Capital

Superfície

1 447.50km²

Població

20 878hab.

Densitat

14.40hab/km²

Data Població

2014

Quan entreu a l’Alt Urgell potser us preguntareu qui va ser el primer o els primers en fer-ho?. Hauriem d’anar-nos-en molts i molts anys enrere per trobar una parella de “personatges” que, travessant penosament les muntanyes, ensopegaren en un espai ample on hi reposaren un temps formant un llac i des de llavors decidiren continuar plegats per sempre. El temps també ha fet Camí amb ells i ha anat modelant aquest idil•li etern entre el Segre i la Valira: el llac desaparegué deixant-nos una vall ampla, generosa i plena de vida que anomenem l’Urgellet. Al seu voltant, les conques dels dos rius marquen la personalitat d’aquest territori i la seva gent; la muntanya, molt més poblada abans que ara, menjava el que tenia més a mà i, sense el comerç actual, havia de buscar-se les garrofes esgarrapant espais de tota mena a la natura: els ramats pasturaven entre penyes i esbalçaders, les vinyes s’enfilaven per les costes fent bancals i feixes, els prats es prenien al bosc o al riu, .... Lluitant sempre contra el terreny, de pagesos a contrabandistes, tots han anat fent-se’l seu en temps de pau. Les armes i qui les empunyava s’hi afegien en temps de guerra... Andreu Galabert

Tradicions: 

Les Homilies d’Organyà estan considerades el text literari més antic en llengua catalana. Descobertes l’any 1905 per l’historiador Joaquim Miret i Sans a la rectoria d’Organyà, les Homilies contenen un conjunt de sis sermons escrits sobre pergamí i relligats en un quadernet de vuit fulls. Van ser redactades l’any 1204 amb la finalitat de ser predicades pels canonges de la col•legiata de Santa Maria als fidels d’Organyà durant el temps de quaresma. Castellbò va ser la seu del vescomtat i, per aquest motiu disposava d’un castell ja documentat l’any 998. Va ser derruït el 1513 per ordre directa del rei Ferran el Catòlic. Avui dia encara se’n conserven restes, com és el cas també de la col•legiata de Santa Maria, que va persistir fins al 1851. La creació de la col•legiata sobre la primitiva església parroquial de Santa Maria de Castellbò (documentada des de principi del segle XIII) va ser decretada pel papa Eugeni IV l’any 1437 en base als béns de l’antic monestir de Santa Cecília d’Elins, que fou suprimit. La música tradicional a comarques de muntanya ha tingut i té una rellevant significació gràcies a la confluència del treball de diferents persones que van contactar i connectar amb l’esperit dels vells músics i acordionistes d’acordió diatònic que hi havia en cada petit poble del territori. Aquests músics van ser rescatats en un moment clau degut la seva avançada edat. Artur Blasco, compilador i seguidor d’aquesta tradició, va crear el Museu de l’acordió a Arsèguel. La iniciativa té continuïtat amb l’Escola Folk del Pirineu, una escola itinerant que desenvolupa dos programes: els Tallers d’Arsèguel i Folk a l’Escola. Amb un centre a Arsèguel, una bona colla de professors coordinats per Isidre Peláez fan classes a uns 450 infants i adults que estudien i toquen repertoris tradicionals amb diferents instruments. El poble d’Ossera, a la vall de la Vansa i Tuixent, és en si mateix un mercat d’artesania. Si el visitem podem veure cases on es dediquen a la recol•lecció d’herbes aromàtiques i medicinals, a l’elaboració de formatges, melmelades i escultures de pedra.

Medi i Paisatge: 

L’Alt Urgell és la segona comarca més gran de Catalunya i la que disposa de més superfície forestal. Geogràficament està marcada per la vall del riu Segre, on van a parar la resta de valls també marcades per conques de rius i rierols. Gairebé tots el rius de la comarca són afluents del Segre, menys el de Santa Magdalena i el de Taús, que desemboquen a la Noguera Pallaresa i el d’Arcavell el d’Os de Civís i el de Sant Joan Fumat, que ho fan al Valira. De rius, en destaquem, per la seva bellesa, el de Valldarques, el de la Vansa i el de Santa Magdalena. El pic més alt és el Salòria, de 2.789 metres, però és la Serra del Cadí l’emblema de la comarca, famosa per la seva bellesa i la seva escarpada cara nord. Altres pics són el pic d’Enclar, de 2.388 metres d’alçada; el pic d’Os, de 2.406; el pic de Claror, de 2.602 metres, i el pic Negre, de 2.70. Tots quatre es troben en el límit amb Andorra. També volem destacar el pic del Monturull, de 2.761 metres d’alçada, que és compartit amb la Cerdanya i Andorra. Al territori de la comarca hi ha dos grans parcs naturals, el del Cadí-Moixeró i el de l’Alt Pirineu. Pel que fa al primer, consta de 41.342 hectàrees d’espai protegit, en el qual sobresurt la serra del Cadí, de 30 km de llargària i amb precipicis de més de 500 m a la cara nord. A fi de poder conèixer la gran biodiversitat de la zona i, també, gaudir-ne, el parc ofereix una sèrie de centres d’interpretació i informació, així com altres infraestructures: pistes forestals, xarxes de senders, rutes en BTT que fan la volta a tot el parc, miradors, àrees recreatives, itineraris naturalístics i refugis. El Parc Natural de l’Alt Pirineu, d’altra banda, va ser creat l’any 2003 i és el més gran de Catalunya: supera les seixanta mil hectàrees d’extensió. Repartit entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, conté el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats. Completen part de la seva riquesa natural i paisatgística les cascades i els estanys d’alta muntanya i els extensos boscos primigenis del Pirineu que conserva. Altres espais protegits de la comarca són la serra d’Aubenç, la del Turp, la del Verd, les serres d’Odèn i del Port del Compte i la vall de Santa Magdalena. Una bona prova de la gran biodiversitat de l’Alt Urgell és el seu catàleg ornític, format per 170 espècies, entre les quals hi ha ocells d’alta muntanya, grans rapinyaires i ocells forestals. Hi ha una ruta migratòria important de moixons i ocells planadors que creua la comarca tot resseguint el riu Segre i serres com ara la del Cadí. FAUNA I FLORA Pel que fa la fauna hi habita el gall fer, el trencalòs, els teixons, els picots, les perdius blanques, les xerres i les roges. També hi viuen porcs fers, gats fers, martes,genetes i fagines. Hi ha isards, cérvols i cabirols, òlibes i mussols, àguiles, falcons i una gran colònia de voltors. I, prop dels rius llúdrigues i tritons. La tardor de 2009 es va construir el mirador de rapinyaires de turó Galliner, a tocar del poble deshabitat de Lletó. Un lloc ideal per a l’observació de rapinyaires migradors, ja que per la cara nord de la serra del Cadí passa un tram d’una important ruta migratòria d’aus planadores.. Al llarg de 13 anys d’estudi del fenomen migratori d’aquest grup faunístic, s’hi han comptat més de 36.000 exemplars de 17 espècies, d’entre les quals sobresurten per la seva abundància l’aligot vesper (Pernis apivorus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). Els boscos que més abunden a l’Alt Urgell són els de pi roig, tot i així hi trobem abundants boscos d’alzina, de roure i a més alçada de pi negre. Són famosos els boscos de Sant Joan de l’Erm pels seus espectaculars avets i els d’Os de Civís i Sant Joan Fumat pels seus bedollars. També hi trobem grans boscos mixtes de pi, roure i alzina, sobretot a la part més meridional de la comarca. En les parts més elevades, a altituds superiors als 2.000 metres hi han els prats alpins. De matolls n’abunden les garrigues, les brolles, les boixedes i les bardisses. Les landes o matoll de bàlec, varietat de la ginesta és la més abundant en el domini de les pinedes de pi roig i omplen de groc la muntanya al principi de la primavera.

Etimologia del nom: 

El nom d’Urgell prové segons Joan Coromines de l’iberobasc i significaria petita població a la vora de l’aigua. És denominada Alt Urgell per diferenciar amb la comarca de l’Urgell, que està situada més al sud a la mateixa província de Lleida.

Activitat econòmica: 

Gran part de l’Alt Urgell està dedicada a camps de rec, sobretot de prats i farratge. Els prats sempre han estat conreats en aquesta zona però és a partir dels anys 60, arran de la clara orientació ramadera que va prendre la comarca, que els municipis van dedicar-hi grans superfícies per prats de rec. L’activitat econòmica ha anat variant al llarg dels anys i actualment gairebé la meitat de la població activa es dedica al sector terciari, deixant el sector primari en un percentatge molt petit. Fins a principis del segle XIX el conreu predominant eren els cereals i la vinya. Aquesta última era la font d’ingressos més important dels pagesos per que ja no entrava dins d’una economia d’autoconsum, sinó que el vi tenia una bona sortida en l’intercanvi comercial. La fil•loxera però va aparèixer a la comarca el 1890 i en menys de cinc anys van destruir les vinyes de tota la comarca. A partir del segon i tercer deseni del segle XX l’economia es va basar en camps de farratge associats a la ramaderia vacuna i la producció industrial de llet associada amb la creació de la Cooperativa Lletera del Cadí, fundada el 1915, capdavantera en associacionisme agrari comarcal. L’altra fàbrica important a la comarca és l’empresa d’electrodomèstic Taurus, emplaçada a Oliana. Tot i així a l’Alt Urgell hi ha una forta especialització ramadera, concentrada bàsicament en bestiar boví. Hi ha gairebé 500 explotacions d’aquest caràcter que converteixen la comarca en un dels màxims productors de llet de Catalunya.

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic? Amb l’Alsina Graells i la Hispano Igualadina. El tren no hi arriba, però la estació més propera és la de Puigcerdà que enllaça amb els autobusos de l’Alsina Graells. A la comarca també hi ha servei de taxi. Alsina Graells: 902 42 22 42 www.alsa.es Hispano Igualadina: 902 44 77 26 www.igualadina.com

Esteu aquí