i no té cap ús religiós. Està situat a l’altra banda de l’antiga carretera de Sant Esteve.

La devoció a la Mare de Déu del Remei va anar creixent i, al contrari, la devoció a sant Sebastià va anant minvant. L’any 1778 es va començar la construcció d’una nova ermita a l’altre costat de la carretera, dedicada ja a la Mare de Déu del Remei, i el 1803 se’n va fer la inauguració, és l’edifici de l’actual ermita.

Existeix documentació datada del 1600 que diu que pels voltants del Montseny abunden els bandolers que actuen al voltant del camí ral. N’hi trobem dos que són fills de , Palautordera, i que exerciren uns trenta-cinc anys. Es deien Bernat Perpunter (àlies Bargina) i Juyol.

Palautordera, per la seva situació, ha estat sempre molt lligada a l’aigua, ja que el seu terme municipal és travessat de nord a sud per dues rieres: la Tordera i el Reguissol. L’aprofitament de l’aigua per a regar els conreus és de data immemorial i els títols de propietat necessaris foren reconeguts pel batlle general d’aigües del reial , patrimoni, Raimundo de Oms i Santapán, el 20 de març de 1680.

 ,

L’edifici civil més important i emblemàtic del municipi, i potser de tot el Baix Montseny, és el Pont Trencat. Edificat sobre la Tordera i al mateix lloc on hi havia un antic pont romà, aquest pont de pedra del segle XVI va ser durant molts segles un pas estratègic de les comunicacions del nord de Barcelona, per poder-hi passar es pagava un preu, que es deia un pontatge. Durant la guerra del Francés, la meitat del pont va ser enderrocada per una bomba i per això la població el va anomenar el pont Trencat. L’any 2003, es varen inaugurar les obres de reconstrucció del pont, tant de la part que restava dempeus com de la part nova, que es va fer d’acer Corten. També es va restaurar tot l’entorn paisatgístic. Aquesta obra singular ha obtingut d’ençà de la seva rehabilitació quatre premis internacionals, i els seus mèrits arquitectònics i cívics han estat divulgats en desenes de revistes especialitzades de tot el món. ,

Finalment, dues dates importants per a la millora de , les condicions de vida del municipi: el 20 de juny de 1886 és la data del subministrament d’aigua potable al poble , i el 17 de maig de 1903 és quan es demana permís a l’Ajuntament per realitzar la instal·lació d’electricitat per a tot el municipi.

 ,

Text elaborat per: Josep Ayats i Eduard Claver , , , Any: 2008