Esglésies de Sant Pere

Dilluns, 11 gener, 2016
Ubicació: 
Font/Autor: 
https://ca.wikipedia.org/wiki/Esgl%C3%A9sies_de_Sant_Pere_de_Terrassa
Text aportat per: 
Anna Comas

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són un conjunt de tres esglésies romàniques de: Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. Es troben a la confluències dels torrents de VallParadís i Montner. Montner era l’antic nucli visigòtic d’Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa.

 

Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català i recentment han estat objecte d'una important reordenació museogràfica, inaugurada l'octubre del 2009.

 

Les tres esglésies es van bastir vora l'emplaçament de l'antiga Ègara romana, damunt una església paleocristiana (de la qual encara es conserven restes) com a seu del bisbat d'Ègara, constituït cap a l'any 450 i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle VIII. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. Tradicionalment s'havia considerat que el conjunt episcopal seguia el model bizantí de l'antiguitat, amb dues esglésies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel), si bé les últimes troballes arqueològiques fan pensar que l'església de Sant Miquel tenia un ús funerari. Després d'un llarg procés constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l'època visigòtica.

 

Al segle XII, a Santa Maria s'hi va instal·lar una canònica agustiniana que va durar fins al 1592. Per la seva banda, l'església de Sant Pere d'Ègara, seu de la parròquia, va perdre la seva condició parroquial el 1601, en què va passar a la nova basílica del Sant Esperit del nucli de Terrassa, avui catedral del nou bisbat de Terrassa. Al segle XIX Sant Pere va recuperar la parroquialitat.

 

Al primer terç del segle XX les tres esglésies van ser objecte d'un profund estudi i una restauració per part de Josep Puig i Cadafalch, que també va fer excavacions a Santa Maria i Sant Miquel. El conjunt fou declarat monument nacional el 1931, i bé d'interès historicoartístic el 1985. Avui dia són una de les sis seccions del Museu de Terrassa.

 

Al final del segle XX es va dur a terme el Pla Director per al Desenvolupament de les Esglésies de Sant Pere, una vasta operació d'estudi, excavació i interpretació del conjunt monumental, que després d'anys d'actuacions es pot visitar en la seva nova reordenació museogràfica, en què s'ha donat un paper important a l'antiga rectoria remodelada, actualment centre d'interpretació del conjunt. Al subsòl de la rectoria s'han descobert les restes del baptisteri de l'antiga seu episcopal.

 

ESGLÉSIA DE SANT PERE

 

Al nord del recinte, és la més gran de totes tres esglésies i dóna nom al conjunt episcopal i també a l'antic poble de Sant Pere (avui barri terrassenc) que s'hi va formar al voltant. Té una sola nau amb absis trilobat i transsepte; la coberta és de volta de canó. La capçalera (l'absis i el transsepte) és d'època preromànica (segles IX i X) i la nau és del segle XII. La porta d'accés, molt senzilla, s'obre al mur sud i està emmarcada per quatre arquivoltes llises. La llum entra a l'interior per dues grans finestres a banda i banda de la porta i per les tres finestretes de l'absis. La façana està coronada per una cornisa amb un fris esculturat sostingut per mènsules en forma de caps humans. Té dos campanars, un d'espadanya, d'origen romànic, al mur que dóna a la plaça del Rector Homs, per on s'accedeix al recinte, i un altre de més modern prop del transsepte.

A l'interior, l'absis té un terra de mosaic del segle X de motius geomètrics, segons la tradició romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb tres rengles de pintures murals del segle XI encara de tipus preromànic, els dos superiors dins d'arcs cecs a manera de nínxols, amb la representació de Sant Pere, Jesús, els evangelistes i altres figures bíbliques. Al mur nord de la nau hi ha fragments de pintures murals gòtiques del segle XIV, d'estil primitiu. A l'esquerra de la nau s'obren dues capelles afegides més modernament, la de Sant Valentí, amb un retaule del segle XVII, i la del Santíssim, amb pintures murals de Ricard Marlet del 1948.

 

Actualment s'hi torna a exposar, vora el portal d'entrada, el retaule dels sants Abdó i Senén, obra cabdal de Jaume Huguet, després de molts anys d'estar instal·lat al braç esquerre del transsepte de Santa Maria.

 

Al costat esquerre de la nau hi ha dues capelles construïdes en temps moderns. A la primera hi ha un retaule barroc dedicat a sant Valentí.

 

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

 

Se situa al centre del recinte, entre les altres dues esglésies. Puig i Cadafalch, responsable de les primeres excavacions arqueològiques a l'inici del segle XX, va pensar que l'edifici era un baptisteri. En l'actualitat, es creu que la funció de l'edifici era la de venerar l'enterrament d'un sant màrtir, encara no descobert. La pica baptismal construïda per Puig i Cadafalch, que durant molts anys va marcar aquesta església, ha estat eliminada en la darrera restauració.

 

És l'única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva sencera, la qual és quadrada, on s'inscriu una creu grega amb nínxols als angles; al mur est s'obre l'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l'exterior. A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans. Els vuit capitells tenen decoració vegetal molt estilitzada però de tipus diferents, amb cadenes de perles o fulles d'acant que es cargolen en volutes. Les columnes dels angles són de més gruix que les del centre dels costats, i a més, les dels angles tenen el fust de granit mentre que les dels costat el tenen de marbre blanc o gris.

 

 

Sota l'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal trilobada. La porta d'accés és al mur sud i data del segle XVII. Les portes antigues, al nord i a l'oest, fins no fa gaire estaven tapiades. Els murs de tipus romà, amb fileres alternades de petits carreus i maons, i les característiques de la planta i de les obertures fan pensar que es tracta d'un edifici construït a cavall dels segles IX i X.

 

 

L'absis conserva pintures murals que es daten del segle X o XI. Es distribueixen en un registre superior amb Crist en majestat dins d'una màndorla sostinguda per quatre àngels i un registre inferior amb amb sis personatges agenollats a cada costat, que porten túnica llarga, pal·li i sandàlies i que s'han identificat com els dotze apòstols.

 

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

 

 

 

 

L'església de Santa Maria se situa a l'emplaçament de l'antiga catedral paleocristiana, que tenia la mateixa orientació i la capçalera situada al mateix lloc, però amb la nau més llarga i més ampla. Se'n conserven restes dels murs i de bases dels pilars de la nau i del baptisteri, que se situava al peu de l'església. També es conserven fragments del paviment de mosaic, amb formes geomètriques, que eren de l'interior de l'antiga catedral però que ara queden a l'exterior de l'església romànica més petita.

 

Aquest edifici romànic, de l'inici del segle XII, es troba al sud del recinte i té planta de creu llatina. La capçalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, pertany a un temple de construcció anterior. La coberta de la nau és de volta apuntada i la del transsepte, de volta semicircular. Al creuer s'alça un cimbori octagonal coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants. El cimbori i el dalt dels murs nord i oest tenen decoració llombarda, amb faixes i arcuacions cegues. La porta d'entrada és senzilla, d'arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants i un carreu romà reaprofitat. A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, resta del claustre de la canònica augustiniana del segle XII.

 

 

Davant i dins l'església es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianes i visigòtiques, com els mosaics sobreposats, l'absis rectangular visigòtic i amb criptes sepulcrals o l'antic baptisteri.

 

 

La volta de l'absis està coberta de pintures murals de tipus lineal, amb traços vermells i verds, que narren la vida i la Passió de Crist; tot i que segueixen l'estil paleocristià, daten segurament del segle X. També a l'absis hi ha una taula d'altar alt-medieval i una talla gòtica de la Mare de Déu del segle XIV. Una absidiola conserva la volta i la paret pintades amb frescos de cap al 1180 que representen la consagració, mort i enterrament de sant Tomàs Becket i un Crist en Majestat. El programa de la decoració d'aquesta absidiola es relaciona amb la canònica agustiniana que va estar instal·lada a Santa Maria des del 1113 al 1596, ja que sant Tomàs Becket havia estat canonge agustinià, també.

 

 

Santa Maria, fins a la darrera remodelació, ha actuat a manera de museu que recollia les obres principals de tot el conjunt episcopal de Sant Pere, com els famosos tres retaules gòtics, ara redistribuïts en diferents localitzacions. Al llarg de la nau s'hi han exposat uns plafons amb pintures murals a cavall entre el romànic i el gòtic que abans eren a l'absis, del qual s'arrencaren perquè es poguessin observar les anteriors, visibles actualment. També hi ha una pedra d'altar del segle X i làpides sepulcrals medievals i romanes.