La dansa gombrenesa

És el primer diumenge de setembre.
Es difícil esbrinar la possible història i evolució de la Dansa i el Ball Cerdà que es ballen a ,Gombrèn cada any el primer diumenge i dilluns del mes de setembre.

Es balla el Ball Cerdà, el Contrapàs i la Dansa per aquest ordre. Abans s'allargaba segons el nombre de participants, que li donava un caire més ceremoniòs. Ara, els balls són més curts, i es deixa la Dansa per al final per tal de concloure la ballada convidant la gent concentrada a la plaça a participar-hi.

El nombre de balladors actualment és de cinc parelles de joves, quan antigament eren vuit parelles les que ballaven, els balladors eren els pabordes de la Confraria del Roser, que tenien prioritat en el ball. Sempre ha estat una dansa instrumental fins al primer quart del s.XX, en què la dansa adopta uns versets.

Pernau un dia
de vic venia
calma tenia
per caminar
mentres pensava
i contemplava
amb les desgracies
que Gombrèn passà.
Set modolons
a la plaça cremvaven
jo de quí eren
bé us ho diré:
d'Isidro Aiet,
Pep Ton i dos Xicos
Pei i Xesc
i Benet Ferrer.
Per Sant Llorenç
a dos quarts duna
toc de campanes
la gent hi va,
les llamarades
altes com l'esglesia
a cop de campanes,
es van acabar.
Les barvacanes
de la teulada
la rectoria
i a cal Ferrer
ja s'encenien
les apagaren
homes i dones
capellans també.
Ai! Gombrenessos
preneu experiencia
modolons a la plaça
no n'hi feu més
perque si vent
hagués fet aquesll dia
Gombren seria
un gros pedreguer

A Palmarola
n'han tret una moda
i els de Sant Jaume
la volen seguir
quan el rector
me'ls amonestava
deixen els tractes
i es volen desdir
Si no hagués set
ta mare tan boja
fores casada
i encara no ho ets
em portaries
enagos amb puntes
i ara no en portes
sinó esparrècs.