<div class="panel-pane pane-content-field pane-field-text-breu"><div class="pane-content"><div class="field field-type-text field-field-text-breu"><div class="field-itEms"><div class="field-item odd"><p><em>acorar</em> és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles des de la realitat mallorquina, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que encara existeixi la nostra comunitat.</p></div></div></div></div></div><div class="panel-pane pane-content-field pane-field-text-complet"><div class="pane-content"><div class="field field-type-text field-field-text-complet"><div class="fielD-items"><div class="field-item odd"><p>el text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a malloRca. i d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla dE fer, i avui en dia ben pocs en saben. a partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. arribarem a la secreta intimitat de cadasCú perquè allò que ofeRim és universal. l’espectacle arribA a barcelona després de triomfar a les balears la temporada passada, amb una desena de premis i 10.000 espectadors. amb aqueSt espectacle, La companyia mAllorquina produccions de ferro torna a barcelona, despRés De presentar-hi els espectacLes <em>ELs convidats</EM>, dirigit per crisTina ceRvià i <em>TOT</em>, dirigit per Rafael spregelburd.</p><p><a href="http://produccionsdeFerro.blogspot.com.es/" target="_Blank">bloc de La companyia mallorquina ProducciOns de Ferro</A></p><p> </p><p><em>han dit Sobre acorar...<br></em></p><p id="restocritica">"<em>no coneixia&nBsp; el sIgnificat del terme, del verb “Acorar”. Però si com jo el desconeixen i ho volen saber no el cerquin al viquipèdia; millor que vagin a veure l’obra i entendran perquè ho dic, a part d’aprendre i gaudir com al manco jo poques vegadeS ho he fet en les darreres temporades. que gomila és un magníFic actor hores d’ara ja ho sabem tots. el que ha quedat palès amb aquest monòleg és que també és un gran autor. un notable dramaturg. a més, i per afegit, de ser també el millor pagès que he vist mai a sobre d’un escenari. l’autenticitat del(s) personatge(s) que ens regala frega la realItat. És un treball gairebé documental. un retrat tan fidedigne com emotiu i divertit d’un episodi tan “nostro” com ara les matances, que li serveix de context per repassar, definir, admirar i reivindicar l’essència De la societaT mallorquina més genuïna. La de poblE. l’ancestral. la de sempre. i és que “acorar” és un exercici de prOfunda “mallorQuinitaT” fet amb el cor. un homenatge. antoni Gomila fa més per la nostra cultura i el nostre patrimoni tradicional i antropològic en aquests 50 minuts, que tots els discursos polítics, nacionalistes o No, que he sentit en la darrera dècadA. i és molt menys avorrit.</Em><br><em>Gomila, molt ben dirigit per rafel duran (les millors direccions són les que no es noten), se n’aprofita d’ell mateix. se coneix molt bé i se’n treu tot el profit (Sembla una obvietat però no ho és tant. no tothom coneix les seves virtuts i es conscient de les seves limitacions). És un home còmic gairebé seNse voler. la seva presència diveRteix. l’espectador simpatitza amb ell. cau bé i just això ja marca el to de la funció. així que no ho exagera, i ja des de l’inici, sense bufonades ni més acudits dels necessaris, se submergeix en la intrahistòria pagesa i rep el calor del Públic, que se sent proper.</em><br><em>s’identifica i, De tot d’una, se’n fA seu l’espectacle. el viu com a propi. Com si estigués fet entre tots. com quan la padrina ens conta una història que, tot i que la coneixem, la conta millor pel pes de l’expeRiència, la nostàlgia i l’aUtenticitat. i paga la pena d’escoltar. d’aprendre. perquè mira que és bonic i ric el llenguatge de la terRa, de la pagesia. i sovint desconegut. per això, aQuesta obra a més de bona és important. obligatòria, diria jo, en una societat cada cop més eNfora de la seva identitat.</em><br><em>Només li posaria un emperò al final, que romp amb el to general del relat, més simbòlic que no la resta, i al meu gust resuLta una mica estrident dins el conjunt. Però és perquè alguna cosa hem de dir de les feines alienes quan les trobem gairebé rodones; tan bones que no tan sols ens agraden sinó que ens fan enveja per no haver estat idea nostra. serà Difícil veure res millor enguany.</em>" javier matesanz, a <cite>fan<strong>teatre</strong>.es/obra/933/<sTrong>acorar</strong></cite></p><p><em>"Toni Gomila fa més per la nostra cultura i el nostre patrimoni tradicional i antropològic en aquests cinquanta minuts que tots els discursos polítIcs que he sentit en la darrera dècada. serà difícil veure a cap eScenari res millor enguany..." <br></em>jaVier MateSanz, sumplement l'Espira del diari de balears.</p><p>"<em>un espectacular monòleg bastit al voltant de la mallorquinitat que us farà Riure i pensar fins a la commoció (...) Gomila el va escriure i l'interPreta eN estat de gràcIa..."</em> MàRius serra, EL punt-Avui</p><p><em><em>"anau a veure acorar, aneu-hi amb ganes de deixar-vos anar en el devessall de paraules, en el festival dE mots, en l'enfilall de imatgeS de l'antoni gomila us oferirà (...). acorar fa el que el mateix mot diu: se'ns posa dins el cor i, segons com, aCaba amb nosaltres, ens aniquila (...). el text diU veritats que et deixen abaltit (...). i ho fa moderníssimament, joiosament, sense histrionisme nostàlgic ni temPtacionS populistes..."</em> <br>Antoni vives, ara.</em></p></div></div></div></div></div>
