Missatge d'error

  • Warning: include(/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg): failed to open stream: No such file or directory a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).
  • Warning: include(): Failed opening '/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg' for inclusion (include_path='.:/usr/local/phpfarm/inst/php-5.3.26/lib/php/') a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).

Ripollès

Tradicions: 

La majoria de festes estan lligades a la ramaderia i al treball de la terra. Aquest és el cas de la Tria de Mulats d’Espinavell, la Festa de la Llana i Casament a Pagès de Ripoll, el Concurs internacional d’habilitat amb gos d’atura de Ribes de Freser; les fires de bolets a Ogassa, Campelles i Setcases; la Festa de la Sega i el Batre a Gombrèn, la tala de troncs a Vallfogona de Ripollès o la Fira de Sant Isidre de Sant Joan de les Abadesses. Altres cites tenen un vessant més cultural; el ball dels Pabordes de Sant Joan de les Abadesses, la dansa de Campdevànol, la dansa de Gombrèn, el ball de la Maniera d’Ogassa, la Processó dels Sants Misteris de Camprodon o la caminada popular per la Via Romana de Sant Pau de Segúries.

I no ens oblidem de jornades festives lligades amb el passat medieval, el Mercadal del Comte Guifré a Ripoll, el Cicle de Representacions del mite del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses i la Festa del Cavall del Comte Arnau a Gombrèn. Precisament relacionat amb aquest passat comtal, el Ripollès disposarà ben aviat de tres centres d’interpretació, situats al costat del Monestir de Ripoll, al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses i al Santuari de Montgrony a Gombrèn, que explicaran i oferiran productes turístics al voltant de les figures dels comtes Guifré i Arnau, l’abat Oliba, l’abadessa Emma i Otger Cataló. Es tracta del producte turístic Terra de Comtes i Abats que recupera el llegat comtal i històric de la comarca del Ripollès.

 

Randellaires.

L’any 2001, un grup d’onze músics comença a interpretar els cants populars del Ripollès, basant-se en llibres de recerca de folklore i cants populars com La Dansa Popular a les Comarques Gironines (1980), i Cançoner del Ripollès (1998), que aplega els treballs dels folkloristes de començaments del segle XX. Amb harmonies, ritmes i estructures noves, converteixen les cançons i balls centenaris de les muntanyes del Ripollès en una proposta audible i ballable per a la gent del nou segle. Resten oberts a tots els documents, músiques i tradició oral dels Països Catalans. I també creen la que anomenen música popular del segle XXI.

 

“Recuperem, doncs, ara aquest material, i desvetllem-lo donant-l’hi un nou tomb a la seva trajectòria amb la dignitat que mereix, en recordança d’aquelles persones que hi dedicaren llargues hores de treball il·lusionat”

 

 

Dades Generals
Superfície: 
956.24km²
Data Població: 
2005
Capital: 
Població: 
26 400hab.
Densitat població: 
27.00hab/km²
Introducció: 

La comarca del Ripollès limita al nord amb la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir. A l’est ho fa amb la Garrotxa; a l’oest amb el Berguedà i al sud amb Osona. És un territori muntanyenc en què dos cursos fluvials li confereixen personalitat, el Ter i el Freser. Els dinou municipis que conformen el Ripollès, s’agrupen en tres àrees geogràfiques. La Vall de Ribes està formada per Ribes de Freser, Campelles, Toses, Planoles, Queralbs i Pardines. La Vall de Camprodon la integren Camprodon, Sant Pau de Segúries, Setcases, Vilallonga de Ter, Llanars i Molló. Al sud trobem al Baix Ripollès, que engloba Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Vallfogona de Ripollès, Gombrèn, i les Llosses.

Medi i Paisatge: 

El Ripollès és una comarca de muntanya situada als Pirineus orientals. Pels amants del muntanyisme, de fer ascensions a cims emblemàtics o simplement per gaudir d’una visió, gairebé aèria del Ripollès i de comarques veïnes, us animem a pujar les vint-i-sis cims que tenen una alçada superior als 2000 metres; tot un repte. El que té una major altitud és el Puigmal (2.910 m). Altres cims que tenen anomenada són: el Bastiments (2881 m), el Noufonts (2.861 m), el Balandrau (2585 m) o el Costabona (2.465 m). En un nivell inferior, en una situació paral·lela a aquests cims, hom troba la serra Cavallera. Els cims més importants són el Taga ( 2.040 m) i el puig Estela ( 2.013 m).

 

A més d’aquests cims, de comes, serres i colls, la comarca es configura mercès a cursos fluvials que amb l’acció de l’aigua han donat cos a diverses àrees territorials o subcomarques en el sí de la comarca. Aquest és el cas de la vall de Camprodon, formada essencialment per l’alta vall del riu Ter i per la vall de Molló, regada per les aigües del Ritort. A la confluència dels dos rius es formà la vila de Camprodon, que és el nucli més important de la vall. Les fonts de riquesa són el conreu de farratge, cereals i trumfes en l’àmbit agrícola; cria de bestiar oví, cavallar i vacum, i el sector serveis, estretament vinculats amb el turisme. A l’altra banda d’aquesta vall trobem la vall de Ribes. Aquesta, anomenada vall Petrariense entre els segles X i XII, és formada per la conca alta del Freser -que comprèn la vall de Núria-, per la vall del Segadell o de Pardines i per la val del Rigard o de Toses. El fet que l’orografia sigui més agresta que la vall de Camprodon o el Baix Ripollès, fa que el pes de l’agricultura, de sempre, hagi estat testimonial. La ramaderia i els oficis subsidiaris d’aquesta, l’aprofitament de les aigües, i el sector serveis són el principal potencial econòmic. El Baix Ripollès, presenta un paisatge més obert, fet que ha facilitat una major presència antròpica i l’establiment d’indústries.

 

La vegetació de la comarca es caracteritza pel predomini dels boscos. En funció de l’altitud en què ens trobem podem veure un determinat tipus d’arbres i plantes. Fins als 1500 metres, aproximadament, sovintegen els boscos d’arbres de fulla caduca –rouredes de roure martinenc-, i per les pinedes de pi roig. A partir d’aquella alçada i fins al 2300 m hi ha una vegetació de tipus subalpí, amb una major presència de pi negre. L’estatge alpí, a partir d’aquesta altitud, ocupa la franja compresa entre el Costabona i el Puigmal. Hi predominen els prats, ja que els boscos, a causa de les difícils condicions climàtiques, no hi poden créixer.

 

La diversitat arbòria i vegetal comporta l’existència d’una determinada fauna en cadascun dels nivells. A les cotes més baixes abunden el porc senglar, la guineu, la mostela, el teixó, i nombroses espècies de rèptils, amfibis i aus. En el paisatge subalpí viuen ocells com el gamarús, el gall fer, o l’isard. Aquests mamífers també els podem veure en el nivell alpí, en el qual també viuen el mufló, la marmota, l’ermini, la fagina, el voltor, la perdiu blanca, el trencalòs, el xoriguer, l’àliga daurada,la guineu, el tritó pirinenc.

 

El Ripollès té gairebé un 35% de la seva superfície protegida a través de 10 espais d’interès natural (per a més informació podeu consultar la web del Consorci per a la protecció i gestió dels EINs del Ripollès www.ceinr.cat). Enmig d’aquest paisatge natural s’hi pot trobar un paisatge humà lligat al usos d’aquest territori, com les cabanes de pastor, les places carboneres, les teuleries, però el paisatge que hom valora al Ripollès és el patrimoni artístic d’alt valor amb una de les concentracions d’art romànic més grans d’Europa: 98 monuments presents arreu de la comarca.

 

 

Etimologia del nom: 
El nom de la comarca procedeix del de la vila i antiga vegueria de Ripoll i del Ripollès. L’adopció d’aquest nom per a la totalitat de la comarca és modern -des de la Segona República- ja que en anterioritat els habitants de les valls de Ribes i de Camprodon no s’havien considerat mai del Ripollès.
Gastronomia: 

El Ripollès compta amb una varietat de productes agroalimentaris que promociona amb la marca territorial pròpia anomenada Producte del Ripollès. Sota aquesta marca s’ofereixen productes de qualitat produïts, transformats i/o elaborats i envasats a la comarca. En quant a carn sobresurt per la seva qualitat, la de vedella del Ripollès i de vedella blanca de Muntanya, la de poltre de muntanya, la de xai, la de porc; així com el embotits, cas del fuet o el bull. La llet i els derivats làctics, i la trumfa o patata de la Vall de Camprodon també són de consum recomanable. No podem deixar d’esmentar els dolços típics de la contrada: els Mets de Ribes de Freser, les carícies o moixaines de Ripoll, la coca de l’Abadessa o les petjades del Comte Arnau a Sant Joan de les Abadesses, els dansaires o les pedres del Freser a Campdevànol, i les galetes de Camprodon.

 

Activitat econòmica: 

El Ripollès és una comarca on el sector primari juga un paper molt important. A causa del relleu muntanyós, l'agricultura hi té un paper secundari i part del terreny es destina a pastura. La ramaderia semi-extensiva té una gran preponderància; hi ha unes 500 explotacions ramaderes censades, de les quals la majoria corresponen a l’explotació de vaques alletants o de carn (el 20% del total a Catalunya). Aquest sistema de producció, que comprèn també el sector de la vaca de llet, l'equí, l’oví i el cabrum, contribueix al manteniment del paisatge a través del pastoreig i garanteix la presència d’explotacions i, per tant, de pagesos al territori. Aquest fet es considera clau per a la protecció de l’entorn i també per a la reducció del risc d’incendis forestals.

 

Entre la ramaderia cal destacar la producció de races autòctones. En el cas del bestiar boví, la raça Bruna dels Pirineus Catalans; en l'oví, la raça Ripollesa i, en el sector equí, la recent aprovada raça de Cavall Pirinenc Català. En quant a la indústria, de sempre hi ha hagut un predomini del treball dels metalls existents al subsòl. Posteriorment, va sorgir la indústria metal·lúrgica, amb l’aparició d’importants empreses capdavanteres en el sector. Una presència industrial sobretot implantada al Baix Ripollès a la qual s’afegí una forta indústria tèxtil. Avui, aquest darrer àmbit pràcticament ha desaparegut i la crisi que està travessant la indústria metal·lúrgica ha fet que sorgeixin nous sectors, com la indústria agroalimentària i el turisme.

 

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic? Recorren la comarca les companyies d’autocar Teisa i Mir, consulteu-ne els horaris a:

www.teisa-bus.com i www.autocarsmir.com

Ferrocarril. Per Ripoll, Campdevànol i una part de la vall de Ribes transcorre la línia del ferrocarril transpirinenc Barcelona-Ripoll-Puigcerdà-la Tor de Querol (trens diaris regionals). Per consultar horaris: www.renfe.es