Llegendes d'Encamp

Dilluns, 7 maig, 2012
Ubicació: 
Font/Autor: 
pas
Text aportat per: 
PAS

Tots els llacs d’Andorra són d’origen glacial i estan situats a més de 2.000 m d’altitud, tots menys el d’Engolasters, que és a 1.600 m. Hi ha una llegenda que n’explica el motiu: Fa molt de temps, en lloc de l’estany hi havia una vall molt bella i fèrtil, i els seus habitants posseïen grans riqueses. Un dia d’hivern glacial en què bufava el torb i borrufava, va arribar a la vila un home pobre que estava mort de fred. Com que ningú no li va voler fer caritat, es va atansar a la fleca i va demanar a la flequera si podia repassar la pastera per fer-li un panet. Ella així ho va fer però, en veure que en sortia molta pasta, va dir-li que no n’hi podia donar perquè en sortia un pa molt gros. Seguidament, ell li va demanar que tornés a repassar la pastera, però va tornar a passar el mateix. L’home, mort de gana, va tornar a sortir fora al carrer, allà el va veure la jove de l’hostal, que es va apiadar d’ell i li va donar un tros de pa. L’home, que va resultar ser Jesucrist, li va dir, agraït, que corregués costa amunt. La jove encara no havia fet cent passes quan es va girar i va mirar avall. El que va veure va ser que una tromba d’aigua havia cobert tot el poble i havia ofegat tots els avariciosos vilatans, la vila s’havia convertit en un estany.