Història

Pla de Can Cabanyes i Sant Bartomeu de Cabanyes

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
El terreny on està situat el jaciment de Can Cabanyes està format per una sèrie de camps de conreus que es troben a tocar l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes. Els primers indicis del jaciment foren el material ceràmic trobat per J. Estrada a la zona. Segons l'autor apareixien de manera esporàdica i en superfície fragments de tègula, ceràmica grollera de cuina reduïda i algun fragment de dòlia, encara que no es va documentar cap estructura. Cal esmentar que posteriorment, més a migdia, ver els 1992 es realitzar una prospecció on es varen documentar restes ceràmics ibèriques i estructures de paret seca. D'aquesta manera hom planteja la possibilitat de que aquest jaciment romà suposi una perduració d'aquell ibèric, documentat al sud de l'ermita de Sant Bartomeu o, en canvi, que es tracti d'un establiment de nova planta d'època romana. En qualsevol dels casos aquestes hipòtesis es poden justificar mitjançant l'evidència de material constructiu, emmagatzematge i d'us comú diari (tègula, dòlia, ceràmica grollera de cuina), encara que la falta d'una excavació sistemàtica i de material més rellevant, no fan possible ser més precís en l'acotació cronològica.
Autor / Font: 
Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Sant Bartomeu de Cabanyes

Dolmen de Can Planes

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
Es tracta d'un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs. Es tractaria doncs d'una galeria catalana petita. Conserva part de l'estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 m per 1,06 m. No s'hi observen restes del corredor ni de l'estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral. S'esmenta per primera vegada a l'Anuari de l'Institut d'estudis Catalans dels anys 1913-14, la referència d'un dolmen "cerca de La Roca". Més tard, Bosch Gimpera, a la "Prehistòria Catalana" el cita com a dubtós i l'anomena de "Cansolà". Amb aquestes referències el Sr Josep Estrada el va buscar i identificar amb el nom de can Planes. (Font: Diputació de Barcelona)
Autor / Font: 
Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Dolmen de Can Planes (Font: PAS)

Can Planes i l’entorn

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
Gran masia d'època moderna formada per un edifici principal amb quatre ampliacions posteriors adossades i un pati tancat. A la façana principal s’hi poden observar un campanar d’espadanya i un rellotge de sol policromat en molt mal estat. Es tracta d’una gran construcció, que mostra la riquesa de la família que hi habitava, com es pot suposar dels elements constructius: assecadors o espitlleres com de les altres construccions que s’hi poden trobar: un trull enrunat, una bassa i una piscina d'edificació recent. L'edifici sembla ser del segle XVII-XVIII, però la tercera planta sembla que va ser ampliada a final del segle XIX o principi del segle XX. Prop d'aquest indret hi podem trobar dues fonts: la font de Can Planes i la font de la Mansa, una font natural que es troba ubicada dins de la ruta prehistòrica de La Roca, a prop de Can Ronces. La font, d'aigua no tractada, té el nom de la zona on es troba, que ve donat per la seva tranquil·litat i calma.
Autor / Font: 
PAS
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Can Planes (Font:PAS)
Bassa de Can Planes (Font:PAS)
Rellotge de Can Planes (Font: DIBA)
Can Planes (Font:PAS)
Font de Can Planes (Font: DIBA)

Ajuntament de La Roca – Can Sol

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
Can Sol fou construït l'any 1920 per l'arquitecte Lluís Planas i Calvet, autor de diverses obres modernistes a la comarca i representant del corrent més ornamental i exuberant pel que fa a la decoració. Tot i això, l’edifici té un caire més noucentista. Can Sol va ser encàrrec del Sr. Pinyol, però no la va poder acabar per falta de diners. Entre el 1920 i 1923 la va comprar la senyora Agustina, dona de Joan Sol, i va fer construir tot el recinte. Durant la guerra civil, part de l’edifici (on hi ha el jutjat de pau) fou ocupat pel Comitè, l'Ajuntament i un grup de guàrdies d'assalt. Després de la guerra, dues mestres de la Roca hi visqueren i, més tard, la família Gavarró ocupà l'edifici on hi ha actualment la Policia Municipal. Un cop mort el senyor Sol, el seu hereu vengué la propietat a Jaume Vallhonesta. Posteriorment, Francesc Mestres i Andreu, ex alcalde de la Roca, la comprà i convertí en Casa de la Vila.
Autor / Font: 
PAS
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Ajuntament de La Roca – Can Sol

Església de Sant Sadurní de La Roca

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. Als peus del temple hi ha el cor. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. La façana presenta un portal gòtic d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles. Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs. L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. El temple ha patit diverses i continues renovacions i  reconstruccions, fins a tenir l’aparença actual. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.
Autor / Font: 
PAS
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Església de Sant Sadurní de La Roca (Font: DIBA)
Església de Sant Sadurní de La Roca  (Font: DIBA)
Interior de l'Església de Sant Sadurní de La Roca  (Font: DIBA)

Jaciment de Sant Sadurní de La Roca

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
Jaciment inèdit situat a la paret dreta de la tanca de l'església de Sant Sadurní de la Roca i de la rectoria, a la part posterior, on s'observaven fragments de tègula i de picadís de cronologia romana. Les restes, reaprofitades per a la construcció i reformes del temple, podrien haver estat relacionades amb un lloc d'habitació, tot i que actualment no hi ha estructures visibles. Tot i això, actualment no s'observa cap dada relacionada amb el picadís romà, donat que no s'observa cap tanca de protecció del temple. El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1968. Segons sembla, sota el temple actual, existeixen els fonaments de la primitiva església del segle X. L'any 1983, en motiu d'unes obres efectuades al subsòl de l'església, van aparèixer restes d'esquelets humans i monedes. (Font: Diputació de Barcelona)
Autor / Font: 
Diputació de Barcelona, Patrimoni Cultural
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Jaciment de Sant Sadurní (Font: Diputació de Barcelona)

Punts d'interès de La Roca al pas d'El Camí

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
1.     Glorieta d’en Puntes, el bosc dels Quaranta Pins i jaciment romà 2.     Can Sora 3.     Can Roc 4.     Jaciment de Sant Sadurní de La Roca 5.     Església de Sant Sadurní de La Roca 6.     Nucli antic de la roca 7.     Monument a Josep Anselm Clavé 8.     Ajuntament de La Roca – Can Sol 9.     Can Torrents 10.  Can Planes i l’entorn 11.  Dolmen de Can Planes 12.  Pedra de l’Escorpí 13.  Pedra foradada 14.  Font de la Mansa 15.  Pla de Can Cabanyes i Sant Bartomeu de Cabanyes   Cal destacar que fora del recorregut hi trobem El Castell de la Roca, que podem veure des de qualsevol punt del municipi. Els punts del text estan ordenats en el mapa a mesura que es van trobant, to seguint el recorregut des de Granollers cap a Òrrius.
Autor / Font: 
PAS
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Punts d'interès del nucli de La Roca al pas d'El Camí
Punts d'interès de La Roca al pas d'El Camí

El vot del poble

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
La Pesta negra del segle XVII afectà també La Roca. Entre el novembre del 1651 i els inicis del 1653 van morir 92 habitants de La Roca, que varen ser enterrats en llocs aïllats prop del lloc de fallida. En aquella època hi havia 165 habitants, entre fidels i soldats espanyols i francesos, el que va suposar una minva del 60% de la població.És per això que els roquerols varen acudir a Sant Sebastià (protector contra la pesta i el patró (no reconegut oficialment) dels homosexuals), a fer vot de celebrar cada any una festa en honor seu si els salvava. Avui en dia doncs, aquesta festa es segueix celebrant amb una missa anual.
Autor / Font: 
PAS
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
El vot del poble de La Roca (Font: DIBA)

El Castell de La Roca

Data: 
18/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
El Castell de La Roca es troba dalt d’un turó, elevat sobre el municipi de La Roca, des del que no se’n perd en cap moment la visió. És un edifici de planta irregular constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó. La fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix mostren espitlleres i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes. La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès. Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, a partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria Antoni Rivière i Manén, actual propietari. (Font: Diputació de Barcelona)
Autor / Font: 
Diputació de Barcelona
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Castell de La Roca
Castell de La Roca (Font: DIBA)
Castell de La Roca des del nucli (Font: DIBA)

Història de Vilafranca de Bonany

Data: 
12/06/2014
Ubicació: 
Temàtica: 
En època islàmica, les seves terres formaven part del districte de Yiynaw Bitra, i les alqueries més representatives de l'actual terme eren Lanzell i Albadellet. En el repartiment que seguí a la conquesta, correspongué al rei Jaume I, el qual cedí l'alqueria Lanzell, a Ramon Saclusa, situada dins terrenys de la parròquia de Petra. Cap a 1242, l'alqueria Lanzell passà a l'orde del Temple, i es denominà Sant Martí de Lanzell. El 1620 el senyor de Sant Martí, Pau Sureda i Campfullós, obtingué permís per poder establir part de la possessió fideïcomesa de Son Pere Jaume amb l'objectiu de fixar-hi població per treballar a les seves possessions. D'aquesta manera sorgí el nucli de població de Vilafranca que, com que feia part de la baronia dels Sureda de Sant Martí, era un nucli franc de tot tipus de contribucions i serveis respecte al Regne, però no en relació als senyors, que exercien la jurisdicció sobre els habitants i percebien drets dominicals. Així i tot, els pagesos tenien avantatges fiscals, com no haver de contribuir a les talles. El 1633 l'historiador Joan Dameto la denomina Vilafranca de Sant Martí. El nom de Bonany prové d'una llei de 1916 que marcava l'obligació d'afegir un apel.latiu als pobles d'Espanya que tenien el mateix nom. Atès que el nom complet de Vilafranca de Sant Martí no es mantingué complet, sinó que només en restà la primera part, el reial decret de 27 de juny de 1916 imposà l'afegitó 'de Bonany', tal com avui es coneix.   Font: Ajuntament de Vilafranca
Autor / Font: 
"ITINERARI PER VILAFRANCA DE BONANY I SANT MARTÍ AMB GASPAR VALERO", Ajuntament de Vilafranca
Text aportat per: 
PAS
Data: 
06/2014
Història de Vilafranca de Bonany
Contingut sindicat
Aquest vincle no va enlloc