Vallès Oriental

Patrimoni: 

A la comarca hi podeu trobar restes històriques que van des de l’origen de l’home fins a l’època romana; a la serralada Litoral n’hi ha de prehistòriques i ibèriques, mentre que a Caldes de Montbui i a la vila de can Terrés de la Garriga se’n conserven del temps dels romans. Són d’època més moderna el campanar d’art romànic de l’església de Sant Pere de Vilamajor, la construcció renaixentista de la Porxada -emblema de la capital de Granollers- i les torres d’estiueig modernistes de centres importants com l’Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany, la Garriga, Granollers o Cardedeu. Rondant per aquestes terres, si sentiu brogit de motor no us espanteu, que és el circuit de Montmeló.

Tradicions: 

Les tradicions més destacades de la comarca són les festes del Corpus de la Garriga,la dansa de Castellterçol i el ball del ciri (que es fan per festa major) i el ball de gitanes. A més, no ens podem estar d’anomenar la Festa Major dels Blancs i els Blaus de Granollers i el festival d’estiu Caldeja’t  de Caldes ce Montbui

Dades Generals
Superfície: 
851.00km²
Data Població: 
2012
Població: 
402 632hab.
Densitat població: 
473.13hab/km²
Introducció: 

Ubicació. Composta per trenta municipis, és la comarca més gran en superfície del voltant de Barcelona i la menys poblada. Està situada en plena depressió Prelitoral, fet que li ha donat el caràcter de terra de pas al llarg de la història. Queda franquejada, al nord, pels cingles de Bertí i el Montseny i, al sud, per la serralada litoral. Terra de muntanya però també de planes fèrtils, és regada per dues conques: la del Besòs, a  l’oest, i la del Tordera, a l’est.

Medi i Paisatge: 

La comarca té prou cabuda i valor paisatgístic per a tres parcs naturals. El primer que esmentem, el Parc Natural del Montseny; ocupa una extensió de 30.120 ha que està distribuïda en divuit municipis repartits entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona. Dins d’aquesta zona protegida, més amunt de la població de Cànoves i prop del pantà de Vallforners, hi podeu trobar un dels arbres monumentals més interessants de Catalunya, el castanyer de Can Cuch, que fa un perímetre de 12 m; si feu cap al Parc Etnològic del Tagamanent, en canvi, podreu observar com era la vida al món rural durant el segle XVIII. Els altres dos parcs d’interès estan situats entre les comarques del Maresmei elVallès Oriental i són el Parc del Montnegre – Corredor, amb una extensió de 15.000 ha, i el  Parc de la Serralada Litoral, amb 4.053 ha.Al nord-oest hi ha els cingles de Bertí, amb l’encisador espai de Sant Miquel del Fai i les cascades del Tenes, i molt a prop, al cim d’Àligues, hi podeu veure el vol de més de vint espècies diferents d’aus rapinyaires. Més al sud, a Mollet, en una de les zones més industrialitzades de la comarca, s’hi amaga un espai reservat per a boscos, masies i camps: l’Espai Rural Gallecs.

Etimologia del nom: 
La comarca se cita per primera vegada en un document del s.IX amb el nom de (regiones) vallense, que deriva del mot llatí valle, "vall". La distinció entre Vallès Occidental i Vallès Oriental no es va produir fins a la divisió administrativa el 1936, moment en què per la seva extensió i nombre d'habitants, va quedar seccionada la que havia estat la sotsvagueria del Vallès
Gastronomia: 

Són productes típics d’aquesta zona les mongetes del ganxet, els tomàquets montserrat, diversos fomatges frescos artesans amb denominació d’origen, els embotits,  els carquinyolis de Caldes i els borregos de Cardedeu, les codinetes (galetes amb pinyons de Sant Feliu de Codines), el rajol de Granollers (un pastís) i  els vins de Martorelles i Santa Eulàlia de Ronçana.

Activitat econòmica: 

El sector primari, abans amb molt de pes, actualment només representa l’1% de la producció comarcal; hi predomina el conreu de secà i hi ha certa presència de la cria de bestiar boví, porcí i aviram. La indústria (36%), caracteritzada per la presència de la tèxtil, la metal·lúrgia, la química i l’alimentària, va perdent força en detriment d’un sector serveis en creixement (52%). La proximitat de Barcelona, les bones comunicacions, l’abandonament del sòl per a ús agrari i la descentralització de la indústria han facilitat la proliferació de polígons industrials, així com la creació d’urbanitzacions de poblament, dispers que han afavorit la construcció (9%). Tots aquests factors són la causa d’un brusc salt demogràfic. Mentre que poblacions com Granollers, Mollet i Parets formen conurbacions amb els municipis veïns, tendeixen a desaparèixer la població dels nuclis més petits de muntanya i el típic poblament vallesà de masies disperses. Actualment, el Vallès Oriental és la comarca amb més producció d’habitatge dispers de l’àrea metropolitana.

Museus: 

La gamma museística d’aquesta comarca engloba àmbits força diversos. A Granollers, per començar, hi ha dos museus, un d’abast comarcal i un altre dedicat a la natura. Si us atanseu a Cardedeu podreu veure, dins del  Museu Tomàs Balvey, una de les farmàcies antigues més ben conservades; d’altra banda, a Castellterçol trobareu la casa pairal d’un dels principals polítics catalanistes: Prat de la Riba. I ja voltant per aigües més artístiques, us hem de fer saber que al museu Thermalia deCaldes de Montbui, a més de conservar-s’hi l’empremta que els romans van deixar a la població a través de les termes, hi ha part de l’obra de Manolo Hugué i de Picasso. I a Mollet, més art, tot fent un recorregut pels s. XIX i XX, conduïts per la producció catalana i, sobretot, l’obra del pintor Joan Abelló.

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic? La companyia que enllaça la majoria de municipis amb la capital comarcal i els principals nuclis de població amb Barcelona és Sagalés. La seva pàgina web és:www.sagales.com, i el telèfon: 902 130 014

Amb Ferrocarril: La comarca compta amb les línies de Rodalies C-2 (de Sant Vicens de Calders a Maçanet) i C-3 (de l’Hospitalet a Puigcerdà)

 

Els trens regionals de Girona a Barcelona paren a Granollers i a Sant Celoni.

Cita: 

“En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

Com el Vallès no hi ha res".

 

Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986), també conegut amb el pseudònim de Pere Quart) Corrandes d’exili