Noguera

Patrimoni: 

El fet d’haver estat l’avantguarda de la Catalunya vella i part important del comtat d’Urgell va deixar empremta en viles, castells, esglésies i monestirs. El millor romànic el podem admirar a la col·legiata de Sant Pere d'Àger, les esglésies de Santa Maria del Castell de Cubells, de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer), de Sant Bartomeu (la baronia de Sant Oïsme), de la Mare de Déu del Puig de Meià (Vilanova de Meià), i a les ermites de la Mare de Déu de la Pertusa (Corçà), de Sant Jaume de Cas (Àger), la canònica de Sant Pere de Ponts, el claustre del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, el monestir de Santa Maria de Gualter, la petita església de Santa Maria de Palau de Rialb i el conjunt d'ermites romàniques de la baronia de Rialb.

El gòtic és present a Santa Maria de Balaguer, Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, Sant Salvador de Vilanova de Meià, etc. Són molt interessants els retaules gòtics de pedra policromada d'Albesa, de Castelló de Farfanya, d'Alòs de Balaguer.

Del barroc n’hi ha mostres a les façanes de les esglésies de Santa Maria d’Algerri i Sant Miquel d’Os de Balaguer, així com al retaule de la Verge del Roser a Ponts.

També trobem castells com el de Montsonís i el Formós de Balaguer i una mostra del modernisme català es pot apreciar al xalet Montiu de Balaguer.

D'èpoques anteriors s'han trobat restes de petjades de dinosaure i fòssils a Camarasa; pintures rupestres a la cova dels Vilars d'Os de Balaguer, la cova Gran de Santa Linya i la roca dels Bous a Sant Llorenç de Montgai; interessants mosaics a la vil·la romana del Romeral d'Albesa, el Parc Arqueològic del Pla d'Almatà a Balaguer i el dolmen de Sòls de Riu a la baronia de Rialb.

Tradicions: 

Vells costums i tradicions s'apleguen a la Noguera com ara les Festes del Sant Crist de Balaguer, el Ranxo de Ponts, la Matança del Porc a Artesa de Segre i Montgai, la Trobada de Campaners d'Os de  Balaguer, etc. Altres festes que destaquen per la seva peculiaritat són la Transsegre de Balaguer i la Representació de la Passió de Balaguer. Durant l'any tenen lloc tot un seguit de fires arreu de la comarca com ara la Fira de Sant Bartomeu (Fira del Meló i el Vi) i la Fira de la Perdiu a Vilanova de Meià. La ciutat de Balaguer durant l'any acull un gran nombre de fires amb temàtiques molt diverses: la Fira de Maig, el Mercat de Santa Llúcia, etc.

Dades Generals
Superfície: 
1 784.00km²
Data Població: 
2014
Capital: 
Població: 
39 376hab.
Densitat població: 
22.10hab/km²
Introducció: 

La Noguera, Prepirineu de Lleida

La comarca de la Noguera s’ubica al prepirineu de Lleida. És la comarca més extensa de Catalunya i una de les més heterogènies per la seva gran varietat paisatgística, amb espais pràcticament verges envoltats d’una rica i variada flora i fauna, on es pot gaudir del silenci i la tranquil·litat. La Noguera ofereix un gran ventall de possibilitats a l’hora de visitar-la. La zona nord o Noguera Alta desplega un paisatge encisador que acull paratges i racons d’interès històric, natural i d’oci: la serralada del Montsec d’Ares i de Rúbies, congostos i embassaments com els de Mont-rebei, Terradets, Camarasa i reserves naturals com la de Sant Llorenç de Montgai on es poden practicar diferents activitats. A la Noguera Baixa el paisatge canvia radicalment i s’hi estenen grans planures amb paisatges de rius, sèquies, canals i camps de regadiu i de secà.

Al mateix temps, la comarca ens permet fer un tomb per la història a través d’un llegat que ha perdurat fins als nostres dies. Formen part d’aquest conjunt patrimonial ermites romàniques, castells, col·legiates, monestirs, esglésies, dòlmens... i Balaguer, la capital de la comarca anomenada ciutat de les tres cultures (cristiana, jueva i musulmana).

A la Noguera hi ha 135 pobles agrupats en 30 municipis. L’estructura econòmica en la majoria dels municipis és agrícola i ramadera, complementada amb activitats dels sectors secundari i terciari com indústries artesanals, agroalimentàries, de mobles, tèxtils, de la construcció, comerç, etc.

Medi i Paisatge: 

La comarca es divideix en dues zones: la Noguera Alta, que contrasta amb la plana de la Noguera Baixa, la qual ocupa una àmplia extensió de terres molt suaus, regades per sèquies i canals. El paisatge d’aquestes vastes planures és ple del verd dels farratges, els cereals i els arbres fruiters. En canvi, la zona nord destaca per la majestuositat de la serralada del Montsec, que dividida pels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana forma el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies. Seguint la mateixa orientació trobem les valls d’Àger i la Coma de Meià amb un seguit de serres intermèdies com Montclús, Sant Mamet, Sant Miquel, Mont-roig, Carbonera..., que acullen coves, avencs i indrets d’impressionant bellesa.

Espais d’un gran atractiu natural s’apleguen al voltant dels embassaments de Camarasa, Canelles, Santa Anna, Sant Llorenç de Montgai i Rialb, que configuren l’espai més gran d’aigües tranquil·les de Catalunya. Entre el verd del paisatge boscós i el blau de les làmines d’aigua trobem espais envoltats d’una rica i variada fauna i flora, com la que podem apreciar a la reserva natural de Sant Llorenç de Montgai i a l’aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa. El riu Segre travessa bona part d’aquest ampli territori entre espadats i racons com el congost de Salgar i el cel de Rubió fins a arribar, aigües avall, a Alós de Balaguer, on el riu queda encaixonat formant el congost de Mu, un dels paratges més impressionants del seu curs. En el seu recorregut crea extensions riberals amb frondoses bultres plenes de verns, pollancres, salzes, oms, heures... i hi aboquen les seves aigües rius com el Rialb, el Llobregós, el Bois, el Sió, el Farfanya i la Noguera Ribagorçana.

 

CLIMA

El clima de la Noguera es pot definir com a mediterrani continental, amb hiverns llargs i freds i estius llargs i calorosos, i amb una inversió tèrmica molt acusada. Per aquest motiu, les estacions intermèdies són curtes: es passa del fred a la calor –i a l’inrevés– en pocs dies; als cims, hi trobem clima subalpí. Durant els mesos d’hivern, a la Noguera Baixa, són freqüents les intenses boires que persisteixen unes quantes jornades. 

 

FLORA

A la Noguera Alta la vegetació és eurosiberiana, en què la humitat és un element imprescindible, l’obaga típica està dominada per comunitats de roures, pi roig, pi pinassa i petits nuclis de fagedes i teixos –aquests com a reductes d’èpoques passades més humides. A l’ombra del sotabosc hi ha boixerola, ginebró, cirerer de guineu, marxívol, fetgera i viola. Sobre el substrat rocós dels penya-segats creixen comunitats rupícoles de te de roca, aladern, orella d’ós, falgueres, gatolins i endemismens, com el petrocoptis, el saüc, etc. Pel que fa a la flora de ribera i el fons dels barrancs humits trobem arbres com el xop, el lledoner, l’om, el noguer, l’avellaner i el salze, entre d’altres. La vegetació mediterrània de tipus xeròfit, com a conseqüència de zones amb un ambient sec i la carstificació que incrementa la sequedat del sòl i minimitza l’aprofitament de l’aigua per les arrels, està dominada per abundosos boscos d’alzines carrasques, acompanyades de garric, boix ginebró, noguerola, gessamí groc i matolls escleròfils, com ara el timó, la savina, la farigola l’heura santa, el romaní i l’espígol.

Al vessant nord de les serralades hi predomina el faig i el boix, a partir dels 1.300 metres d’altitud, trobem els prats poblats de festuca i d’altres herbes similars. A la vora dels rius abunda el bosc de ribera (bultra) amb xops, salzes, oms, verns i àlbers, així com heures, canyes i bova.

 

FAUNA

A la Noguera Alta, la serra del Montsec representa tant el límit meridional com septentrional per a moltes espècies. Als ambients forestals, agrícoles i de transició entre aquests dos hi trobem, entre d’altres: la fagina, la marta, la llebre, el conill, l’eriçó, el teixó, la guineu, el gat fer, la geneta, el porc senglar i l’esquirol, pel que fa als mamífers. La perdiu, el picot verd, l’esparver, el mussol, el voltor comú, el trencalòs, l’aufrany, el gamarús, el duc, la gralla de bec groc, com a aus representatives, a més d’una incomptable presència de frigíl·lids i passeriformes: pit-roigs, verdums, cornelles, etc. Dues espècies d’escurçó, la colobra de ferradura i els llangardaixos verd i ocel·lat són els representants més importants del grup dels rèptils.

Omplen els ambients aquàtics: la llúdriga, el tritó pirinenc, diverses espècies de granotes i gripaus, peixos, com el barb comú, la carpa, la truita comuna i el lluci; als embassaments, hi trobem el black-blass (perca americana) com a espècie introduïda. A l’embassament i reserva natural de Sant Llorenç de Montgai, on hi abunda el bosc de ribera, hi són freqüents els ànecs de coll verd, la polla d’aigua, el cabussó i el bernat pescaire, entre les aus. En els hàbitats rupícoles, els ratpenats i diversos insectes i aràcnids, alguns d’ells endèmics, completen la fauna.

A la Noguera Baixa, als indrets de la plana i conreus, hi trobem perdius, guatlles i xoriguers, entre les aus més corrents. Als rius on hi abunda el bosc de ribera són freqüents els ànecs de coll verd, la polla d’aigua, el cabussó i el bernat pescaire, entre les aus; entre els peixos destaquen la carpa i el barb com a espècies autòctones.

Moviments socials: 

El moviment Slow Food és una associació internacional sense ànim de lucre nascuda el 1986 com a resposta al colonialisme del Fast Food. Actualment agrupa més de 100.000 persones en 132 països dels cinc continents. La filosofia del moviment parteix del valor donat a l'alimentació com a punt de partida per a reflexionar sobre la qualitat de vida que volem. Perquè en considerar el valor d'un aliment, ja sigui d’una varietat de fruita o d’un plat típic, no es pot prescindir de la relació d'aquest amb la seva història, la cultura i l'ambient en què es va originar. Per això, Slow Food defensa la necessitat de mantenir un equilibri de respecte i d'intercanvi amb l'ecosistema circumdant. Slow Food està format per més de 850 Conviviums o associacions locals, que són el punt de referència del moviment sobre el terreny i que organitzen diferents iniciatives i projectes. El moviment a les terres de Lleida es va originar a la comarca de la Noguera.

Oliveres Trobades és una experiència de conservació de la diversitat agrària impulsada per Slow Food Terres de Lleida, a través de la qual es vol reivindicar un patrimoni tan oblidat com fonamental: les varietats tradicionals, els seus sabors i les seves saludables propietats. El passat 2009 van obtenir oli procedent d’oliveres centenàries i de varietats en perill d’extinció de la comarca de la Noguera: olis de gran qualitat extrets de les olives rogeta i sarruda, autòctones de les serres del Montsec.

IPCENA és una entitat ecologista fundada l’any 1990, que treballa a les comarques de Lleida en defensa del medi ambient i de la qualitat de vida de les persones. Les sigles IPCENA –Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural– reflecteixen els dos eixos vertebradors de la nostra activitat: la conservació del patrimoni natural i el seu estudi, amb la finalitat de difondre els seus valors i sensibilitzar la nostra societat.

 

Etimologia del nom: 
Hi ha diversos suggeriments sobre l’etimologia de la paraula Noguera. Pot provenir de l’arbre dit noguera o noguer; del llatí naucaria, derivat de nauca, que significa: barca; del mot arcaic neera, procedent del llatí nigra, que vol dir: negre; de l’àrab, nugaira, que significa: cavitat, congost, fondalada, depressió.
Activitat econòmica: 

L’estructura econòmica en la majoria dels municipis és agrícola i ramadera, complementada amb activitats dels sectors secundari i terciari com indústries artesanals, agroalimentàries, de mobles, tèxtils, de la construcció, comerç, etc.

Característiques llengua: 

El patrimoni lingüístic de la nostra comarca comparteix amb la resta de les terres de ponent uns trets comuns i conserva moltes expressions característiques que malauradament s’estan perdent: la “e” final neutra del català estàndard es fa oberta, com per exemple, cante (canta); el pronom masculí “lo” en lloc d’”el”, per exemple, lo xop, lo tiet....; els pronoms i adjectius possessius meua, teua, seua, mon..., per exemple, mon pare, casa teua...; paraules començades amb “e” es pronuncien amb “a” o “i”, com per exemple, anciam o istiu; paraules que comencen per “al” es pronuncien au, per exemple, aufals, Aubesa, auberginia...; el subjuntiu o imperatiu al final canvia de "is" a "os", per exemple, “no facis” es diu no faigos.

El noguerencs tenen també molt vocabulari relacionat amb la pagesia, perquè fins ara ha estat la principal activitat econòmica del territori, alguns cops influenciat pel castellà per la proximitat amb la Franja: secla, braçal, turno, panís, tomates, esbarzer, bultra, malesa, reu, cultivador, etc.

L’apartat per qualificar les persones i la seva manera de ser és també molt extens: bleda, badoc, bajoca, carallot, carrau, castís, estaquirot, destraler, dropo, fava, ranci, gormand, llepafils, maixant, pudent, ronyós, ruc, sapastre, tata, etc.

Dels mots derivats de la gastronomia en destaquen: llangonissa, coca de recapte, catxipanda, caragols a la brutesca, etc. Altres paraules característiques són: agranera, bací, baldufa, brogular, corder, estalzí, mossada, mos, muricec, pardal, mixó, padellàs, picassor, quartos, senalla, sereny, silló, toll, trabanejar, trebol, etc.

Tanmateix, hi ha algunes paraules i expressions que amb el temps s’han anat perdent i, que en molts casos, només diuen persones grans com ara: sisquere, vae, deumosenguard, a retiro, fa un bo que’namora, etc.

Algunes frases fetes destacables són: Fer salat, Hi ha mala maror, Remenar les cireres, No mocar-se amb mitja màniga, Fer figa, Posar-se pedres al fetge, No cabre a la pell, Tenir un os a l’esquena, Ficar la banya, A escampar la boira, Alt com un Sant Pau, Anar gat, Anar de rodes a Pilat...

 

Literatura de la Noguera

D’entre els escriptors més coneguts fills de la comarca de la Noguera, en destaquen els següents: Teresa Pàmies, Francesc Puigpelat, Rafel Molina, Josep Aznar, Joan Arjona, Miquel Trilla, Carles Sanuy, Francesc Culleré, Eduard Ribera, Jaume Mateu, Prim Beltran, Josep M. Reixac, Dolors Domingo, Josep M. Morell; i els següents actualment ja desapareguts: Joan Barceló i Cullerés, Ramon Xuriguera i Parramona i Josep Coma.

Gastronomia: 

La gastronomia de la Noguera es nodreix dels millors productes de l’horta, del bosc, del secà i de les plantacions de fruiters, vinyes i oliveres. Tot això, acompanyat de les millors carns procedents de la caça, de les pastures, de les granges i dels corrals. Per això, i més que en cap altra terra, hi podreu tastar productes com l’oli, la tòfona, la mel, els torrons, el formatge, la coca de recapte, els caragols a la llauna, acompanyats de vins d’una gran exquisidesa provinents dels cellers del Castell del Remei, Artesa de Segre, Baldomar, Algerri, Costers del Sió... tots de la Denominació d’Origen Costers del Segre, i delectar-vos amb la més saborosa i tradicional cuina identificada amb el paisatge de la nostra terra. L’Associació de Restaurants de la Noguera - Noguera Cuina i de la Tòfona de la Baronia de Rialb organitzen jornades gastronòmiques de gran qualitat.

Museus: 

A la comarca de la Noguera hi ha cinc museus. El Museu de la Noguera, ubicat a Balaguer, pretén ser una parada obligatòria per entendre la influència que l’Islam va tenir al territori que avui és Catalunya. Al Museu Arqueològic i Paleontològic de Baldomar (Artesa de Segre), s'hi recullen mostres arqueològiques, paleontològiques i de mineralogia local i també restes ibèriques i de ceràmica prehistòrica, medieval i dels segles XVII i XVIII. El Museu del Montsec se situa a Artesa de Segre i s’hi pot visitar una exposició permanent centrada en la prehistòria de peces de jaciments del municipi o de municipis propers; tot i que també s’hi realitzen exposicions temporals centrades en la cultura i béns dels pobles de l’entorn del Montsec. Un dels museus més inusuals de les terres de Lleida és el Museu Francesc Boncompte de Ponts, que agrupa un gran arsenal d'armes de foc i blanques de totes les èpoques, una curiosíssima col·lecció d'objectes diversos que va començar a prendre forma als anys cinquanta, quan el senyor Boncompte va iniciar-se en la restauració d'armes de foc. També hi ha d’altres seccions com la de motos antigues, instruments de diversos oficis classificats, joguines antigues i altres objectes inclassificables. És destacable també l’exposició permanent Ictosaure, situada a Alòs de Balaguer.

 

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic?

 

RENFE

973 455 200

www.renfe.es

 

ALSA

902422242

www.alsa.es

 

Turisme Noguera

Consell Comarcal de la Noguera: 973 448 933 www.nogueraturisme.cat

Oficina de Turisme del Tren dels Llacs: 638 683 177 www.trendelsllacs.cat