Personatges

Escrit de l'Assemblea de Toluges convocada pel bisbe Oliba, en nom del bisbe d’Elna, absent per pelegrinatge, en què declara la Pau i Treva de Déu (1027). Es posa en plaça una llei per protegir al poble i en contra de la barbàrie: "L’any de l’encarnació del Senyor XXVII després de mil, el XVII de les calendes 5 de juny, Oliba, bisbe de Vic, substituïnt6 Berenguer, bisbe d’Elna, (...) s’ha reunit amb els sacerdots i amb la multitud dels fidels, homes i dones, al comtat de Rosselló, al Prat de Toluges. Aquest bisbe ha declarat, conjuntament amb tot el clergat i el poble fidel, que cap habitant dins tot el comtat de Rosselló o el bisbat d’Elna, no havia d’atacar cap enemic seu, de la novena8 hora del dissabte fins a l’hora prima9 del dilluns (...); ni que ningú gosaria atacar una església o les cases situades a l’entorn dins un espai de trenta passes (...). Que si algú ha fet això, o si ho fa d’ara endavant i no demana perdó (...), serà excomunicat i fora de la santa Església catòlica i de tota la comunitat de fidels." Adaptat segons un extracte traduït del llatí per Pere Ponsich (Catalunya Romànica, volum XIV).

Una de les persones destacades dins de la societat massanenca és Antoni Morell i Mora, escriptor andorrà nascut a Barcelona l’any 1941; Boris I, rei d’Andorra i La neu adversa (premi Carlemany 1999) són alguns dels seus llibres. Va ser ambaixador d’Andorra al Vaticà, ha treballat a l’administració pública andorrana i actualment exerceix d’advocat. També cal citar la seva col•laboració en diferents publicacions periòdiques com ara l’Avui, La Vanguardia, El Periòdic d’Andorra, Diari d’Andorra i Set Dies. Dins el camp de les arts plàstiques, Maria Dolors Novellas, pintora i directora de l’Escola d’Art de la Massana, és tot un referent en l’ensenyament de les disciplines artístiques. Com a exemple d’una de les seves exposicions recordem “Els meus racons”, la qual constava de divuit pintures que plasmaven racons de llars rústiques i tenia com a protagonistes els espais íntims de les cases del seu entorn familiar. Jaume Riba és un fotògraf andorrà que ha col•laborat en revistes importants com per exemple Geo, Descobrir Catalunya i Altaïr. És especialista en fotografies de paisatges i gent, i n’ha publicat en llibres com ara Andorra, paisatges oblidats; Plenituds: Casa Rull i Convivències: el Parc del Comapedrosa. D’altra banda, podreu veure l’actor Xavier Fernández en les visites guiades teatralitzades que ofereix el Comú de la Massana.

El cim més emblemàtic és el Taga (2.039 m), cim que fou visitat el 1880 per l’escriptor Santiago Rusiñol. També va fer llargues estades a Sant Martí d’Ogassa l’artista contemporani Perejaume. El 6 d’agost de 2007, dia que feia 75 anys, en Lluís Maria Xirinacs va venir a morir en un bell indret d’Ogassa, al Pla de cal Pegot, segons tenia planificat des de feia anys, en un acte d’ofrena espiritual i sense prendre res, per la qual cosa el forense va certificar “mort natural”.

L’àmbit de les arts és on és concentren més escaldencs rellevants. N’és una prova Francesc Viladomat (Manlleu, 1899-Escaldes, 1989), un dels artistes més reconeguts a tot Andorra. Amb una vocació per l’escultura manifestada des de molt jove, va estudiar a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i Belles Arts del Districte V i va ser un dels impulsors del grup d’Els Evolucionistes (1917). El reconeixement a la seva obra no es va fer esperar gràcies a l’obtenció de diversos premis artístics, però amb l’arribada de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar i va adoptar Andorra com a lloc de residència. Sobre tota la seva àmplia producció artística, se’n pot visitar una exposició permanent al Centre d’Art d’Escaldes-Engordany. També cal destacar el pintor, escultor i galerista Angel Calvente, el qual va cursar estudis monogràfics de pintura i modelat a Granada i de pintura i escultura a l’Acadèmia Taller de l’escultor Joaquim Camps, a Barcelona. Va ser professor de pintura i dibuix a l’Espai d’Art del Comú d’Escaldes-Engordany i és membre i cofundador de l’Associació Grup de Creació La Xarranca. Actualment gestiona l’Espai 29, taller i galeria d’art. Per a més informació: www.espai29.com Com a pintor, també hi trobem Jaume Puig.

Miquel Farré, padrí de l'actual gerent de l'Hotel Parador Canaro, Josep M. Farré, va ser un dels primers carters que va tenir Andorra. Seguia la ruta de Soldeu a Portè i feia el trajecte a peu a l'estiu i amb esquís de fusta a l'hivern (encara els té exposats a l'hotel). La seva padrina, M. Dolors Areny, portava el telègraf a Cal Canaro i aquest aparell només era present a dos punts més d’Andorra: a la Posta i a Cal Huguet, tots dos de Sant Julià de Lòria. D’altra banda, el seu pare, Josep Farré, fundador de la pista de Ski Canaro, va muntar el primer canó de neu artificial que hi va haver als Pirineus i a Andorra. Cal Canaro, com es pot veure, sempre ha estat un lloc vinculat a l'esquí i a tota mena d’innovacions.

Joan Borras va ser, juntament amb altres persones que habitaven a la zona, un dels fundadors del Pas de la Casa. També hi va desenvolupar un paper important Jaume Brugat, català que s’hi va refugiar després de passar per França. Va muntar el primer teleesquí d’Andorra juntament amb Francesc Viladomat i va col•laborar en la fundació de la premsa andorrana, on cada setmana hi havia una crònica del Pas de la Casa. És autor, a més, d’un llibre en què el qualifica com l’únic poble orfe d’Andorra. Per a més informació: El Pas de la Casa, història d’un poble sense història, Jaume Brugat Dins el món de l’esport destaca Gerard Escoda, membre de l’equip nacional andorrà d’esquí alpí en especialitats com ara l’eslàlom gegant, l’eslàlom, la combinada i la súper gegant. Va participar en diversos Jocs Olímpics: als d’hivern de Calgary el 1988, els d’Albertville el 1992, els de Lillehammer el 1994 i els de Nagano el 1998.

El rei Sanç I de Mallorca li agradava estiuejar al seu castell de Formiguera. Va morir-hi el 4 de setembre de 1.324 i, tot i esperar la transferència del seu cos a l’església de Sant Joan de Perpinyà, va ser enterrat a l’església de Formiguera. En el seu honor es celebra la fira medieval la primera setmana de setembre. Albert I Grimaldi, príncep de Mònaco, va establir la seva segona residència prop de les llacunes de Camporells per dedicar-se a la caça. Va ser seduït pel bell paisatge i ja va advocar per a què fos un parc natural. François Picheyre va ser alcalde de Formiguera des del 1.945 fins el 1.983. Va nàixer en una família d’agricultors i va ser una figura emblemàtica del segle XX del Capcir i de Formiguera. Sempre va apostar pel desenvolupament i la modernització del poble, sense que aquest perdés el seu caràcter. El 1995 va guanyar la medalla de l’Ordre Nacional del Mèrit.

Aparició i miracle de Sant Pau.Diu la tradició que Sant Pau va  aparèixer vestit de peregrí a uns pastorets coixos i alesiats vora el mas de Bellmunt (ara mas de Sant Pau). Tragué una carabasseta amb aigua i la va tirar en una bassa tot assegurant que era aigua santa i que si tenien fe i s’hi rentaven serien guarits de tots els mals. Hi ha qui diu que tots hi van creure i es van rentar; una altra versió afirma que només ho va fer un, mentre els altres feien burla. El cas és que els que hi van creure van sanar al moment i van anar al poble a pregonar-ho. Des de llavors la gent va considerar que aquella aigua era miraculosa. Alguns estudiosos situen aquesta llegenda a la segona meitat del segleXVI i diuen que és l’origen de la construcció de l’ermita. Però sembla que anteriorment ja existia una ermita en aquest lloc.  

Mossèn Joaquim Garcia Girona(1867-1928). La seua obra principal és el poema Seidia, que narra el principi de la conquesta valenciana             protagonitzada per Jaume I, en un intent d’imitar el Canigó de Verdaguer. L’any 1922 l’Ajuntament el va nomenar fill adoptiu i va assignar el seu nom al carrer de l’Hostal.      

L’alcalde de la República. Matías Sangüesa Guimerà*va ser tractant de ramat porquí i de productes tèxtils però, sobretot, polític: alcalde de Morella (1931-36), president de la Diputació de Castelló i fins i tot governador civil durant una setmana. Com a representant del poble tenia tres obsessions: la creació d’escoles (als Llivis, a l’Hostal Nou, al convent de Sant Francesc…); les  carreteres, sobretot la pista Castelló-Saragossa però també el camí exterior que talla la murada des de 1934 a la torre de la Font; i la conservació del patrimoni, reivindicacions encara vigents.