Patrimoni de Balaguer

Dimarts, 13 desembre, 2011
Ubicació: 
Font/Autor: 
pas

Santa Maria i la sagristia

L’església romànica de Sant Miquel es va bastir durant el segle XII, damunt del que havia de ser l’antiga mesquita del barri, obres impulsades per la comtessa d’Urgell, Cecília de Comenge. L’ampli període constructiu –la seva consagració va ser el 1558– va ocasionar que l’obra incorporés diferents estils: el gòtic, el renaixentista i el mudèjar. També ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles, a més de servir de  ,caserna militar i de presó. És una obra gòtica de pedra picada d’una nau, tretze capelles i un absis de set panys. L’edifici és cobert de voltes ogivals estrellades amb decoració a les claus. El campanar principal és de planta octogonal, on s’hi troba el rellotge que data del 1908. La sagristia de Santa Maria és un edifici mudèjar renaixentista del segle XVI, que es troba adossada al costat de l’absis del temple. És una obra civil única en aquest estil a la ciutat i rodalies, de planta rectangular i consta de tres plantes.

Castell Formós

L’inici de la construcció del castell Formós data de l’any 897-898 com a fortificació defensiva, però durant el segle XI es va convertir en una residència senyorial. El 1413 va ser saquejat i destruït per les tropes del rei Ferran d’Antequera. Actualment, es conserven cinc torres, fossar i muralla amb represa de la banda nord, amb una planta del recinte més o menys rectangular i al Museu de la Noguera es guarden les guixeries del palau andalusí aixecat al voltant del 1046-47.

Sant Crist i santa Maria d’Almatà

El santuari del patró de la ciutat data dels segles XVII, XVIII i XX, d’estil neoclàssic i modern, és on s’hi trobava la mesquita major de l’antiga medina. La conquesta cristiana va rebatejar el temple amb el nom de Santa Maria d’Almatà i, posteriorment, al segle XIV, es va convertir en l’església conventual de les monges clarisses. La imatge del sant Crist va ser entronitzada i portada a l’altar major el 22 de març de 1622. Encara que l’església ha estat eixamplada i remodelada diversos cops, la imatge actual que presideix el temple és obra de Josep Espelta i Joaquim Ros, del 1947, una reproducció de l’antiga talla, cremada per la Guerra Civil. A la façana oest del santuari s’hi pot veure una part de l’església romànica de Santa Maria d’Almatà: una porta adovellada i una rosassa. A l’església s’hi trobava la petita talla de fusta del segle XIV de la Mare de Déu d’Almatà, que ara es conserva a la seu del Bisbat d’Urgell.

La plaça del Mercadal

El cor de la ciutat de Balaguer, el Mercadal, és la plaça medieval porticada més gran de Catalunya, les porxades, de totes mides i característiques, li donen una fesomia particular. La seva formació es va iniciar al segle XIV, quan els jueus van ser expulsats de la vila i la plaça va esdevenir l’espai buit que separava la jueria del barri cristià i on es va començar a celebrar el mercat per tal que totes les comunitats hi poguessin assistir.

El barri històric, la Jueria i la sèquia del Cup

El barri antic, situat al marge dret del Segre, correspon a l’antiga ciutat andalusina i després feudal, que estava emmurallada. Els seus carrers conserven el traçat sense gaires variacions: hi trobem racons amb molt d’encant com el carrer d’Avall, mig porxat i sota del qual hi passa l’antiga sèquia del Cup, el pintoresc carrer del Pont, porxat i amb vista al riu, la plaça del Pou o la de Sant Salvador, la qual durant molt temps va ser el centre neuràlgic de la ciutat baixa, on s’hi trobava l’església de Sant Salvador edificada sobre l’antiga mesquita del ric senyor musulmà Avimoni, temple que va ser destruït durant la Guerra Civil. L’antiga sinagoga del barri jueu o jueria balaguerina és, probablement, l’actual església de la Mare de Déu del Miracle, patrona de la ciutat. En aquest barri hi trobem edificis històrics importants com la Casa Tarragona, edifici senyorial del segle XVIII, l’església de Sant Josep, antiga església de l’Escola Pia, el Museu de la Noguera o l’Arxiu Comarcal. La sèquia del Cup de l’horta, data d’època andalusina i en el seu curs al llarg de la ciutat tenia diferents pouadors. Una de les parades era al safareig de la Reguereta, actualment amb arquitectura del segle XIX però documentat amb aquest nom des d’època feudal.

Pont de sant Miquel

El pont de Sant Miquel és el més antic de la ciutat, i probablement, ja existia en època andalusina. L’antiga construcció de carreus de pedra, de set ulls que creuaven el Segre, va ser volat durant la Guerra Civil per les tropes republicanes per frenar l’avanç dels nacionals. L’antic portal de Sant Miquel, del segle XIV, de pedra picada i rematat per un fris lobulat tenia la imatge de l’arcangel sant Miquel entremig dels dos escuts amb les armes d’Urgell i de Barcelona. A final del segle XIX, per facilitar el pas de la carretera a França, va ser enderrocat. La imatge del sant es va vendre i actualment se’n pot veure una còpia a la façana del Palau de Maricel, de Sitges, i una rèplica exacta al pont de Balaguer.

Muralles i portals

Actualment, encara s’hi pot veure part de les antigues muralles que encerclaven la ciutat: construccions a base de morter de pedra, calç i gravetes, concretament, es conserven el portal del Gel, el d’Albesa i el del Torrent.

Convent de Sant Domènec

És un temple de gòtic català que data dels segles XIV-XV, que va ser destruït per les guerres successives tot i que ha estat restaurat darrerament. L’església conté detalls del XV i del XVI en els finestrals flamígers, les nervadures i el rosetó. És un temple d’una nau amb capelles laterals i absis de set cares que presenta calats i filigranes a les finestres d’una estètica força delicada. El claustre actual es recolza en arcs i columnes ogivals damunt d’una base de pedra picada i les columnes, senzilles i estilitzades, sostenen arcs apuntats amb un calat trilobulat.

Pla d’Almatà

Al nord-est de la ciutat hi ha el jaciment arqueològic del Pla d’Almatà. La ciutat i el campament van existir del segle VIII al XII, tot i que el campament es va convertir en medina a partir del segle IX, amb un traçat urbà emmurallat. És un jaciment andalusí excepcional, únic a Catalunya pel seu bon estat de conservació. Les cases del Pla d’Almatà són d’una sola planta i amb una distribució igual: un pati gran central amb habitacions al voltant. Les excavacions arqueològiques executades permeten veure una petita part d’aquestes cases de l’antiga ciutat. A més, es conserven 700 m de la muralla del s. VIII amb reparacions posteriors que tancava la ciutat.

Les creus de terme

Repartides per tota la ciutat trobem cinc creus de terme situades en punts estratègics que indiquen les sortides o els límits de l’antiga ciutat i les parròquies: la creu de terme del carrer de la Creu, la de Santa Maria, la de Sant Domènec, la de la carretera de Castelló i la creu trencada.

Les Franqueses

El monestir de Santa Maria de les Franqueses és un edifici romànic dels segles XII i XIII que se situa a uns 4,5 quilòmetres de Balaguer. Actualment trobem, a banda del temple, el mur de tancament que l’envoltava, la base del claustre, altres dependències i el celler. El temple és de creu llatina, coberta amb volta de canó al creuer i apuntada en la resta de la nau. Té tres absis interiors, però només un d’exterior. La rosassa de la cara nord, està formada per cinc anelles més guardapols, dues de decorades amb puntes de diamant i una amb pètals. Es tanca amb una creu grega amb els extrems arrodonits.