Patrimoni natural i arquitectònic

Dimecres, 19 octubre, 2011
Font: 
pas

La Vall del Madriu té un gran interès no només pel patrimoni natural sinó també pel cultural, reflex de la vida a la muntanya des de l’època medieval (bordes, cabanes de pastor, construccions de pedra seca...). Per aquest motiu va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO el 2004. Una de les seves curiositats és la Farga d’Andorra que va ser edificada a petició dels germans Raguer de Campdevànol l’any 1732 a prop de 2000 metres d’alçada a la Vall del Madriu. El dret d’explotació de la Farga anava acompanyada del dret d’explotació dels afloraments de mineral de l’Estall i dels boscos situats a la capçalera de la vall. La pobresa en els afloraments va fer que l’aprovisionament vingués des d’una mina de Carol (França), que pertanyia a la família Sans de Barcelona. El contracte estava estipulat fins que el bosc fitat s’acabés, aleshores la Farga havia de passar de mans dels germans Raguer a mans del Comú. El primer arrendament comunal es va fer el 1794. La farga va tancar les portes durant el 1932 i 1936.

 ,

Molt a prop del Camí i, si disposeu d’una mica temps és interessant anar a visitar Sant Miquel d’Engolasters. És una de les esglésies romàniques més conegudes d’Andorra. És un edifici del segle xii de petites dimensions i d’estil romànic llombard. El pòrtic és del segle xx. L’element més característic és el campanar quadrat de la torre de 17 metres d’alçada, amb tres pisos de finestrals germinats. Sobre l’arc de l’últim pis de finestres presenta, a dues de les façanes, uns caps quadrats esculpits. A l’interior hi trobem la reproducció de les pintures murals romàniques del mestre de Santa Coloma, datades del segle xii, que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

L’església de Sant Romà dels Vilars està catalogada com una de les més antigues del Principat, és d’època preromànica (segle x). De construcció rudimentària i estil auster, en destaca un petit campanar d’una sola cobertura de mig punt bombarda, fet de pedra tosca diferent a la resta de la construcció que podrem observar seguint l’itinerari del Camí.

Sant Jaume d’Engordany és una església que ja va ser documentada al començament del segle xi, en l’acta de consagració del monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles i consta com una de les seves possessions. De l’antiga cela monàstica només en queda visible la part inferior de l’absis, doncs l’any 1950 l’edifici es va ensorrar totalment. L’església actual va ser consagrada el 1992.

L’església parroquial d’Escaldes-Engordany és la de Sant Pere Màrtir. Construïda a partir del 1956 sobre l’antiga església parroquial, va ser dedicada als paraires atesa la importància del sector tèxtil en la parròquia. Es va inaugurar el 1981. A l’interior es conserva un retaule barroc dedicat a la Immaculada procedent de Sant Romà dels Vilar i ,a la façana veiem unes serigrafies de Les Benaventurances i unes ceràmiques de Sergi Mas.

El Pont dels Escalls és el pont que permetia el pas del camí ral per sobre del Valira del Nord. , De datació incerta, comunicava Andorra la Vella amb Engordany. Emplaçat a gran alçada sobre el curs del riu és recolza a la roca de les dues ribes. Està format per un sol arc de mig punt construït amb dovelles de pedra tosca. La resta de la construcció està feta amb pedres de diferents procedències amb unions de morter de calç.

L’itinerari del Camí passa pel pont de la Tosca. Aquest va ser construït l’any 1820 i permetia el pas de l’antic camí ral per sobre el tram final del riu Madriu. És de tradició romànica i és suportat per una volta en arc de mig punt recolzat directament a la roca de les dues ribes. El punt més alt de l’arc queda per sobre uns 10 metres del riu.

Com a arquitectura moderna hi trobem l’edifici de vidre del centre termolúdic de Caldea, construit entre finals dels 80 i principis dels 90 i dissenyat per Jean-Michel Ruols.

 ,Autora - Cèlia Morales

Tardor 2011