Josep “Pauet”, meteoròleg aficionat de Santa Pau

Ubicació: 
Temàtica: 
Font: 
pas

Josep Grabulosa i Claret, conegut al poble per Josep “Pauet”, és un gran aficionat a la meteorologia. Per això, és membre de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM) i també de la Xarxa d’Observadors Meteorològics Aficionats (XOMA) del Servei Meteorològic de Catalunya, d’aquest darrer organisme, és membre del cos de vigilància. Per cert, qui estigui interessat en aquesta temàtica, les dades dels voluntaris de la XOMA són consultables al web www.meteocat.com del Servei Meteorològic de Catalunya.

 ,

En Josep “Pauet” té una estació meteorològica automàtica “David-II”, que utilitza i per seguir a l’instant l’evolució de qualsevol fenomen meteorològic. Però no només això, el bar que regenta juntament amb la seva dona, la Maria, és tot un santuari de la meteorologia, tant científica com més popular. Al fons del bar Can Pauet trobem un ordinador que dóna constància tothora de les condicions meteorològiques de l’exterior de la casa. En un dels panys de paret del bar també hi trobem els resultats de les proves de meteorologia popular que fa any rere any, tant en forma de gràfics com de fotografies. Ens referim a la prova de la ceba i la prova de Santa Llúcia.

 ,

La prova de la ceba es fa per Cap d’Any. Segons explica en Josep, cal agafar una ceba, que es parteix per la meitat. La part blanca de la ceba es considera l’«hivern», és a dir, comprèn els mesos de gener a juny, de manera que del cor de la ceba enfora s’aniran situant el clofolls, essent gener el més petit i juny el més gros, el sector rogenc de la ceba es considera l’«estiu» i, per tant, abasta els mesos restants, de juliol a desembre. El procediment de col·locació dels clofolls de ceba és el mateix però ara a la inversa. El pas següent és posar una cullereta de sal (de mida de cafè) a cada clofoll. Tot seguit, es deixa la preparació una nit a la intempèrie i l’endemà al matí es fa la lectura dels resultats. Aquesta interpretació és pluviomètrica. Per tant, els clofolls només indiquen si els mesos de l’any vinent seran més o menys plujosos.

 ,

L’altra és la prova de Santa Llúcia. En aquest cas, el mètode que s’utilitza és diferent. Segons en Josep, cal “guaitar” el temps que fa cada dia des de Santa Llúcia (13 de desembre) fins el 25 de desembre, dia de Nadal. La feina és doncs observar l’estat del cel. Tot plegat suma dotze dies, que representen els dotze mesos de l’any. El dia 13 es compta com a gener, el 14 febrer i així successivament fins el 25, desembre i darrer mes de l’any. Però això no és tot. Per Sant Esteve, 26 de desembre, es fa el mateix procediment però a la inversa. Aquesta segona part s’estén de Sant Esteve fins el dia de Reis, 6 de gener. Aleshores, una vegada anotat el temps per a cada dia-mes (tindrem 24 dades), es compara el temps dels dos mateixos mesos i es fa la mitjana. Si un abril ha sortit plujós (perquè aquell dia va ploure) i un altre assolellat (perquè aquell dia va fer sol), s’anota que l’abril no serà ni molt ni poc plujós.

 ,

Els resultats d’ambdues proves varien: alguns anys s’encerta amb el temps que farà l’any vinent i d’altres hi ha més variacions de les previstes.

 ,

En tot cas, la prova de la ceba és la més popular de les proves. Molta gent la va a veure cada any. Fins i tot l’any 2008, en plena sequera, treballadors de l’Agència Catalana de l’Aigua van preguntar a en Josep quin temps indicava la prova de la ceba. Veiem, doncs, que la meteorologia popular d’en Josep “Pauet” arriba més enllà de la seva simple passió. Els oients del programa de Ràdio Olot “Trenquem el cuc”, que s’emet cada dissabte de bon matí, ho saben perfectament.

 ,

Text elaborat per: Francesc Asperó , , ,Data: ,maig de 2009