Argelers conserva una part del seu traçat medieval, amb restes de les muralles de la vila. La vila antiga és a la dreta de la Maçana, i té l'estructura d'una vila medieval murada. A l'extrem meridional del recinte antic hi ha l'església parroquial de Nostra Senyora del Prat, d'origen romànic, però refeta el segle xiv ja dins del gòtic. Destaca a la vila l'edifici anomenat Castell Amorós.
Compta amb dues reserves naturals, la del Mas La Riu, a la desembocardura del Tet, i la del bosc de la Maçana a la Serra de l’Albera.
Al final de la Guerra Civil espanyola, el 1939, Argelers es va fer tristament famós pel camp de concentració que el govern francès va instal·lar-hi a la platja, on es van internar fins a 100.000 exiliats republicans de l'Estat Espanyol, i s'hi pot visitar el Cementiri dels espanyols, i el Museu del Memorial de l’Exili: Descriu de forma cronològica i visual la guerra civil i mostra com era el camp de refugiats i les dificultats que van haver de viure els exiliats republicans.
Cultura:
Argelers de la Marenda té una parella de gegants festius tradicionals, que representen les figures dels sants Cosme i Damià, els Sants Metges, i vers el 26 de setembre, s'organitzen unes festes populars en llur honor.
A Argelers hi va néixer el cantant Jordi Barre, un dels representants de la Nova Cançó a la Catalunya Nord.
És molt recomanable passejar a peu pel nucli històric d’Argelers, si pot ser en dia de mercat -dimecres i dissabtes al matí- per tafanejar i tastar les delicioses Bunyetes (orelletes) típiques de Pasqüa i amb aromes de llimona i flor de taronger.
Etimologia del nom:
El topònim Argelers deriva del nom de la planta argelaga, que prové d'una arrel preromana, aiel, nom d'aquella planta. El complement de la Marenda es deu al fet que Argelers és en una zona on antigament abundaven els aiguamolls costaners: marenda és una paraula equivalent a maresme.
