Garrotxa

Patrimoni: 

A la comarca, hi podeu trobar la via romana del Capsacosta; el llegat arquitectònic de l’edat mitjana aBesalú, Santa Pau i Sant Joan les Fonts; el call jueu de Besalú, i els camins dels aixecaments remences a les valls d’en Bas i d’Hostoles. A Olot podeu visitar el claustre renaixentista de l’antic convent del Carme, els volcans i la tradicional imatgeria religiosa. D’altra banda, podeu fer una visita a les ermites romàniques de Maià de Montcal i Beuda, o aturar-nos a la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca, un dels miradors de la comarca. També podeu fer una ruta modernista per la comarca o un recorregut per les 15 esglésies romàniques de la Vall de Bianya.

Tradicions: 

El jovent, i els no tan joves de la Garrotxa han sabut des de sempre crear una oferta d'oci i de festa al marge de tot allò oficial, organitzat o institucional. Al llarg de la història, sobretot pel que fa a la més recent, l'autoorganització ciutadana ha estat una constant per crear l'alternativa.

Des de fa anys, nombroses trobades i aplecs amb els músics de muntanya servien als nostres avis per divertir-se, i fins i tot burlaven (i encara avui) la frontera per agermanar catalans del nord i del sud a Sant Aniol d'Aguja (Alta Garrotxa).

Avui dia, però, si hem de parlar de les festes amb més seguiment per part del jovent de la comarca, hem de parlar sens dubte de les petites festes de poble, si bé totes tenen el seu encant i el seu seguiment, cal remarcar especialment les festes dels pobles de la Vall d'en Bas a l'estiu, on el jovent, vingut de tota la comarca es troba cada cap de setmana a un poble diferent, ballant tota la nit fins ben entrat el matí.

Aquestes festes culminen cada estiu amb les 24 hores de volei, a Olot, que marquen al preludi a les esperades Festes del Tura. I és que no es pot parlar de festa a la garrotxa sense parlar de les Festes del Tura.

Al marge d'allò normalment dit o conegut, a les Festes del Tura hi ha una sèrie d'esdeveniments molt populars i arrelats que són gairebé d'obligada assistència pel jovent; la Turinada i el posterior Ball de l'Hora, el birra-crucis, la tancada d'ànecs, etc..

A banda, al llarg de l'any, són variades (tot i que no pas moltes) les opcions d'oci alternatiu a la comarca, algunes ben curioses com el sopar rural de Riudaura, i altres molt populars com poden ser el Carnestoltes “brutes, tous i poca-soltes” a Olot, o l'empenya't.

redactat per: Marc August Muntanya (La Greda)  Data: primavera 2009

Dades Generals
Superfície: 
734.60km²
Data Població: 
2011
Població: 
55 597hab.
Densitat població: 
75.70hab/km²
Introducció: 

La Garrotxa està situada a la zona nord-oriental de Catalunya i és la comarca amb menys altitud mitjana del Pirineu. La major part del territori és a menys de 600 m d'altitud i les muntanyes més altes no superen els 1.600 m.

Medi i Paisatge: 

A la Garrotxa es poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents: a bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i diverses colades de lava que formen un paisatge suau i sense gaires desnivells, protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa; des de la vall del riu Fluvià cap al nord, el paisatge canvia radicalment. Es torna més abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos, que donen pas a l’Alta Garrotxa, una àrea declarada Espai d’Interès Natural, de la mateixa manera que ho estan el Collsacabra i el massís del Puigsacalm, ambdós situats a l’oest de la comarca.

 

Tots aquests elements, juntament amb d’altres com el riu Fluvià, formen part de la Xarxa Natura 2000, una iniciativa europea que protegeix els espais naturals més singulars, diversos, rars, ben conservats, representatius, fràgils o vulnerables i que connecten amb d’altres de les mateixes característiques.

 

Durant tot l’any, les precipitacions acostumen a ser abundants a la Garrotxa, si bé l’hivern és l’estació més seca. Les pluges freqüents generen uns estius frescos mentre que la influència del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.

Pel que fa a la vegetació, els alzinars són característics dels vessants assolellats del sector oriental. Les rouredes predominen a la resta de zones, i les fagedes es troben als sectors més humits. A la plana d’Olot, l’espècie natural més característica és el roure pènol, encara que avui en dia la seva presència s’ha reduït a petits boscos situats al voltant de la ciutat.

Moviments socials: 

La Garrotxa és una comarca amb una tradició associativa important. El teixit associatiu és dens, i arriba a tota mena d'àmbits, des de les associacions de veïns, passant per les colles dels pobles, associacions de comerciants, de productors, d'oficis, d'aficions, esportives, culturals, polítiques, solidàries, etc.

Així doncs, recorrent la història més recent de la comarca no és estrany trobar un intens moviment social organitzat en col·lectius diversos, dels quals destaquem el següents:

El moviment Escolta, present a la comarca des de l'any 1953 ha marcat diverses generacions a través de la formació de ciutadans lliures i compromesos amb el territori i la identitat; així mateix, ha esdevingut l'embrió, parcial o total, de molts moviments socials, com per exemple els Amics de l'Alta Garrotxa, entitat que promou l'adequació d'ermites i la preservació d'aquest indret, o el MCO (monitors cooperants d'Olot), que sorgiren a més de l'escoltisme dels Esplais de la Garrotxa. Aquesta ONG va desenvolupar un intens treball de conscienciació a la població Garrotxina i diferents treballs de cooperació, sobretot a Nicaragua.

La denominada Esquerra Independentista (EI) tingué un ressó important a la comarca sobretot a partir de la darreria dels anys '90, especialment a Olot amb el bar i casal independentista Terra Aspra. Aquest bar fou la culminació de diferents casals i projectes comuns de l'Assemblea de Maulets de la Garrotxa i la CEPC (Coordinadora d'Estudiants dels Països catalans). Ambdues associacions (encara existents avui, però amb menys pes) tingueren un ampli ressó mediàtic, sobretot arran de la demanda de presó a Toti Juanola per unes pintades amenaçadores (que ell negà rotundament haver fet, i que finalment quedà absolt). I la conseqüent llarga i intensa campanya pro-absolució. A banda d’això, també marcaren un abans i un després amb la organització d'actes diversos com la Calçotada popular, les vagues d'estudiants (de seguiment massiu) contra la LOU i contra la guerra d'Iraq, els enterraments a la constitució espanyola, etc...

Actualment L'associació Greda ha pres part del relleu del casal independentista de la Garrotxa, amb l'obertura de l'Ateneu popular 217 al nucli antic d'Olot, en col·laboració amb el SEPC (antiga CEPC) i Maulets Garrotxa, i organitza alguns dels actes dels que es feia càrrec el casal, tot i que la Greda aposta principalment per la cultura popular com a eina de conscienciació.

Cal destacar també la presència a la comarca d'organitzacions solidàries amb altres pobles oprimits com el català, com serien l'Associació d'Amics del Poble Saharaui, que cada any porta mainada dels camps de refugiats a passar l'estiu en acollida amb famílies de la comarca, o l'associació pels drets del poble Amazig a Catalunya, que defensa els drets d'aquest col·lectiu molt nombrós a la comarca, i que col·laboren estretament amb l'associació Greda.

Finalment, destacar un potent moviment social nascut darrerament arrel de la manca d'una sala polivalent a Olot, el col·lectiu Decibels Sota Zero està format principalment d'artistes provinents del FAIG) i organitza actuacions, concerts, etc..., per generar debat entorn d'una important mancança de la ciutat.

La Garrotxa, és doncs un exemple d'organització ciutadana, ja que el teixit associatiu està en creixement constant, i respon sempre a les mancances institucionals.

 

redactat per: Marc August Muntanya (La Greda)   Data: primavera 2009

Etimologia del nom: 
El nom “Garrotxa” s’ha relacionat etimològicament amb l’arrel llatina garr-, que ens condueix a garric o garriga, referit a una comunitat vegetal formada per plantes de fulla endurida. També hi ha la possibilitat que provingui del mot rotxa, varietat mossàrab de roca o d’arroc. Amb tot, “Garrotxa” significa terra aspra, trencada, abrupta o de mala petja, segurament a causa del seu relleu muntanyós.
Activitat econòmica: 

Durant la darrera dècada, la Garrotxa ha sofert un procés de terciarització: han augmentat les activitats vinculades amb els serveis públics i amb els serveis a les empreses i, sobretot, les relacionades amb el turisme. No és una comarca amb una llarga tradició turística, però aquests últims anys s'ha consolidat com una destinació marcada per l’interès pel seu patrimoni natural, cultural i gastronòmic. Per aquest motiu, hi ha hagut un important creixement de les activitats turístiques.

D’altra banda, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Turisme Garrotxa van impulsar a partir del 2001 un pla d'actuació per a la millora integral del sector que ha permès al Parc Natural acreditar-se amb la Carta Europea del Turisme Sostenible.

Gastronomia: 

La gastronomia forma part del patrimoni cultural de la Garrotxa. S’utilitzen productes autòctons i de qualitat i a cada estació hi ha una varietat de plats adequats als productes de temporada. Alguns són les cebes cultivades al volcà Montsacopa, les patates que es tornen a recuperar en els cultius d’en Bas, els fesols de Santa Pau, les tòfones dels boscos dels voltants i el fajol, a més dels embotits artesanals, la ratafia o el blat de moro groc i blanc amb què es fa un farro. El col·lectiu Cuina Volcànica s’encarrega d’elaborar els suculents plats, de promocionar els productes típics de la comarca i de divulgar-ne la gastronomia. També hi ha Besalú Gastronòmica i Cuina Remença. A més, les millors guies gastronòmiques reconeixen molts restaurants de la comarca, que no són pas aliens a la filosofia de la cuina volcànica.

Característiques llengua: 

Tradicionalment, el parlar de la Garrotxa ha estat catalogat dins dels dialectes orientals, concretament al bloc del català central. Per a alguns lingüistes, forma part del subdialecte septentrional de transició; d'altres, en canvi, en defensen la inclusió dins el subdialecte gironí.

 

En el parlar de la Garrotxa hi ha tendència a la iodització de la -ll. Per exemple, “tinc l’ull de color vermell” es pronuncia “tinc l’ui de color vermei”. En determinats mots es perd la -s, com ara en frases com ara “és bo” i “no val pas res”, que es pronuncia “é bo” i “no val pa re”. També es fan elisions o afèresis, com ara en “sembla”/“sel·la”, “vaig”/“vai” i “altre”/“atre”. En altres mots s’afegeixen oclusives, com ara en “penso”/“pènsot”, “col·legi”/“col·lègit”. D’altra banda, no hi ha variació entre la o oberta i la tancada.

 

Els mots que contenen el grup consonàntic -NDR- i -LDR- conserven les formes sense la -d-, de manera que “tendre” és “tenre”; “cendra”, “cenra”, i “divendres”, “divenres”. Cal fer notar que la -r- intersil·làbica es reforça. Totes aquestes variants estan en decadència, especialment entre la població més jove, que les considera vulgars i pagesívoles.

 

S’utilitza el vocalisme àton, com en la resta del català central i a diferència del català occidental. Pel que fa a la -e-, cal esmentar un fet també comú a la resta de comarques de Girona, que és a la pronúncia oberta d'algunes -e- que a la resta del domini del català centralsón tancades. Així, trobem casos com ara “llengua”, “sense”, “llei”, “ell”, “estrella”, “tema”, “sistema”, “és”, entre altres mots.

 

Pel que fa als articles, cal parlar de l’ús exclusiu de l’article personal masculí en davant de noms i cognoms iniciats en consonant, que s’ha mantingut a les comarques de Girona (“en Pere”, “en Joan”, etc.), enfront d'el, que s'empra a moltes altres comarques. Davant d'un nom començat amb vocal, l'article personal es converteix en el apostrofat: “l'Albert”, “l’Aniol”, etc. Pel que fa al femení, s'ha perdut l’antic na, encara viu a les Illes, i únicament ha quedat la forma la,per als noms començats tant en vocal com en consonant: “la Maria” i “l'Eva”.

 

Expressions com ara “Ets vingut massa aviat” i “Te som vist aquest matí al Firal” estan cada vegada més en desús, si bé encara es poden sentir en boca de la gent més gran de la comarca.

 

Recull de lèxic garrotxí:

Acotiar: posar bé la llenya al foc, apilar-la per tal de revifar-lo.

Aiga: aigua.

Arreveixinar: refer algú, espavilar-lo. // Refer-se d’una malaltia.

Cardar: verb comodí en múltiples situacions i contextos, que pot assimilar-se al verb fotre. És coneguda la dita “Qui no carda a Olot no carda enlloc”, que fa referència a l'ús desmesurat d'aquest mot.

Catiüsca: bota d’aigua per a la pluja, generalment de goma negra, que arriba sota el genoll.

Entalaiar-se: adonar-se d’alguna cosa.

Suara: ara mateix, fa un instant.

Reblincola: giragonsa que fa una persona o un camí.

Ventallot: bufetada, cop violent.

 

Expressions:

A can pixa ball de nit / Ah manyac / Ara pla! / Anar a tot drap / Ben res / Cardar mitja basarda / D'escallimpada / Fer l'eixera / Ser un mal cuat / Ser un noi viroi / Ser de colló de mico / Parida l'hemus / Per alt enllà.

 

Dites:

A Olot és popular la frase “Per les festes del Tura, cada any una criatura; per les festes d'Olot, cada any un borinot".

 

 

Museus: 

L’oferta museística és variada. A Olot hi ha el Museu Comarcal de la Garrotxa, on s’exposen obres d’autors provinents de l’escola paisatgística de la ciutat, entre d’altres. L'Escola paisatgística o l'Escola pictòrica d'Olot és un grup de pintors que va iniciar un estil pictòric a la segona meitat del segle xix. Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó també tots aquells que han pres el paisatge d'Olot com a font d'inspiració, tot i que executen les obres amb plena llibertat de tendència, d'estil i de tècnica. L'iniciador va ser Joaquim Vayreda, que va fer múltiples versions del paisatge d'Olot.

A Olot també hi trobareu el Museu dels Sants, ubicat a l’antiga fàbrica de l’Art Cristià, on podeu conèixer el procés d’elaboració d’aquestes figures, i el Museu dels Volcans, situat al Parc Nou. A Castellfollit es pot visitar el Museu de l’Embotit,una col·lecció privada, i el Castell Medieval Estada Juvinyà - Centre d'Interpretació del Territori de Sant Joan les Fonts.

 

Informació Pràctica: 

Com arribar-hi amb transport públic?

Amb les línies regulars que l'empresa TEISA i el Bus Transversal que comunica els municipis de la Garrotxa. El tren no arriba a la Garrotxa, però l'estació més propera és a Girona, que enllaça amb els autobusos de la Teisa. A la comarca també hi ha serveis de taxi.

TEISA: 972260196  www.teisa-bus.com

Cita: 

"La Garrotxa, o, si voleu, les Garrotxes -que volen dir, en la nostra llengua, terres dolentes, terres aspres, pobres, trencades i esbarlades-, és aquella comarca situada a ponent de l'Alt Empordà, entre el Pirineu i Collsacabra, i que arriba fins al Ripollès, a ponent." Josep Pla