Patrimoni de Sant Esteve de Palautordera

Dimarts, 6 desembre, 2011
Font: 
PAS

A Sant Esteve de Palautordera hi ha dos castells, el de Montclús i el de Fluvià, si bé aquest darrer no era pròpiament un castell sinó un gran casal.

L’origen del castell de Montclús pot remuntar-se com a mínim al segle XI. El castell té dos recintes: el jussà, del qual es conserven restes de la muralla defensiva, del fossat i de la capella original de Santa Margarida, i el sobirà, del qual destaquen els murs imponents de l’edifici principal i una poderosa torre cilíndrica. La distribució interior d’aquest segon recinte s’organitza al voltant d’un pati central, on hi destaca la torre mestra. Aquesta fortalesa va ser una de les més importants del Montseny, ja que gràcies a la seva posició estratègica, dominava l’entrada de la vall de la Tordera.

Les primeres notícies del castell de Fluvià daten de l’any 1154. La construcció conté l’església romànica de Sant Cebrià, conservada íntegrament dins del modern edifici del castell. Està conjuntament dedicada a sant Cebrià, un sant oriental, i a santa Justina. Durant unes obres de restauració les imatges romàniques dels sants patrons van ser trobades tapiades en els murs interiors de l’església. Actualment són al Museu Episcopal de Vic.

Però el principal centre espiritual de la vila és l’església de Sant Esteve, una de les esglésies documentalment més antigues del Vallès, la qual conserva restes de l’antiga església, del s. XII. En aquest poble també hi trobareu el poblat ibèric de Montclús, que data dels s. II-III a.C. i que va ser abandonat al s. I a.C..

També són interessants els masos de ca l’Auleda (amb finestra coronella gòtica) i can Bonamic (1553), i, prop de la Tordera, alguns antics molins totalment fora d'ús.