El Medi Natural a Arbúcies

La vila d'Arbúcies es troba a 315 metres d’altura, en una vall situada entre els massissos paleozoics, de composició majoritàriament granítica, del Montseny i les Guilleries. La vall , té el seu origen , en una falla transversal , que va desnivellar , el bloc del Montseny (més aixecat que el de les Guilleries). Aquesta fractura va patir, al llarg del temps, una forta erosió fluvial, que va acabar conformant l'actual morfologia de la vall. Pel que fa a la hidrografia de la zona, podem citar la riera d'Arbúcies, que  ,neix a prop del turó Sesportadores, al Montseny, i en el primer tram s’anomena torrent de Rigròs. Just abans d'arribar al nucli urbà rep les aigües de la riera de les Truites i les rieres del Palau. Una vegada passada la vila es fusiona amb la riera Xica. En el seu curs baix hi conflueixen les aigües de les rieres de la Pineda i de la Geneta. Finalment, en arribar a la plana d'Hostalric, la riera d'Arbúcies desemboca a la Tordera.

Les característiques fisiogràfiques de la vall han determinat una variabilitat de clima, flora i fauna excepcional, no en va bona part del terme municipal es troba dins dels límits del Parc Natural del Montseny —declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO—.

Arbúcies constitueix un dels pocs llocs on el visitant pot gaudir d'un paisatge típic de clima mediterrani fins a un de subalpí.

El paisatge mediterrani s'estén fins als 800 metres d’altura i està configurat per boscos de suro, alzinars i pinedes. A partir dels 800 metres trobem una vegetació extramediterrània formada per alzinars de muntanya, castanyers i rouredes. La fauna d'aquesta zona la formen essencialment , espècies com , ara el porc senglar, la guilla, l'esquirol, el toixó, la geneta, el tudó, el gaig, la perdiu...

Per sobre dels 1000 metres trobem un clima i una vegetació medioeuropeus. En aquest sector proliferen les rouredes i les fagedes, i fins i tot l'avetosa. Cal destacar d’aquest sector la presència , d'espècies tan rares en aquestes latituds com la granota roja, la musaranya de muntanya o el tritó pirinenc.

Finalment, en les parts més altes del massís, entre els 1600 i els 1700 metres, trobem un clima subalpí, amb una vegetació dominada per prats d'alta muntanya i landes formades per plantes herbàcies. La fauna d'aquesta zona és igualment variada: escurçó, llebre, guilla, àguila marcenca...

Cal esmentar igualment el microclima de ribera que es forma en els nombrosos cursos d'aigua, amb una vegetació formada per verns, freixes i pollancres, entre d'altres. Pel que fa a la fauna d'aquests àmbits, cal destacar la truita, el barb i l'anguila.

Text redactat per: Quim Mateu.  Data: 2007