Temàtica:
Ubicació:
L'agricultura té una certa importància en l'economia del terme. Actualment es conrea el 57% de les terres del municipi en un total de 46 explotacions amb una superfície mitjana d'unes 10 ha. cadascuna. Més de la meitat de les terres es conrea sota règim directe de propietat i el 30% en règim de parceria, mentre que la resta és en contracte d'arrendament. Els canvis en els productes cultivats durant el segle XX han estat significatius. Entre 1930 i 1973 es van deixar de cultivar terres que abans s'explotaven i es van introduir nous productes. Si bé predominaven els conreus de secà, el 1973 es plantaven un 13% menys de cereals (blats i grans grossers) que el 1930, i el 1989 gairebé un 22% menys. Les patates van passar de ser el producte majoritari després dels cereals (19,95% dels conreus de 1930), a ser un conreu testimonial el 1989 (0,86%). El blat de moro va patir un procés semblant. Si bé el 1930 no era un producte massa estès (5,05%), va tenir un gran ascens entre 1930 i 1973 (21,57%), sobretot perquè es donava al bestiar, però la intensificació dels farratges i els canvis tècnics a la ramaderia el van relegar a un cultiu testimonial el 1989 (0,86%). Finalment, el els farratges destinats al bestiar van créixer de forma espectacular (10,09% dels cultius el 1930 pel 49,86% de 1989).
El veritable creixement de la ramaderia al poble es va donar a partir dels anys 1960, i va esdevenir molt important a la dècada de 1990, de manera semblant a la resta de la comarca. El 1973 a Calldetenes hi havia censats animals bovins, porcins i avícoles. El 1982 s'afegien al cens els conills i els equins, i el 1989 el bestiar cabrum. També, el 1996, es va introduir la cria d'estruços al municipi, concretament al mas Ponç. El més destacat, però, és que en set anys el total de la cabana ramadera va passar de 6.287 animals a 11.726, duplicant-se pràcticament el nombre de caps que es criaven al municipi. En aquest augment destaca la important pujada del bestiar porcí, i l'ascens de les vaques i dels conills. De manera testimonial es van introduir cabres, mentre que van desaparèixer les ovelles, degut, bàsicament, a la manca de pastures.
L'últim cens d'activitats econòmiques, realitzat en el primer semestre de 2009, concretava en 174 el nombre total d'empreses emplaçades al municipi, incloses indústries, empreses ramaderes i agrícoles, empreses del sector de la construcció, del sector de serveis, comerços al detall, i altres professionals.
El municipi disposa des del 2008 d'un nou servei de transport interurbà, amb sortides cada mitja hora, i que enllaça amb les línies de la veïna ciutat de Vic. Aquest nou servei se suma a diversos equipaments nous de titularitat municipal que s'han creat en els darrers anys. És el cas del Centre de Serveis de Calldetenes, que té cura de l'atenció de les persones grans del municipi; les noves instal·lacions esportives (pavelló i camps de gespa artificial); la deixalleria municipal; el nou Auditori Teatre, que acull des de la tardor de 2007 la programació d'espectacles culturals de primer ordre; el Punt Jove; i la nova aula de música de Calldetenes, que se suma als altres equipaments educatius existents, com són la llar d'infants, l'escola de primària i el nou institut d'ESO.
Autor: Jordi Vilamala i ajuntament de Calldetenes
