Missatge d'error

  • Warning: include(/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg): failed to open stream: No such file or directory a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).
  • Warning: include(): Failed opening '/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg' for inclusion (include_path='.:/usr/local/phpfarm/inst/php-5.3.26/lib/php/') a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).

Selva

Patrimoni: 

Podeu conèixer més a fons la història d’aquestes terres visitant el llegat arquitectònic i cultural deixat per les civilitzacions que hi han anat passant: les ruïnes del poblat iber de Puig Castellet de Lloret de Mar, les restes romanes de Caldes de Malavella, la vil·la romana dels Ametllers de Tossa de Mar i el pont Vell de Sant Julià del Llor i Bonmatí. A més, si us interessa seguir els passos dels Cabrera, principals senyors feudals de la zona, podeu veure el seu palau vescomtal a Blanes o la seva principal fortalesa, el castell de Montsoriu, a Arbúcies. A la comarca, però, també hi ha el castell de Santa Coloma de Farners (del s. XI) i el castell de Torcafelló (del s. XII), els centres històrics d’Hostalric i Tossa de Mar, el barri gòtic d’Anglès i la Porxadad’Amer.

Tradicions: 

Les tradicions més destacades de la Selva són les Enramades de la festa de Corpus d’Arbúcies, el ball de les Almorratxes i la processó marítima de Santa Cristina, l’ascensió i aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Farners de Santa Coloma de Farners, la Festa del Pelegrí de Tossa i la Festa del Ranxo -per carnestoltes- de Vidreres.

Dades Generals
Superfície: 
995.00km²
Data Població: 
2011
Població: 
172 280hab.
Densitat població: 
173.10hab/km²
Introducció: 

A mig camí entre l’àrea metropolitana de Barcelona i la ciutat de Girona, és una comarca plena de contrastos. Al nord i a l’oest s’estenen el Montseny i les feréstegues Guilleries, però més cap al sud el terreny se suavitza; un cop a la vall de la depressió Prelitoral la comarca torna a onejar i s’enfila per la serralada Litoral, després l’aigua de la Selva té via lliure cap al mar.  Aquesta diversitat ha dificultat la definició dels límits comarcals, tot i que –pot semblar contradictori- la Selva és una de les identitats més arrelades popularment. L’any 2001 es va fer la proposta d’una Selva Marítima que tingués Blanes com a capital i que agrupés els municipis meridionals de l’actual comarca i els més orientals del Maresme. No obstant, aquesta opció es va desestimar. La comarca de la Selva, composta per vint-i-sis municipis,  té la capital situada a Santa Coloma de Farners, malgrat que Blanes és la ciutat més poblada. Aquestes terres estan regades per dues conques: la de la Tordera, al sud-oest, i la del Ter, al nord, on trobem l’embassament de Susqueda.

Medi i Paisatge: 

La comarca de la Selva està envoltada per paisatges muntanyencs ben diversos: els bells paratges del Collsacabra, culminats per les cingleres del Far, al nord de la serralada Prelitoral; les humides i feréstegues Guilleries passat el pantà de Susqueda;el Montseny i el Montnegre, a l’extrem occidental de  la  comarca, i a les terres llevantines, envoltant Tossa de Mar, el massís de Cadiretes, una singularitat entre la plana i el mar.

Al centre de la Selva, a la vall, hi ha els suaus turons granítics de Maçanet i més al nord, els característics estanys de Sils, que formen un petit sistema lacustre; a Vilobí d’Onyar, per contra, hi ha el conjunt volcànic de la Crosa de Sant Dalmai, amb un cràter que va fer sortir una erupció durant el període quaternari. A més, els amants de la botànica heu de conèixer l’existència de tres jardins importants: el jardí de model renaixentista italià de Santa Clotilde, a Lloret; el jardí tropical Pinya de Rosa, a Blanes; i el jardí botànic Mar i Murta.

Etimologia del nom: 
El nom de la comarca se cita per primera vegada en un document del segle XIII amb la forma Silva (“bosc, forest”). Aquest mot ha intervingut en la formació de diversos topònims catalans.
Activitat econòmica: 

L’elevada superfície forestal de la comarca, juntament amb la varietat d’espècies existents, va fer que l’explotació dels boscos selvatans fos un dels principals motors econòmics fins al segle XX i que la doga i el rodell que s’hi fabricaven fossin coneguts a tota la península. Actualment, però, el sector primari només ocupa el 3,42% de la població activa de la comarca. Tot i així la indústria del moble és significativa a la zona del Ter Brugent, una zona que, com la de les Guilleries, està poblada per petits poblets i propicia el turisme rural i el senderisme de muntanya. La complexitat socioeconòmica també és afectada per la diversitat de terreny. La depressió Central -per on passa l’autopista- és el centre industrial (27,34%) de la comarca, que rep la descongestió de l’àrea barcelonina (Maçanet és un dels municipis més actius, seguit de Riudellops de la Selva, Sils, Vidreres i Caldes de Malavella). La zona costera, amb la indústria turística al capdavant, és el motor de l’economia selvatana i on predomina més clarament el sector serveis (56,38%). Arbúcies i Santa Coloma de Farners són dues zones de creixement econòmic aïllat vinculades, respectivament, a la represa del sector industrial i al sector serveis. L’augment demogràfic de la comarca i la creació de segones residències ha propiciat el desenvolupament del sector de la construcció, que ocupa el 12,87% de la població activa.

Gastronomia: 

Són plats típicament selvatans el pollastre amb escamarlans, l’ànec amb peres, les guatlles farcides, l’estofat amb cansalada, el mar i muntanya de Tossa i l’ànec amb salsafins. El salsafí és una arrel de la família de les escurçoneres (arrels similars als naps); el que es conrea a la Selva -principalment a la zona de la plana de la comarca- és particular, ja que es diferencia dels altres salsafins pel seu color de tonalitats marronoses i pel seu gust fi i delicat. La comarca disposa, a més, d’una gamma de productes típics dolços: les teules i les flors de Farners, els rierencs, els modernistes o el pa de pessic que, entre molts altres, han creat la ruta Dolça.

Museus: 

La temàtica museística de la Selva és àmplia i variada. Pel que fa a l’art, Lloret de Mar disposa d’una important col·lecció de maquetes navals, dibuixos de Joan Llaverias, pintures de Josep Carretero i fotografies antigues de la ciutat realitzades per Emili Martínez; el museu de Tossa de Mar, que és un dels primers museus d’art contemporani  de Catalunya, conté obres de M. Chagal, J. Metzinger, E. Armengol,  i una col·lecció de vidre del s. XVIII, i a Breda trobareu el museudedicat a l’artista noucentista Josep Aragay. Per una altra banda, podreu conèixer el lligam que la societat ha establert amb el massissosdel Montseny i les Guilleries a la Gabella d’Arbúcies i a Sant Hilari Sacalm, respectivament.  Però si el que us apassiona és el món del motor, us recomanem de visitar la col·lecció d’automòbils Salvador Claret de Sils. I per fer gana, res millor que una ullada al procés d’elaboració de les galetes del Museu Trias de Santa Coloma.

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi . Autobús.  Recorren la comarca companyies com Teisa o la Hispano Hilariense, consulteu-ne els horaris a:  www.teisa-bus.com

www.hispanohilarienca.com 

 Ferrocarril. La comarca compta amb les línies de Rodalies: ·C-1 (de l’Hospitalet a Maçanet, passant per la costa) ·C-2 (de Sant Vicenç de Calders a Maçanet, per l’interior). A partir de Maçanet es pot arribar a Sils, Caldes o Riudellots de la Selva amb el Regional que va en direcció Figueres.

Cita: 

Així parlava l’escriptor Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 – Llofriu, Baix Empordà, 1981) de la comarca de la Selva l’any 1971: “És un paisatge clar sense ésser brillant, dolç sense ésser apagat, inefable sense ésser deliqüescent. És un paisatge per a viure-hi tranquil·lament, per a estar-hi....”