Breu història de les parròquies de Fogars de Montclús

Font: 
pas

Per parlar de la història de Fogars de Montclús cal remetre’ns a la història de les seves tres parròquies.

 , , , , , , , , , , , El lloc de Fogars es troba documentat l’any 1066 i 1082, i va ser el 1144 quan es va consagrar una nova església dedicada a sant Cristòfol. Dins aquesta parròquia hi ha la capella de Santa Fe, que consta que ja existia l’any 1231, si bé actualment està del tot modificada i no en queda res de l’antic romànic. Entre el 1452 i el 1867 la parròquia de Fogars va ser sufragània de l’església de Sant Martí de Mosqueroles.

 , , , , , , , , , , , El lloc de Mosqueroles és documentat l’any 978 i la seva església de Sant Martí, l’any 1104. Dins aquesta parròquia és on es va construir l’església de Santa Magdalena o Sant Marçal de Baix.

 , , , , , , , , , , , La tercera parròquia és la de Sant Esteve de la Costa de Montseny, consta com la més antiga del terme i és documentada, com hem dit, el 19 d’agost de 862, si bé l’església actual fou construïda al segle XII. Aquesta parròquia l’any 1219 va passar al domini de Sant Quirc de Colera de l’Empordà. L’any 1392 es va fundar un benefici sota l’advocació de santa Magdalena de l’església d’Hortsavinyà, a la qual la parròquia de la Costa havia de pagar el delme. Atès que ni els propietaris ni el rector de la Costa no volien pagar l’esmentat delme, l’any 1635 es varen iniciar una sèrie de processos que duraren diversos anys, fins que arribà el plet al tribunal de Rota, a Roma, el qual va sentenciar, el 9 d’abril de 1642, l’excomunió dels propietaris i del rector en el cas de no pagar el delme.

 , , , , , , , , , , , Lligada a la parròquia de Sant Esteve de la Costa de Montseny, hi ha la capella de Santa Maria de l’Illa, que depenia també del monestir de Sant Quirc de Colera, documentada al segle XII, va ser coneguda a partir del segle XVI amb el nom de la Mare de Déu de la Misericòrdia o de Sant Roc.

 , , , , , , , , , , , Durant tots aquestes segles la gent de Fogars de Montclús, dins les tres parròquies i sota el domini senyorial dels Agudes, els Montclús i els Cabrera, anaren construint diferents masos —uns força importants i altres de més rònecs— tot poblant el terme i patint guerres, pestes i dificultats. Però, malgrat tot, amb el seu treball i el seu esforç configuraren el que és l’actual municipi.

 ,

Text redactat per: Salvador Vilà , , , any: 2008