Camipèdia

Missatge d'error

  • Warning: include(/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg): failed to open stream: No such file or directory a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).
  • Warning: include(): Failed opening '/sites/cami6.odisean.com/var/www/sites/default/fitxers/u1092/fitxers.jpg' for inclusion (include_path='.:/usr/local/phpfarm/inst/php-5.3.26/lib/php/') a eval() (línia 2 de /sites/cami6.odisean.com/var/www/modules/php/php.module(80) : eval()'d code).

La Camipèdia és una enciclopèdia territorial dels Països Catalans oberta, popular, feta a partir de les aportacions de tothom qui vulgui sobre qualsevol temàtica del seu municipi, comarca o país: descripció de la seva entitat, grup de música, activitat artística, història, llegendes, danses, cultura popular, tradicions, dites populars, localismes de la llengua, gastronomia, contes i llegendes, personatges destacats, etc.

Els articles poden ser propis o bé d’altres fonts i autors. En aquest últim cas, és imprescindible citar l’origen a l’apartat Font / Autor, ja sigui indicant l’adreça web d’on s’ha extret el contingut o el nom de l’autor, títol de l’escrit i nom de la publicació.

Per aportar el teu text, només cal que et registris com usuari del web i carreguis el teu text.

L’antiga fàbrica Pagans de Celrà era una indústria dedicada a la producció d’extractes tànics d’origen vegetal per adobar pells. El conjunt d’edificis que la formen és un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista de finals del segle XIX i principis del XX. El seu...
Les rajoleries de Celrà eren els llocs on es fabricaven els rajols, els precedents de les bòbiles, i estaven compostes d'una serie de coberts d'obra crua o d'obra cuita, basses d'aigua, un terra planer, el forn, i la foganya on s'apilaven els feixos de llenya. La feina de rajoler era una feina dura que durava...
La ceràmica és i ha estat una de les principals activitats econòmiques de la població, almenys des del segle XVIII (la primera notícia documental que dóna raó de l’ofici de terrisser a la Bisbal data del 1511). Artesà, creador, artista, gairebé un alquimista, el ceramista de la...
L'Observatori de l'Ebre és una institució científica sense ànim de lucre situada a Roquetes (Baix Ebre). Va ser fundat el 1904 per Ricardo Cirera i Salse i Lluís Rodés i Campderà i depèn de la Companyia de Jesús. Es dedica a l'estudi de la influència de l'...
Llucena del Cid, també coneguda com “La Perla de la Montanya”, és un municipi de l’interior de la província de Castelló que està situada en la comarca de l’Alcalatén. Aquesta localitat alberga amb uns 1.516 habitants. Presenta un ric patrimoni històric, i en aquest article...
En l’horta es poden treballar una gran varietat de cultius, com creïlles, tomaques, fesols, bajoques, cebes, encisams, carabasses, cols, faves, bledes, espinacs, albergínies, pebreres, cogombres, melons… cada agricultor treballa amb els cultius que més li agrades, encara que s’observa que hi ha certes plantes...
En Llucena podem degustar diferents productes típics que estan relacionats en les diferents festivitats tradicionals que es celebren en diferents dates de l'any. Prims de Sant Antoni Durant la festivitat de Sant Antoni Abad es reparteixen prims beneïts a tots als assistents a la processó que es celebra al voltant del...
L’Alcora es troba en la província de Castelló, dins de la Comunitat Valenciana, en la zona del litoral. Per tant, ens trobem en una zona caracteritzada pel clima mediterrani. Com a conseqüència, posseeix una sèrie de flora i fauna típica del terreny. En aquest treball anem a centrar-nos en les...
Entre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la torre de Font de Quinto; (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la serra de les Veles, i l'anomenada "Casa de Prat" (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs). La Casa de Prat (també coneguda com "la Llotja") és una torre d'origen templer del s...
Les troballes més antigues de l'Aldea corresponen a una necròpolis de la darrera etapa del Neolític, situada al mas de la Palma, mas de Benita, els anys 1957-1966, i que demostren l'existència de tribus instal·lades en aquella terrassa fluvial. De l'època de les colonitzacions dels grans...

Pàgines