Temàtica:
Ubicació:
Patrimoni cultural
Església de sant Mateu: Església parroquial, que apareix relacionada en la butlla papal d'Innocenci IV com la parròquia de Santa Maria de Bunyola, tot i que la titularitat passà a Sant Mateu en el s. XIV. El temple actual és d'estil barroc (1756-1786) i es començà per iniciativa del rector Simó Marroig. Té un campanar de cinc cossos i coronament cupular, amb dos escuts de la localitat en el segon cos.
Jardins d’Alfàbia: Alfàbia és un conjunt de casa, jardí i hort situat a Bunyola, enmig de la Serra de Tramuntana. La història de la casa i els jardins ja està documentada en època de dominació àrab. Inicialment les cases de tipologia gòtica, amb un marcat caràcter rural i fortificat, s’estructuraven entorn d’un pati tancat, incorporant-se una torre al segle XVI. La gran reforma del segle XVIII va dotar a Alfàbia dels seus elements barrocs, els més definitoris de la seva actual configuració. Aquesta reforma va suposar una ampliació substancial de les cases originàries, dotant-les d’una nova distribució i decoració però mantenint sempre el concepte de casa rural. En la segona meitat del segle XIX es va produir una nova i important intervenció que va modificar part de les reformes anteriors.
Raixa: La Raixa és una finca d’origen mossàrab que posseeix un dels jardins més importants de l’illa. Tot que Raixa ja data del segle XIII, la seva fama es va consolidar al llarg del segle XIX amb diversos viatges il.lustres que varen recórrer la illa i que varen elogiar la finca. Raixa deu la seva fama pricipalment als seus jardins, projectats por Giovanni Lazzarini i amb petits afegits dels successius comptes de Montenegro i el seu últim propietari, Antonio Jaume Nadal.
Patrimoni paisatgístic
La comuna de Bunyola: La Comuna de Bunyola és la massa forestal més extensa del municipi amb una extensió de 716 hectàrees. És un bosc inclòs dins les zones delimitades per la Llei d'Espais Naturals (LEN) i les Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI). Aquest espai natural esdevé un centre d’interès clau a la zona, ja que està dotat d’una gran biodiversitat en la flora (alzinar i garriga) i fauna. El mateix temps, esdevé un indret per poder visitar diferents elements que configuraren durant segles una de les principals activitats econòmica de la zona: la carbonera. Així, es poden trobar sitges, forn de calç i cisternes per emmagatzemar l’aigua.
